Follow by Email

dissabte, 23 de juliol de 2016

Montserrat - Els Gorros - Via Ana Marisa Correia - 23/07/2016

Les tardes que hi ha turmenta el dia següent és un dia més fresc i sobretot més clar. Amb aquesta idea avui hem pujat, atrets per una via que havíem vist en la nova guia del gorros, però que no coneixíem.

La setmana passada en Jaume Planell la va fer i ens va semblar una via que si tenia que anar.

Sembla que porta el nom d'una molt bona escaladora portuguesa i que si cerqueu per Internet veureu que també és molt maca.

Quan hem arribat a Sant Joan i veient la fresqueta que feia, per uns moments hem estat tentats  d'anar a escalar al solet. Però, com som de fer-mes conviccions hem seguir el pla previst.


Des del collet he anat al peu del ràpel de la Cara del Mico i he pogut fer aquesta foto de la cara oest i on podreu veure perfectament la via.



Via perfectament equipada amb parabolts, primer de color verd i després liles. La llàstima és que varen pintar els parabolts i la paret. Hi ha algun tram que els va caure la pintura per la paret. 


L'Ita començant el primer llarg.


Fent el primer llarg

El primer llarg comença amb un tros de IVº+ i després ja perd verticalitat sent més fàcil. 

R1: 30 metres IV+, IV, III.




La primera reunió. 


Arribant a la tercera reunió de la via. 
Com havíem llegit en el blog del Joan Asín i també en el del Jaume, hem ajuntat la segona i la tercera tirada, que són molt senzilles. 


L'Ita iniciant el 4art llarg. 


En plena feina fent el 4art llarg, el millor de la via.

Avui he vist a l'Ita escalar de primera com mai, tranquil·la, mirant els passos i gaudint d'una escalada molt reeixida. 

És ben bé que aquesta dona és com el vi, quants més anys millor. Que no pari. 

La quarta tirada comença amb un tros vertical 6a+, podeu fer A0, i després és força mantinguda fins a la reunió. Només només aquest llarg ja justifica la via. 


Foto a la tercera reunió. 


Arribant a la reunió.

Reunió 4ª. 32 metres 6a+, V+.


Sortint de la 4ª reunió.


L'Ita assegurant atenta a la reunió. 



Un cop passat el pas difícil d'aquesta tirada (6b / A0 V)


Arribant a la darrera reunió. 


Bones vistes sobre la plantació. 

R5. 30 metres. IV+, 6b/A0, IV+ 


Avui no hem patit calor, quan hem arribat al cim hi havia una boira que mantenia la fresca. 


En el cim hem trobat un company, en Cesc que feia anys que no ens havíem vist i ens ha fet aquesta foto amb el Cavall Bernat de fons. 


Us deixem la ressenya d'en Joan Asín que està molt bé, com sempre. 

Material: 14 cintes i bagues de reunió.

Primera ascensió: Jordi Pazos, Manel Muñoz, Berni Tachin, Jordi Monterde, Pili Martínez, i Lago García. Any 2013.

Descens: nosaltres avui hem baixat diferent, primer hem fet un ràpel de 25 metres i tot seguit un altres de 50 metres fins la canal. És una bona solució, sempre que no estiguin pujant per aquesta vessant.

Apa, a escalar que el mon s'acaba. 



diumenge, 17 de juliol de 2016

Collegats - Paret del Pessó - Via Último Buril. 16/07/2016

A Collegats, tot i ser una zona assolellada, començant tard si pot escalar, especialment a les cares est.    Tot i ser la cara menys dreta, té passos que fan tibar de valent i gaudir d'un conglomerat gris de màxima qualitat. 

Nosaltres, amb l'intenció d'escalar a l'ombre hem escollit la Via Último Buril, hem començat tard, però no suficient, i ens ha tocat el sol de resquitllada a les primeres tirades.


La Paret del Pessó. 


Quan arribem al peu de via, encara hi toca una mica el sol, reposem un xic a l'ombra fins que ens sembla que la cosa va de baixada. Ens equipem i començo fer aquest llarg que sense dubte és el més difícil de la via. Li posen V+, però jo ho he trobat força més difícil, això si més equipat que la ressenya que portàvem.
Passos bonics per arribar a la primera assegurança, després la cosa comença a picar fins la següent, la propera és un pont de roca amb unes bagues que fan certa basarda, i aquí cal tibar fort. Després la cosa millora fins la següent panxeta, on cal tornar a tibar per seguir en terreny més fàcil fins a la reunió.
R1 45 metres. V+ (obligat), però amb passos de 6a o 6a+. 12 assegurances.


La Ita entrant a la reunió. 


Sortint de la primera reunió. 


La primera reunió mig a l'ombra mig no...


La Ita sortint del trocet dret de la primera reunió.

La segona tirada surt vertical de la reunió a cercar una assegurança que veurem des de la reunió estant, després en veurem una segona més a la dreta,  i en lloc de seguir vertical que segons es veu a la ressenya, tenim que seguir en diagonal més a la dreta fins a trobar una tercera assegurança sota mateix d'un petit diedre, superem el diedre i anem un xic a l'esquerra on veurem un pas estrany, (assegurat) doncs costa entrar-hi ja que t'has d'agafar en una pressa que no sembla prou bona, després seguim aquest diedre fins un punt que segueix vertical per entrar a la reunió. 

R2. IV, III, IV, V, V+. 45 metres 8 assegurances. Compte amb el fregament de les cordes.


Primera assegurança només sortir de la segona reunió. 


Pas bonic en bavaresa.


La segona reunió 


Entrant a la 3a reunió.

La tercera reunió és la més curta de la via, 30 metres. Comença anant en diagonal a la dreta fins la primera assegurança, després un pitó on hem de fer una bavaresa, després seguim vertical fins a la reunió. 
R3  30 metres V. 4 assegurances.

Des de la reunió veureu una assegurança a la dreta, no hi aneu,  cal seguir una canal que hi ha a la nostra esquerra, veureu una assegurança a l'inici, seguiu pujant per la canal per terreny fàcil, fins que haureu de fer el Tarzan en un tros més dret, seguint rectes ja arribareu a la 4ª reunió.  Compte que la ressenya marca que arribats a la roca de sobre el bosquet cal anar a l'esquerra quan la reunió és a la vertical de la canal. 
R4 40 metres II.


La cinquena tirada va per un placa amb bona roca i amb el reequipament ha quedat molt ben assegurada. 

R5. 50 metres III/IV.


Entrant a la 5ª reunió. 


Entrant a la 6ª reunió.

La sisena tirada segueix vertical de la reunió, dos passos un xic més difícils IV, per seguir vertical per terreny més senzill fins a la reunió. 

R6. 45 metres IV, III.


Iniciant el diedre de la darrera tirada.


Diedre molt bonic que ens portarà al cim.


Per fer la darrera tirada, possiblement millor fer una reunió en una savina molt gran al peu del diedre.


Sortint de la via.

La darrera tirada comença amb uns 15 metres en diagonal a cercar el diedre, tot i que és fàcil no hi hem trobat cap assegurança. Al peu del diedre hi ha una bona savina que ens servirà de bona assegurança, després seguirem verticals, primer en passos de placa i després amb diedre, passos bonics, i menys difícils del que semblen des de sota.  Una tirada per gaudir de l'escalada.

R7. 40 metres, III, V, V+, IV.  




Foto cim.


Us deixem la ressenya d'en Luixy. Que tenint en compte les indicacions de la segona tirada està molt ben aconseguida. 

Descens: des del cim seguirem unes fites en direcció sud i ja trobareu una ferrata que us deixarà al camí de tornada.

1ª Ascensió: C.P. Hurtado i R. Sánchez, 15-09-90
Via equipada: portar 12 cintes i alguna savinera.




dissabte, 9 de juliol de 2016

Pirineu - Dent d'en Rossell - Via Adictes al Disolvent - 09/07/2016

Just quan arribem a l'aparcament (darrera corba abans d'arribar a Fontalba), mirant el camí que seguirem, ja puc veure un munt d'isards. El dia és fantàstic, malgrat que són 2/9 de 9, ja es veu que serà molt calorós.

Mengem una mica, i baixem pel corriol que per dins del bosc ens portarà en un collet, des d'on anirem seguint els pedrons que van cercant el millor camí.

Vista des d'on hem deixat el cotxe.


Família d'isards que ens alegrat el matí. 


Bons pedrons que ens marquen el millor camí. 


Petita planta que lluita per viure, les seves flors són encisadores 


Ja podem veure la via, només ens queda una curta baixada fins al peu. 


Des del peu de via, veiem un parabolt força amunt, després mirant més acuradament en veiem un sota un petit desplom. Ja podem començar. 
El primer llarg ja et situa en el que serà la tònica de la via. Comencem unes plaques fins sota d'un sostret que cal passar primer per la dreta i després per l'esquerra, la principal dificultat és arribar en una bona pressa que permet fer el pas, després seguim vertical fins entrar a la reunió on hi ha uns passos per l'herba. 

R1 25 metres 6+ (V/A0) 


Arribant a la primera reunió.


El segon llarg el fa l'Ita, i veig que puja amb certa comoditat i gaudint dels passos. Comença per un tram vertical, amb bona pressa, després va fent en diagonal a l'esquerra, passos bonics. Només hi ha un tros que hi ha força liquen i cal anar mes en cura. 

R2 20 metres IV+, 6a(Ao) V.


L'ita treballant el 2on llarg


Per sortir de la reunió li marque 6b/ Ao, per mi i veiem el liquen que hi ha Ao directe, no m'ho penso gens. Després segueix per un diedre bonic, amb algun pas de bavaresa per sortir amb uns passos d'herba fins a la reunió.

R3. 35 metres 6b/Ao V, IV,


l'Ita assegurant a la 2a reunió. 




El següent llarg és curt, només 15 metres, però ja es veu un pas de sostre que caldrà tibar amb A0. L'Ita no s'ho pensa i enfila directa amunt, tiba forta i passa el sostre molt bé, després segueix per unes plaques fins entrar a la reunió.

R4 15 metres 6b (A0 V+)V.



Sortim de la reunió per una placa força vertical 6a/ A0 i després entra en un tram herbat per situar-nos sota d'un tram molt vertical, amb passos atlètics i al mateix temps bonics arribes a la cinquena reunió.
R5 25 metres 6a (A0) V/V+.


Mirant el darrers pas abans d'entrar a la reunió. 


L'Ita entrant a la 5ª reunió. 


El darrer llarg comença per una placa bonica IV, per després passar a la dreta amb passos ja més difícils V/V+ fins arribar a la reunió.

R6. 25 metres IV, V, V+.


Des de la reunió veiem un parabolt a la vertical de la reunió i seguim encordats fins arribar a l'aresta de baixa, 


Foto final de la via


Foto final via.


Ara ja només ens queda una forta pujada fins el cotxe, però amb unes vistes extraordinàries. 


El collet abans d'entrar el bosc, estava sensacional.

Via que segur que esdevindrà la clàssica d'aquest sector, està perfectament equipada, no cal portar res. Alguns passos tenen un xic massa de liquen, però a mida que es vagi repetint quedarà millor.



Us deixem la ressenya d'en Joan Asín, que és la que hem utilitzat nosaltres i està molt bé. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.