Roca Regina - Via Aresta Ribes - Vidal . 28/10/2017

Era principis de l'any 1973, jo feia pocs mesos que havia sortit de l'hospital i encara estava en fase de recuperació, tot i així, les ganes d'escalar era molt grans i vàrem veure publicada la ressenya de l'Aresta Ribes Vidal a Roca Regina. Es veia una via llarga, però no massa difícil, just el que em feia gracia. Amb els meus amics , Jordi, Ramon i Miquel vàrem dormir al costat mateix de la pressa, un lloc on hi havia una cova amb una porta que deien que hi feien xampinyons, just on surt el túnel de la carretera actual.

Al matí ens vàrem llevar i vàrem fer la curta aproximació, teníem una cordada al davant de Sant Cugat, no recordo els noms, si que recordo que vàrem anar fent fins a la 3ª tirada on per culpa d'un  despreniment els que anaven davant van caure i després tots vàrem baixar.

Aquesta via sempre m'havia quedat pendent i, a voltes i volia anar i altres ho volia deixar estar, però aquesta setmana la Ita ha vingut amb la ressenya impresa i amb ganes d'anar-hi. Potser és el moment de provar-ho. Som-hi!!

Des del pàrquing comença a tocar el sol a la part alta. 

Al matí feia un xic de fresca, vent del nord i el sol encara no tocava a la via quan l'Ita molt decidida comença la primera tirada, els primers passos són estranys, segurament és el començar, després ja et poses en solfa i vas fent.

Primers passos de la via. 

Després del primer llarg cal caminar una mica fins situar-nos sota del següent ressalt, el camí està ben fressat.

El segon llarg és una grimpada bonica, on cal tenir cura del fregament de les cordes i també de la qualitat de roca. Altre cop tornem a caminar fins el peu de la següent tirada.

La tercera tirada comença per un diedre i després unes plaques fins situar-nos en un lloc vertical però amb un blocs que un dia cauran, anem en compte els superem trobarem un pitó amb un filferro, millor no agafar-lo i agafar un parabolt que hi ha a sobre, seguim fins una sabina on fem la reunió. Després fem un canvi de reunió un xic més amunt. 

Inici de la 3ª tirada.

3ª tirada superant els blocs inestables. 

La quarta tirada és curta, cal superar un ressalt, l'Ita li costa trobar el pas, és un xic llarg i això li dificulta mes. 

Iniciant la 4ª tirada.

Superant el pas de la 4ª tirada. 

La cinquena tirada sortim per l'esquerra pujant per l'aresta, passos bonics fins un punt que cal anar a l'esquerra (parabolt) un pas fi per arribar a un pitó, després uns passos atlètics en portaran en una placa, sobre mateix veurem un sostre que en barra el pas, sortim per la dreta (pitó), després vertical fins una savina on sobre mateix farem la reunió amb dos parabolts. Llarg molt bonic. 

L'Ita entrant a la 5ª reunió

Sortim de la reunió per fer una tirada que l'inici és vertical i després es tomba, però tot i així haurem de superar algun ressalt. Reunió en una savina plena de bagues.

Iniciant el 7è llarg

Per fer el setè llarg, hem de pujar vertical per un diedre, després anem seguint a l'esquerra agafant dues savines grans fins una petita cornisa que seguirem a l'esquerra (parabolt) ara ens toca pujar pel fil de l'aresta amb molt bona roca, passos bonics i aeris fins el següent parabolt, després entrem en un diedre on trobarem un pitó amb un mellon i seguirem per un diedre vertical fins que ja veurem la reunió amb 2 parabolts. Segurament aquest és el llarg més bonic de la via. 

L'Ita entrant a la 7ª reunió amb el pàrquing al fons. 

L'Ita superant el Vè de la darrera tirada.

El darrer llarg, surt vertical fins un pitó, compte està trencat i cal reforçar-lo i després sortim a l'esquerra amb un pas bonic que ens portarà per terreny més fàcil al cim. 

Ja som d'alt.

Contents al cim. 

En el cim trobareu una gran fita i baixant un xic ja trobareu el cable que us portarà al primer ràpel de 25 metres, després un altre de 50 metres volat us deixarà a la feixa que seguint un corriol us portarà a la carretera prop de la presa. 

Ens agradat el conjunt de l'escalada malgrat hi ha alguns trossos que li manca continuïtat. També, el fet que no estigui sobre equipada i que calgui anar posar assegurances flotants també la fa més interessant. Finalment, arribar a dalt de Roca Regina també és un bon al·licient.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!