Ja ho diuen al maig cada dia un raig, i nosaltres ens ha atrapat i ben atrapat. Hem sortit de casa tard i plovent, hem arribat al pàrquing i semblava que havia parat un moment. Quan hem arribat a peu de via començava a ploure altre cop. Moment critic, tornem cap a casa o donem gas a tope per fer la via. Doncs, amb els ànims de l'Ita he començat a escalar. A mitja tirada plovia força i volia baixar, però he seguit fins a la reunió. Després a seguit plovent, hem seguit pujant hem acabat un xic molls i ara tenim tot el material estès per casa, però ha estat una bona experiència ja que amb una mica més de mitja hora hem fet la via anant a tope.
Aquesta foto és del 13/07/2013 que la vàrem repetir un altre cop.
Entrem per la variant dels germans Masó que no hi aporta gran cosa, però ja que hi és l'aprofitem.
1ª tirada
Sortint del pas més difícil de la primera tirada
Arribant a la reunió.
Poc a poc es va mullant la roca, cal anar ràpid....
En un segon llarg fem fins a dalt.
Foto Cim i cap a casa...
Ressenya dels germans Masó.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
Sou uns esponges
ResponEliminaAquest any si vols escalar t'has de mullar ha ha ha, vaja temps que portem! m'agrada que plogui però sembla que trii els caps de setrmana per fer-ho brrr!
ResponEliminaSant Llorenç moll ha de ser divertit....
No sé que farem aquest any, perquè els dies que podem sortir sempre hi ha pronostic de mal temps. A veure si fa un canvi tot plegat i podem sortir més...
Elimina