Follow by Email

dijous, 26 de gener de 2017

Tenerife - Granadilla - La Martela - 15-01-2017

A voltes a la muntanya t'has d'adaptar els canvis que venen per seguir fent activitat. A la vessant Nord el temps segueix dolent i humit fet que dificulta anar a les vies llargues amb molt liquen. Tornem a la vessant sud.

Arico ens van recomanar una zona que es diu la Martela, un barranc que malgrat les explicacions que ens varen donar va resulta difícil de trobar. Vàrem pensar que al ser diumenge trobaríem algun cotxe aparcat i ens seria fàcil de trobar el camí, però va resultar tot el contrari. Seguin les indicacions vàrem parar en un lloc on hi havia una fita i després una altra, però el resultat és que portava en un Guachiche (restaurant tipic de la zona) i vàrem que tornar en rere amb la cua entre cames.

Seguim amunt i avall i no trobem res, quan ja ho donàvem tot per perdut ho tornem a provar i aquest cop ho vàrem encertar.

Baixa al barranc ja mereix la pena, ja que un corriolet molt ben marcat amb bocins de teula ens porta fins al fons del barranc. Aquest cop estem sols i el lloc ens deixa una mica boca badats. Bona roca, bon equipament i tot molt net.


L'entrada al barranc 


Complicat de fer fotos ja que no hi ha massa llum. 


Hi ha alguna via força atlètica. 


Només sortir del barranc ja ens torna a tocar el sol. 

Aproximació: sortim del poble de granadilla direcció a Miraflor per la carretera TF 21, passem la segona entrada al pobla de Cruz de Tea, seguim i entre el quilometre 76 i 77 trobarem un munt de terra negra amuntegada al cantó esquerra de la carretera, seguiment uns 100 metres més i veurem una entrada a l'esquerra que està marcada amb dos bidons de color taronja. Hi ha un replà on podrem deixar el cotxe, des d'aquí surt un corriolet marcat amb trossos de teula que ens portarà al barranc amb uns 10 minuts.

La zona mereix la pena encara que les fotos no acompanyen.

Apa a a escalar que el mon s'acaba. 

dilluns, 23 de gener de 2017

Tenerife - Arico - Tamadaya - 14-01-2017

Després de veure que definitivament el bon temps està a la vessant sud, enfilem en direcció Arico, un poble on hi ha més de 500 vies repartides entre diferents zones.

En el poble d'Arico trobareu un botiga d'escalada molt gran "Roxtar" on les persones que tenen cura de la mateixa us donaran tot tipus d'informació sense problemes.

Els escaladors locals han editat una petita guia de dues zones; Tamadaya i Planeta Zarza. Nosaltres anem a Tamadaya que té el grau més assequible.

L'aproximació és curta, només cal baixar al barranc pel GR i tot seguit trobareu les vies. No hi ha noms, cal anar comptant des de l'inici per saber quina via esteu fent.

Aquesta època de l'any el sol hi toca en una cara i molt justet, però no hi fa massa fred i es pot escalar bé.

Sempre hi ha gent, ja sigui local o estrangers, però hi ha quasi 50 vies i és qüestió de anar canviant de via.


La roca és curiosa, un xic lliça i obliga a treballar bé els peus. Tot i així, hi ha vies amb fissures que són força atlètiques. 


Vista del barranc des d'alt d'una via.  Com era dissabte hi havia molta gent en plan familiar. 


Detall del tipus de roca.


Explicació de com arribar-hi


Detall de les vies. 


a la tarda de tornada cap a la vessant nord.

Tamadaya és una bona zona per conèixer el tipus d'escalada d'Arico; roca, graduació, etc...  La quantitat de vies que hi ha per aquests barrancs ja justifica una setmana d'escalada.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!




dijous, 19 de gener de 2017

Tenerife - La Catedral 2.137 m. Via Normal. 13/01/2017

La Catedral s'alça activa sobre "el llano de Ucanca", sota mateix del Teide. L'entorn és meravellós, estem en un passatge marcat per les erupcions del Teide. Realment recorda llocs de l'Àfrica i a voltes a un passatge lunar.

L'agulla clama al cel que sigui escalada, ja sigui per la via normal o qualsevol altra via. Nosaltres hem tingut unes temperatures un xic més baixes del normal, però tot i així, a la tarda encara vàrem gaudir del solet.


Estem cansats de veure aquesta vista en el bitllets.


Deixem el cotxe al pàrquing del Parador i anem al mirador del "Llano de Ucanca" des d'on ja podrem veure la Catedral davant nostre i on trobarem el camí que ens portarà a peu de via.  10 minuts.


Iniciant la primera tirada.

Des del coll ja veurem la primera tirada. Hem de pujar fins un collet que veurem a la nostra dreta. Escalada fàcil, però que cal tenir cura amb la roca. 
R1 20 metres  IIIº


Arribant a la primera reunió.


Iniciant el 2on llarg

Des de la primera reunió ja veurem les assegurances que ens marquen el flanqueig d'uns 7/8 metres, (IV) després anirem grimpant per terreny fàcil, però que hi ha alguns blocs que ens obliguen a tenir cura per no tirar pedres. Reunió en una espatlla marcada. Nosaltres la vàrem tenir que equipar. Sembla que fan la reunió just en un replà que hi ha una mica per sobre d'on acaba el flanqueig. 

R2 45 metres IV, III, II. 


Podem veure la tercera tirada.

El tercer llarg és una grimpada de II grau fins situar-nos al peu d'una xemeneia molt marcada.
R3 20 metres IIº (un únic parabolt a la reunió) 


Arribant a la 4ª reunió.

La quarta tirada va per la xemeneia que just tenim a sobre. Primer pugem fins a sota d'un bloc enquestat i després sortim a l'esquerra per seguir pel fil d'un esperonet fins a la reunió. 

R4  25 metres IV+ 


Iniciant el darrer llarg.

El cinquè llarg comença amb flanqueig a l'esquerra fins que veiem que ja podem començar a pujar en diagonal també a l'esquerra, al final ens trobarem al fil de la cara sud i hem de donar-li la volta i pujar per l'aresta fins el cim. 

R5. 20 metres IV+.



Foto cim


Reunió cim i inici del ràpel


Iniciant el segon ràpel.

Descens: des de la darrera reunió farem un ràpel de 30 metres fins a la 3ª reunió. Després desgrimparem fins a trobar el ràpel en l'espero que surt de la vertical del collet (inici de la via) on trobarem una instal·lació que amb un ràpel de 45 metres ens deixarà a peu de via. 


Al final de la  tarda ja no hi toca el sol.

Us deixem una ressenya. 

Material: 8 exprés, 2 cordes, aliens i camelots 0,50 i 0,75.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

diumenge, 8 de gener de 2017

Montserrat Sud - Can Jorba - La Miranda de Can Jorba - Via Josep Mª Andreví. 08/01/2017

Avui hem quedat amb en Xavi  Solà per anar a Can Jorba. Hem escollit la Via Josep Mª Andreví, que malgrat ell ja l'havia fet, nosaltres encara no.

Ben d'hora estava tot gebrat, així que hem estat una estona al Bar del Bruc fent un cafè i quan ens ha semblat que hi tocaria el sol hem marxat cap a Can Jorba.

Aquesta és de les vies dels germans Masó que he trobat més lògica i bonica. De fet ens ha agradat a tots tres.



La Masia de Can Jorba


Sempre m'ha agradat aquesta capella o graner. 


Una bona vista de la paret.


Els primers passos.


Situats al peu de via, encara no hi tocava el sol i feia un xic de fred. Els primes passos per l'arbre feien certa mandra i per la placa està força polida. Finalment començo a pujar per l'arbre fins arribar al primer espit sense massa dificultat; sortir del primer espit té un pas un xic difícil i després va progressant per un diedres que estan equipats i que es pot reforçar al gust. El segon pitó que marca la ressenya no l'hem vist.

R1. 30 metres (grimpada per l'arbre), V, IV+  5 espits i 1 pitó.  


Iniciant la 2ª tirada.

Iniciem el segon llarg amb un  flanqueig a la dreta fins arribar a un espit, des d'aquí anirem progressant per mig d'aquest esperó. Bona roca,  passos bonics, i equipament que podrem reforçar amb alguna peça flotant i alguna savina. 

R2 30 metres. IV+ V. 4 espits i 1 pitó.  


En Xavi i la Ita fent el segon llarg.


Fent el 3er llarg.

El tercer llarg va per una placa menys dreta i que poc a poc vas guanyant alçada fins arribar a una panxeta que té un pas un xic més difícil però està ben equipat.

R3. 45 metres. IV, V. 3 espits 2 pitons. 


Arribant a la reunió. 




En Xavi fent els ràpels. 


La Ita rapelant. 


Us deixem la ressenya original. 

Baixada: nosaltres hem fet un ràpel de 40 i 1 de 60 metres, però també es pot baixar en tres ràpels seguint la mateixa via. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!







dijous, 5 de gener de 2017

Garraf - La Falconera - Via Vertical - 04/01/2017

Que més plaent que combinar el mar i la muntanya, no hi ha res. Això és el que ofereix La Falconera. El solet de l'orientació Sud Est, la fan molt atractiva en aquesta època de l'any.

Remenant per internet hem trobat aquesta ressenya penjada per en Joan Asín. No ens ho hem pensat gaire i en un tres i no res ja estàvem encordar-nos a peu de via.


Ressenya Bloc Joan Asin.  


Començar a escalar just per sobre del mar , té un bon encant; el soroll de les ones en esclatar amb la paret mentre vas flanquejant i te les vas mirant et donen unes sensacions força especials. 


Tot fent el primer llarg. 


La Ita arribant a la primera reunió.

R1. 30 metres IV. Un llarg de flanqueig que hi ha una mica d'equipament però que va bé reforçar amb assegurances flotants. 


La 1ª Reunió. 


Lluitant el segon llarg.


Poc a poc va sortint. 


Entrant a la 2ª reunió.

R2 30 metres V.  Un llarg molt ben trobat on et permet gaudir de l'escalada del Garraf, bona roca, vertical i amb algunes assegurances que haurem de reforçar.  Sortir de la reunió vertical fins un pitó, després anar en diagonal a la dreta fins un segon pitó on hi pengen unes bagues. Tot seguit continuem vertical fins a trobar un segon pitó, des d'on seguirem un xic a la dreta fins arribar a la reunió.



Sortint de la 2ª reunió. 


La segona reunió.


Foto a la tercera reunió i just on acaba la Via Vertical. 

R3 30 metres. IV, IV+.  Sortim vertical fins a situar-nos sota un diedre molt marcat que seguirem fins el final.  

Després nosaltres hem creuat la feixa i hem anat a la cara est a cercar una via equipada que puja pel mig de la placa. 

R4. 40 metres, I, IIIº.




Una placa fina però ben equipada.  


La Ita a la 4ª reunió. 


La cinquena reunió. 


Entrant a la reunió. 

R5 25 metres V+ , V.  Sortim de la reunió vertical amb passos finets fins arribar a l'aresta que seguirem fins que podem entrar a la reunió fent un flanqueig a la dreta.

Després només queda superar el darrer pas i seguir caminant fins el cim. 


Foto cim.


Llums càlides de la tarda.

Material: 10 bagues exprés algunes llargues i joc de Aliens i Camelots fins el número 1.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!