Follow by Email

dilluns, 25 d’abril de 2016

Montserrat - Miranda de Sant Joan - Via Sala Baques i Miranda de Santa Magdalena - Via Canaleta de les Ninfes - 24/04/2016

La Miranda de Sant Joan és una agulla que queda un xic menys preada al costat de les seves competidores Les Magdalenes, però hi ha diverses vies amb interès. Vàrem escollir la Sala-Baqués, una via senzilla però lògica, que segueix la cara Est-Sud.

Per acabar-ho de rematar, després vàrem fer la Canaleta de les Ninfes i així va quedar una combinació divertida per passar un bon matí d'escalada.


Una bona vista de la Via Sala Baques. 


Just a 20 metres del peu de via podem veure una 12 de cabres que estan ben tranquil·les.


L'Ita farà tota via de primera. Començant el primer llarg. Un llarg senzill III. 


Fem cordada de tres, ens acompanya en Rafel que fa temps que no escalem junts. 


El segon llarg té un pas d'estreps o A0 i després es manté en una dificultat de V i IV. Ben equipat amb parabolts.


En Rafel fent el segon llarg


També, en el segon llarg.


L'Ita en el tercer llarg que arriba directament fins al Cim. El primer tros és IV i després II. 


La segona reunió mentre fa el tercer llarg. 



Fent el darrer llarg.


Una bona ressenya feta pel col·leccionista de vies. 

Després baixem per darrera, amb una fàcil desgrimpada i sense donar-nos compte ja som a peu de via de la Canaleta de les Ninfes. 


Assegurant al Rafel 


Una escalada de dos llargs de 30 metres d'una dificultats similar, entre IV+ o V. 


Iniciant el segon llarg


Assegurant en el segon llarg


Escalada plaent amb una dificultat per gaudir de l'escalada. 


La segona reunió. 

Tots tres molt contents al cim. 


Altra cop la ressenya molt ben feta del Col·leccionista de vies. 
Gràcies Joan. 

diumenge, 17 d’abril de 2016

Alós de Balaguer - Pic de Castellas - Via TatoCao Lo Gall - 17/04/2016

Alós de Balaguer és un lloc bonic, un entorn curiós gràcies al riu que es deixa veure des de qualsevol via. Poc a poc s'han obert uns serie de vies que ens obligarà anar-hi més d'un cop.


Avui hem deixat l'autocaravana a la font, així hem caminat i hem gaudit de l'entorn que ofereix la caminada pel costat del riu. 


Aquest passeig de poc més de 2 quilometres ens permet veure com està canviant la vall gràcies a l'entrada de la primavera.


Quan hem arribat al parking només hi havia un cotxe. Nosaltres hem fet l'aproximació pel mateix camí que porta a l'inici de la via Olga Frontera, però abans d'arribar-hi hem anat a la dreta i hem trobat el camí que puja de baix. Aproximació curta, des del parking uns 10 minuts. Des de la font 30 minuts. 
Nosaltres hem entrat per les 3 primeres tirades de Sueño Vertical al Talós. 


El primer llarg comença amb un pas difícil, costa situar-se després segueix vertical amb roca excel.lent amb passos divertits. R1 35 metres. Vè


Malgrat les plaques són molt bones, les entrades a les reunions estan plenes de terra i pedres soltes. 


L'Ita fa el segon llarg, una placa dreta però amb molt bona presa que permet gaudir d'una escalada plaent. 


En la reunió 1 mentre l'Ita està fent la tirada. 
R2 25 metres IV+.



El tercer llarg és una grimpada entre terrasses, però que té algun pas a tenir en compte.  R3 III, IV. 40 metres.


L'ita a la segona reunió.


Des de la 3ª reunió, podem pujar caminant fins on comença la TatoCao Lo Gall, 60 metres caminant. 


Situats al peu de la via, ja veiem unes plaques molt xules de roca compacte. L'Ita no s'ho pensa i comença a pujar, poc a poc va guanyant alçada, fins a poc metres de la reunió on es para per veure com va. Després segueix sense problemes fins a la reunió. R5 30 metres 5è. 


Entrant a la 5ª reunió. 


El sisè llarg surt per una placa de l'esquerra de la reunió fins a trobar una fissura que ens anirà bé per superar els passos més difícils, després ja un xic més fàcil fins a la reunió. R6 V+  30 metres.


El darrer llarg es veu força difícil des de la reunió, possiblement més difícil del que és. És un llarg molt ben trobat. Primer pugem per terreny franc fins a situar-nos sota el sostre d'on sortirem per la dreta, després seguirem vertical fins que veiem que podem flanquejar a l'esquerra. R7 25 metres IV+ V, 6ª, V+.



L'Ita sortint del sostre.


Darrers passos abans d'entrar a la reunió. 



Nosaltres hem baixat amb un ràpel de 55 metres fins a la reunió 5, després un segon ràpel fins a la reunió 4. La resta hem baixat caminant amb alguna desgrimpada. 



Una bona panoràmica de les vies de la zona, que he tret del Blog Lo Gall.  Gràcies, 


La ressenya també és del mateix blog.

El conjunt ens agradat força. 

Vies equipades en  parabols , només cal portar bagues exprés.  

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

dijous, 14 d’abril de 2016

Montserrat - Miranda del Pas dels Francesos - Camí de l'Alsina. 10/04/2016

La via del Camí de l'Alsina és un bon recurs quan a la part alta i fa mal temps, podem gaudir d'una escalada plaent i amb un grau mig si feu els darrers llargs. 

Diumenge, dia clar i de sol, marxem a Montserrat. Som a l'estació del cremallera i podem veure les parets perfectament assolellades: Un bon dia per anar a la zona dels gorros i fer un parell de vies.

Quant arribem al Monestir amb el cremallera, tot ha canviat, boira baixa, sense massa visibilitat, i un xic de fred. Dubtem, no sabem si tornar a casa o pujar per les escales a veure si podem fer alguna via a la zona de la Miranda dels Francesos. Tenim tantes ganes d'escalar que optem per la segona opció.


Enfilem escales amunt, passem la primera entrada i anem directes a fer la part alta. El dia no acompanya i estem conformats a fer el que sigui.



 Arribats a peu de via, sentim l'humitat al cos, comencem i a mida que anem pujant el cos s'escalfa, però parat a la reunió tornes agafar fred. Tot i així gaudim de l'escalada. 


 El primer llarg


 Entrant a la primera reunió. 


 L'Ita iniciant el segon llarg, finet i amb fred als dits costa un xic més del normal. 


 La boira ara puja del Monestir


 El tercer llarg, una gran placa amb una roca brutal. 


 L'Ita a la 2 reunió.


 El temps ens ha deixat fer la via i sembla que a dalt no està millor. 


Contents malgrat el fred.

Després i quan ja hem decidit tornar, el sol torna aparèixer com si no hagués passat res.

Són tres tirades equipades amb parabolts i d'una dificultat de Vè.

La ressenya està molt ben detallada al blog de l'esclatroncs. 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 


dissabte, 9 d’abril de 2016

Penya Segat de la Falconera - Garraf - Via Mendigos del Mar. 9-04-2016

Escalar a La Falconera - Garraf, és una combinació de mar i muntanya, acompanyada amb unes llums  extraordinàries que permeten gaudir d'un matí d'escalada meravellós. 

Avui, hem escollit la Via Mendigos del Mar. És una via que no és massa obligada i just això és el que necessito per poder agafar confiança. Dos mesos parat m'han deixat fora de combat.






Just començant 



El primer llarg el fa l'Ita,  comença contenta i de sobte es troba amb dues possibilitats, escolleix la que li sembla que li anirà més bé, progressa ràpid i segura i en un tres i no res ja sento que recupera les cordes. R1 35 metres Vè.  


 El segon llarg és una bavaresa que és veu molt xula, però encara no tinc la forma física ni mental per atacar-la com cal, així que faig servir l'estrep i poc a poc enllesteixo el llarg. R2 6ª, V, IV, 25 metres,


L'Ita a la primera reunió. 


Entrant a la segona tirada amb una bona vista sobre el port del Garraf. 


El tercer llarg anem un xic a l'esquerra per anar a cercar una assegurança i després progressem vertical fins a la reunió. 


Assegurant a la segona reunió. 


Passos bonics retallats al cel blau. 


Poc a abans d'entrar a la 3ª reunió.


Una flor que li dona color a la tirada. 



El mar sempre ens acompanya i li dona un encant. 


R. 3 25 metres IV.


Balconet que val una foto. 


Ultim pas i ja som dalt. 


La 3ª reunió. 


Ja s'acabat. 


Cim.


Us deixem la ressenya del Joan Asín, expert de la zona.