Follow by Email

dissabte, 29 d’octubre de 2016

Montserrat - La Granota - Via Blas que te vas. 29-10-2016.

Avui hem marxat tard de casa, anar de festa i sortir costa, però el dia es presentava molt bo i calia aprofitar-lo.

Feia temps que teníem en la llista de pendents La Granota i concretament la via Blas que te vas. Les ressenyes que havíem vist la deixaven molt bé. Just el que necessitàvem per avui, aproximació curta però una escalada intensa.

La via Blas que te vas és d'aquells itineraris que tenen un conjunt de característiques que la fan una escalada molt interessant, amb un tercer llarg meravellós i que només per aquest llarg ja val la pena fer aquesta via. 



Una bonica foto de la via. 

Nosaltres hem començat per la Via Que Pum Que Pam fins en una reunió, on després hem anat per uns spits un xic més l'esquerra fins a la reunió. Només començar tens un pas de bloc massa fort per nosaltres, amb un parell de passos de A0 ho hem solucionat molt bé, després hem pogut gaudir d'aquest llarg. 

R1 40 metres 6a+, V, IV+. 16 assegurances. 


Fent el primer llarg 


Vista del Monestir des de la via. 


L'Ita progressant per 1er llarg. 


Un cop superat el pas complicat del llarg. 

El segon segueix vertical lleugerament a la dreta fins arribar a sota d'un desplom (pitó)  on veurem que hi ha bona pressa, però que obliga a tibar fort per situar-se sobre aquest petit sostret, després tornar un xic a l'esquerra per seguir vertical fins a la reunió. 

R2 25 metres 8 assegurances, V 6a V IV. 


Com ens hi hem posat tard i la via està orientada a l'Est naveguem per tota la via entre el sol i l'ombra .
Sortint de la reunió hem d'anar a cercar a la primera assegurança, un cop passada la corda tornem a baixar per enfilar tot seguit per un tram molt vertical però amb molta pressa. 


Aquest tercer llarg és d'una bellesa significativa, on el tacte amb la roca i la sensació de buit quan estàs navegant en flaqueig per sobre d'un sostre, fa que renovis aquell enamorament per l'escalada a Montserrat. 


L'Ita al solet assegurant molt atentament. 


Gaudint del 3rt llarg. 

R3. 25 metres 6a, V, V+, 6 assegurances.


Sortim de la reunió per la dreta per començar a flanquejar a l'esquerra a partir del 2 espit. Amb passos molt bonics anem progressant a l'esquerra sota del sostre, fins arribar a un pont de roca (baga en situació precària), per enfilar el tram més difícil d'aquest llarg on els passos són més finets fins a arribar a un pitó amb una baga també en un estat precari i sense possibilitat de passar el mosquetó  directament, després ja per un terreny més fàcil, arribarem a la reunió i al mateix temps al ràpel. 


Bona vista de la tercera reunió. 


Sortint del pas difícil d'aquest llarg. 


Llums de la tarda que li donen un encant a la via. 

R4. 25 metres V/V+ 6a. 7 assegurances. 

Seria interessant porta unes bagues per canviar el pont de roca i les que hi ha en els dos darrers pitons, ja que una caiguda en aquest punt difícilment les bagues actual aguantaríem. 



Fent el primer Ràpel. 

Ràpel: nosaltres hem baixat amb un ràpel de 45 metres i un segon de 25 metres.

Us deixem la ressenya publicada per l'Escalatrons, que com sempre està molt ben detallada.

Via que malgrat no és massa llarga ens ha deixat un bon regust. Tot els llargs tenen  el seu pas bonic i difícil.

Dificultat màxima obligada V+.
Material: 16 bagues exprés 



Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!

dimecres, 12 d’octubre de 2016

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via Esperó Blocaire - 12/10/2016

Les previsions de temps per avui eren força dolentes, però fem confiança i esperem que el matí aguanti. Cerquem una via ràpida per si les mosques i l'Esperó Blocaire ens falta. Som-hi!!

Arribats a Collbató sembla que la cosa no aguantarà massa, al Penedès ja sembla que està plovent. Curta aproximació i en un tres i no res l'Ita ja està fent la primera tirada.


Foto de la via, ja es veu que el dia no promet massa. 


L'Ita fent el primer llarg. 

1ª tirada: 30 metres, III+  3 parabolts. (compte el 3er ho hi ha la plaqueta).


Fent el segon llarg.

El segon llarg és el més bonic de la via, bona roca, equipat que s'ha d'escalar i alguns passos curiosos. 



l'Ita al segon llarg.

2on llarg: 30 metres, IV, V+, IV. 4 parabolts i 1 pitó. 


L'Ita iniciant el 3er llarg, comença a plovisqueja suaument. 


La segona reunió.


En el tercer llarg cal tenir cura amb la roca.

3ª Tirada IV, iV+ 4 parabolts. 


Foto cim 


Iniciant els ràpels 

Arribats al cotxe a comença a ploure fort. Els justos van al cel. 

Via per acabar la col·lecció  de la zona, és la darrera a la dreta de tot, ideal per un dia com avui. 

Dificultat màxima : V+

1ª Ascensió: 2011 Joan Baraldés, Joan Asín, i Miquel Haro.

Material: 5 cintes, i podem reforçar amb els aliens groc i vermell.  

Descens: nosaltres hem fet un ràpel de 60 metres fins a la primera reunió i un segon de 30 metres fins al peu de via. 

Us deixem la ressenya del Col·leccionista de vies que està perfecte. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!


dissabte, 1 d’octubre de 2016

Sant Llorenç del Munt - Plecs del Llibre - Via Terra de Vents - 01/10/2016

Sortim de casa disposats a fer la primera escalada d'octubre a Montserrat , quan enfilem l'autopista veiem que Montserrat està completament tapat i Sant Llorenç tampoc es veu massa bé. Ràpidament canviem de plans. Recordem que en Jaume Planell havia publicat una via als Plecs del Llibre que no havíem fet. Doncs ja està, ja hem canviat els plans, anem a fer la primera escalada de l'octubre a la Mola.

L'aproximació es curta, deixem el cotxe als dipòsits pugem al collet, baixem una mica i després una curta pujada i ja som al peu de via.

Al matí no hi toca el sol a primera hora i fa un xic de vent humit, així, que ens hem de posar una peça més de les que portem. Després, l'esforç de la via i el solet ja ens la deixarà treure.


Bona vista dels Plecs del Llibre


Detall de la via


El primer llarg comença al costat del camí i a pocs metres de l'avenc de la Codoleda.

Fem uns passos curts per la roca típica de la Mola i arribem al primer bolt, després ja un xic més dret i tiban una mica més arribem al segon, a partir d'aquí fem A0 i un pas ajudats per una baga fins que ens situem sobre d'una gran pedra, per entrar tot seguit a la primera reunió. 



Entrant a la primera reunió. 




El segon llarg puja per un fissura molt marcada, per entrar-hi hem de superar un pas amb un bloc molt gran, després seguim pujant per la fissura (ben equipada) fins arribar a una savina on anirem un xic a l'esquerra per entrar a la segona reunió. 


La segona reunió molt ben equipada.



Sembla que el dia no es vol arreglar. 


Pitó al costat dels 3 parabolts que està super ben posat. Sap greu no aprofitar-lo.. 


Còmoda segona reunió. 


Entrant a la reunió. 


Ara si que la roca fa un canvi i passa a tenir una qualitat extraordinària, i l'Ita es decideix fer el darrer llarg.


Per fi el dia fa un canvi i ara ens toca el solet. 


Aquest tercer llarg és preciós, però la llàstima és que sigui tan curt. 


Quan arribem dalt, trobem un premi, un tresor dels geo localitzador , sembla que des del 2014 no la trobat ningú. Com ha estat una casualitat l'hem tornat a deixar al mateix lloc. 


Foto cim. 


Anem a veure una cordada que venia al nostre darrera. Estan a la segona reunió. 


Paisatge bonic i amb una bona vista sobre es Castallasses de Can Torras. 
Us deixem la ressenya publicada a Santllors.com. 

Via equipada, només us caldrà 12 cintes, compte però que el grau és un xic apretat.

Ens agradat molt fer una via del Paca, sort que no era d'artificial extrem.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!  :-)