Follow by Email

dissabte, 31 de desembre de 2016

Montserrat - Paret de la Codolosa - 31-12-2016

Sortim de casa amb l'idea de fer la darrera escalada d'aquest any 2016. A la Paret de la Codolosa ens manca una via, "El Último Mohicano", un via que sempre l'hem anat deixant i avui li toca el seu torn.

Malgrat alguna boira a la paret el temps era bo i es podia escalar sense passar fred.


Ja som a peu de via.


Comença la Ita, el primer llarg té una bona part comú amb la Via l'Avi Trepador, i tot i que no és massa difícil, quan fa unes setmanes que no escales, tens que mirar-t'ho un xic.
Sortim rectes, per terreny fàcil, fins a una primera assegurança que està a uns 10 metres de terra, després ja més dret seguim vertical fins arribar a una franja on anirem una mica a l'esquerra i farem la reunió  en un spit i 2 burils.

R1 35 metres IV+.



El segon llarg veig que sortir recte té una certa exposició, així que vaig més a l'esquerra i per terreny més fàcil IV+ puc entrar a la placa, on hi trobarem un buril i un pont de roca, també ho podrem reforçar amb un abret i algun alien. 

la Ita ha sortit recte de la reunió i diu que és V+/6a. 


La Ita entrant a la 2ª reunió.

R2 25 metres V+/6a , (IV+ per l'esquerra) i després escalada plaent de IV+. 


Fent el 3er llarg


Un cop passades les dificultats.


Arribant a la tercera reunió.

El tercer llarg és el més difícil de la via, assegurat amb bons burils, però que podrem reforçar amb els aliens sense problemes.

Sortim de la reunió vertical, per anar després un xic a l'esquerra i després tornar a la dreta per entrar en el diedre. Quan el diedre es posa vertical, hi ha un parell de passos que haurem de tibar un xic, però són bonics de fer i li donen una mica més d'atractiu a la via, un cop superat el diedre seguim verticals per una placa fins a la 3ª reunió.

R3. 30 metres V, i 6ª, V. 


A la tercera reunió 


La Ita molt contenta a la 3ª reunió de la Via La Tribu, on hem anat per baixar amb ràpel. 


Arribant al replà del segon ràpel. 


Molt contents aprofitem per desitjar-vos Bon Any 2017 i moltes escalades per tots.


Us deixem la ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 


Bon Any 2017 per tots!!!!!!

dilluns, 19 de desembre de 2016

Forcall - Morella - Devesa del Forcall - 10-12-2016

Quan estàs al Masmut i tens algun dia més, una bona opció és visitar el poble de Morella que té un encant.

Visitar el castell i el poble murallat i tan ben conservat ja val una visita, però si addicionalment i tens una zona d'escalada pels voltants encara ho justifica més.

En la nostra guia, parla de dues zones, La Penya Alta i la Devesa de Forcall, ambdues situades a uns 8 o 10 quilòmetres de Morella.

Aproximació: des de Morella agafarem la carretera que va al poble de Forcall seguin la vall que forma el riu Bergantes durant uns 10 quilometres, quan ja veiem les parets (passades les de Penya Alta) trobareu un camí forestal que s'enfila a la dreta i uns 150 metres hi ha un lloc per aparcar i donar la volta.

Des d'aquí haurem d'escollir a la zona que voleu anar i trobareu uns camins perfectament senyalats.

Aquesta zona és propietat privada, per tant hem de ser molt curosos en respectar l'entorn. Val a dir que tot està net com una patena i molt ben cuidat.


Des del pàrquing la paret de més a la dreta.


La zona del Techo de la Devesa on nosaltres vàrem escalar. 


La zona central 


Primer llarg la via La Fuga dels Parabolts.




Les zones estan molt ben equipades, tenen orientació al sol,per tant, millor escalar-hi a l'hivern i la roca és boníssima, no es pot demanar més. 

Realment val la pena baixar-hi.




dijous, 15 de desembre de 2016

Els Ports - Roques del Masmut - Via La Peste 2-12-2016

El Masmut és la zona més tranquil.la dels Ports, costa trobar-hi cordades encara que sigui un pont llarg com el darrer.

En el transcurs dels anys hi hem baixat 3 o 4 cops, fa tant temps de la primera vegada que no recordem si havíem fet una via clàssica com La Peste, així que hem optat per anar-la a fer.

Nosaltres hem anat per a baix, ja que sembla que la via està més propera per aquest indret. Un cop passat el riu hem seguit fins a trobat un bon pàrquing i des d'aquí mateix ja surt el camí que ens apropara a la via.

Fent l'aproximació ens ha sorprès uns grans blocs que hi ha a peu de via, just sota mateix del segon esperó. No sabem el temps que fa que han caigut, però en un dels grans blocs, podem veure uns burils  de la via que ha caigut.

Comparant fotografies de les dues guies, és veu clarament que el tros que hi manca és de la via Silvia. No ens podem n'hi imaginar el que hauria passat amb una cordada penjada a la via en el moment del despreniment.

Situats al peu de via, observem que han equipat el diedre que puja recta a la primera reunió, així que entrarem per aquí ja que hi ha ressenyes per tots els gustos.


El dia és presenta molt bo i sense la boira d'ahir. 


Aquí podem veure la via que és el segon esperó visible en la foto, en el primer podem veure el sostre d'on ha caigut el despreniment que us he comentat abans. 


Sortint del diedre de la primera tirada,


Entrant a la primera reunió. 

Situats sota el diedre veurem un pitó amb una baga i una sèrie de parabolts que ens marque el itinerari. Segons les ressenyes li marquen IVº en aquest llarg, però l'entrada té algun pas un xic més difícil. Fet aquest pas un xic més complicat, seguirem el diedre fins arribar a la reunió.

R1 40 metres V, IV. equipat. 


En Rafel fent el segon llarg.

El segon llarg, sembla que hi ha dues possibilitats, una és sortir per un diedre un xic descompost fins arribar a una savina, després seguirem un xic per l'esquerra fins que trobarem una vira que ens porta a la dreta fins un  parabolt. Nosaltres hem pujat fins a la savina i després hem fet un flaqueig a la dreta fins a trobar un pitó (visible des de la reunió) després en diagonal a l'esquerra fins trobar-nos al centra de la paret, seguim verticals, amb passos difícils fins que per un xic de verticalitat i aprofitem per tornar a l'esquerra per fer la reunió a l'altre costat del diedre, 

R2 40 metres V, V+ semi equipat.


La segona reunió. 


Arribant a la tercera reunió. 

El tercer llarg comença amb un parabolt i després uns ponts de roca que ens portaran al diedre. Després seguirem verticals per aquest diedre fins a la reunió.

R3 40 metres V, equipat. Possibilitat de reforçar amb algun friend petit. 

El quart llarg surt per la dreta per superar un pas balmat i estrany (6a) on antigament hi havia pitó, ara es pot equipar amb l'Alien verd i el camelot lila, superat aquest pas, seguirem pel diedre fins a la reunió, però amb una escalada més senzilla. 

R4 4o metres 6a IV. a reforçar amb friends, 

Finalment ens queda una 5ª tirada bonica, però sense massa dificultat, a mig llarg trobarem un pitó, cal anar en compte amb el fregament de les cordes. 

R5 45 mestres , III, IV+. 


Foto al cim del costat


Foto al cim del costat.



Us deixem la ressenya del blocempotrat.

Descens: des del cim anirem en diagonal a l'esquerra fins passar el torrent , després anirem baixant en direcció est fins un collet on trobarem una gran fita, després és qüestió d'anar perdent alçada fins que puguem torçar a la dreta i pel bocs fins a trobar el riu i la pista.

Material: dues cordes, reunions, friends mitjants i elsd aliens groc i vermell. 

Apa a escalar que el mon s'acaba, 




dilluns, 12 de desembre de 2016

Els Estrets d'Arnes - La Gronza Sud - Via Salshishes Tibetanes - 8-12-2016

Feia dies que amb el Rafel parlàvem de fer una escapadeta, finalment hem pogut quadrar les agendes i aquest pont marxem en direcció Els Ports. La previsió meteorològica era bona, però no comptàvem amb la boira baixa de l'Ebre.

Quan arribem a Tivissa ja ens marxa el sol, però seguim convençuts que a mig matí la cosa canviarà.

Amig matí estem al pàrquing i segueix amb la boira baixa enganxada, per acabar-ho d'adobar la temperatura és força baixa 4º, però com estem convençuts que la cosa canviarà iniciem el camí dels Estrets amb l'idea de fer alguna via a la Gronza Sud. Tanmateix, quan arribem a peu de paret ens costat trobar l'inici de les vies, la boira està ben enganxada. Finalment, reconec un lloc on havíem començat a escalar amb l'Ita a l'abril del 2015. Més amunt hi ha una cordada que sentim però no veiem, també els notem per la quantitat de pedres que cauen i que no podem esquivar perquè no les veiem.


Malgrat la paret té trams força molls, iniciem l'escalada amb el paratbols com a única referència.

Progressant en mig de la boira


Poc a poc les cordes es van mullant un xic. 


Seguim en la boira


Sembla que la cosa comença a canviar 


Sort que està ben equipat 


Un moment que surt el sol en faig aquest autoretrat 


La boira no ha marxat, segueix al fons de la vall, som nosaltres que al guanyar alçada l'hem deixat per sota nostre. L'espectacle és impressionant, només per veure aquest mar de núvols ja valia la pena pujar fins aquí. 


Les Roques de Benet per sobre els núvols 


Al fons podem veure l'altra cordada. 


En Rafel per sobre de les boires..


Foto cim.



Les nostres ombres projectades a la boira és el fenomen Espectre de Brocken.

Baixem i tornem entrar en la boira i el fred, però ens emportem les bones imatges d'aquest cim. 

La ressenya la trobareu a l'entrada del 4.4.2015 

dimarts, 6 de desembre de 2016

Montserrat - El Timbaler del Bruc - Via Francesc Sardans Fàbregas - 06-12-2016

En El Timbaler del Bruc, hi ha fet dues vies, una amb el Xavi i l'altra amb l'Ita. Avui ens hem proposat fer la via Francesc Sardans Fàbregas dels germans Masó, ja que just és aquesta la que l'hi faltava a l'Ita.

El Timbaler del Bruc em porta molt bons records de quan era petit i escoltava per la radio el comte. Després vàrem tenir el primer tocadiscos i el podia escoltar sempre que volia. Recordo molt especialment el moment del retruc del tambor i el seu reso per tota la muntanya. Quins records de l'infantesa.

Aquesta agulla és força esvelta, i un xic eclipsada per les múltiples vies d'escalada esportiva del Vermell del Xincarró. Tot i així, per un matí de finals de tardor promet una escalada divertida i que ens deixarà força satisfets.

De les dues vies que hem fet; la de l'Ivan i aquesta, tot i que són força diferents, penso que la del Ivan és molt més bonica.

L'aproximació és curta , poc més de 15 minuts, i sempre seguint el camí que ens porta al Vermell fins que hi ha una fita que ens indica el camí a l'esquerra que seguirem fins que ja situats sota l'aresta bruc pujarem recta fins al peu de via.


El Timbaler del Bruc. 

Iniciant el primer llarg 


Autoretrat a la primera reunió. 


Arribant a la primera reunió.

Comencem per una especie de diedre fins un pitó per seguir després per la placa amb bona roca i un bon equipament fins a la primera reunió.

R1 25 metres V, IV, III. 


Iniciant el segon llarg


Passos verticals de la segona tirada.


Entrant a la segona reunió.

Per fer el segon llarg sortirem amb flanqueig a la dreta fins que trobem la primera assegurança, després sortirem al fil de l'esperó per seguir vertical amb passos bonics, després perd verticalitat fins arribar a la reunió. 

R2 15metres V+, lV+, III.


El tercer llarg


El tros de Ae. 


La segona reunió. 


Entrant a la tercera reunió. 

Situats al peu d'un diedre progressarem vertical fins arribar a una flor de pitons per seguir amb la mateixa tònica V+  Ao. fins un punt que sortim un xic a la dreta per tornar a l'esquerra, ara un xic més dret i ens obliga a fer un parell de passos d'estrep per sortir en lliure fins un replà on hi ha un pont de roca. Sobre mateix veurem un pitó i la reunió. 

R3 35 metres V+, A0, V+ Ae, V, III, IV. 


Pas molt bonic de sortida de la tercera reunió. 


Roca excel·lent però sense assegurances.


Foto al cim de la barretina del Timbaler del Bruc. 


Foto cim. 

Per fer el quart llarg, sortirem per la dreta de la reunió, amb uns passos drets amb molt bones presses, 
després per un xic de verticalitat fins el cim.

R4. 15 metres V, IV. 


Per baixar anirem a buscar una canal que hi ha al costat del Gerro i ràpidament trobarem el camí de pujada.
Material: 10 exprés, un estrep, i un alien groc pel tercer llarg (opcional). 

Apa a escalar que el mon s'acaba.