Follow by Email

diumenge, 31 de gener de 2016

Montserrat - Roca del Corb - Via Serrat-Torras 31/01/2015

La Roca del Corb no té l'anomenada d'altres indrets de Montserrat, però dona la sensació d'una escalada més frestec, sense gent, i amb unes bones vistes sobre el riu Llobregat.

En el bloc del Jaumegrimp em va cridar l'atenció una de les seves darreres escalades. Per altra banda, parlant amb el Rafel també em fa referència de la Roca del Corb, doncs hi haurem d'anar. Finalment en Xavi també s'ha apuntat a la col·lectiva.

Aproximació: baixem per el camí que porta a la Santa Cova fins en un revol marcat a la dreta que surt el camí de les aigües.  Passem per un collet i iniciem la baixada, quan veiem la via, ja podem cercar un corriol brut que després d'unes quantes punxades ens deixarà a peu de via.
 Començant a pujar a peu de via.
 Primer llarg.
El primer llarg comença a la dreta d'un diedre, els primers metres són força finets, per entrar després en un flanqueig a la dreta (compte que els peus patinen) fins arribar en un pitó, fem un pas més en lliure i ens pengem en artificial, passos llargs, però que s'escalen bé, fins que surt del diedre a la dreta per seguir vertical i entrar a la reunió.

R1. 30 metres, V, Ao, Ae, Vé.
 Fent els passos poc abans d'entrar a la primera reunió. 
 En Rafel esperant per entrar a la reunió.
 Poc a poc, el temps va canviant i fa un aire molt fred que ens deixa sense tacte les mans. Aquest segon llarg que és una escalada plaent, ens converteix amb un mal de dits important.
 La Ita i en Rafel a la 1ª reunió. 
La segona tirada és vertical i molt ben assegurada, amb passos difícils (segurament nosaltres els hi hem trobat més pel fred que feia) però amb bon canto. R2 25 metres V+, V, V+, V, IV+. 
 En Rafel fent el segon llarg i en Xavi assegurant-lo.
En la segona reunió, hi ha una mica de discussió, per veure si baixem o seguim, cada cop fa més fred i vent. La Ita es posa guants i tota la roba que té. Jo em poso la caputxa i segueixo. Primer amb uns passos drets però  fàcils fins arribar a un diedre, segueixo pujant fins que comença el desplom, és molt bona roca i amb forats, la llàstima és que no tinc massa tacte a les mans i m'haig de parar a fregar-me-les. Quan s'acaba la balma, hi ha un tros més no tant vertical, fins a la reunió.
R3 25 metres. IV+ Ae, IV+.
 Passant el desplom.
 La Ita, en Rafel a la reunió i en Xavi acabant la segona tirada.
 La Ita arribant a la tercera reunió morta de fred.
 El darrer llarg és una placa amb una roca excel·lent al principi, fins que es posa més dret que està una mica trencada.
 La tercera reunió.
 La ita la darrera tirada la fet en guants.
 Foto cim.
Abans de marxar agafem uns branquillons de romaní i els tirem a l'aire en senyal d'homenatge a en Fredi Parera, gran escalador que ens a deixat aquesta setmana passada. Fins sempre Fredi!!!

Descens: podem baixar en ràpel per la via, o caminant. Des d'on acaba la via pujarem fins a la carena que seguirem fins una torre elèctrica des d'aquí baixarem fins el collet poc abans de l'inici del camí de les aigües.

Via molt ben trobada i amb ambient de paret malgrat que és força curta.  Amb el fred i tot ens ha agradat a tots quatre.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

diumenge, 24 de gener de 2016

Malanyeu - Via Independència - 24/01/2016

Malanyeu és un d'aquells llocs, que només per gaudir de les vistes ja hi aniries. Avui hem anat a fer la Via Independència, una via un xic forçada, però que permet fer tres llargs curtets, però on hauràs d'equipar alguna cosa i el conjunt en permet gaudir d'aquest lloc.

Com el primer lloc d'aparcar està a tope, seguim per la pista fins a la propera masia, un cop passada, deixarem el cotxe. Des d'aquí baixem tranquil·lament fins a creuar el rierol (avui sense aigua) i després una curta pujada fins a peu de via. El començament està perfectament marcat amb el nom de la via.

 Quan hem fet l'aproximació, ja hi havia gent escalant a diverses vies i fins i tot a la zona esportiva.

 El primer comença amb un tram no massa difícil, però cal anar en compte per la quantitat de terra que hi ha en aquest llarg. Fa temps que no plou i es nota. Aquest llarg està totalment equipat, només us caldrà posar un aliend verd poc abans d'entrar a la reunió (opcional) . Hi ha un tram dret, però amb bons forats per tibar sense problemes.  Cura amb la terra a l'entrar a la reunió. R1 30 metres V / V+
 Progressant pel primer llarg,
 La ita entrant a la primera reunió, ja podeu veure la quantitat de terra.
 El segon llarg comença amb un tram fàcil fins un parabolt, després la cosa es posa dreta i amb una roca que està bé, però no dona massa confiança, quan arribes a la fissura, la cosa ja canvia, bona roca i una escalada plaent, que pots reforçar amb algun friend mitja.  Després hi un tros un xic mes dret, però amb molt bona roca, fins entrar a la reunió.
R2 30 metres V/V+.
 El darrer llarg surt per un pany de roca molt bo fins arribar a un arbre, un pas més dret i segueixes en direcció a la dreta (compte amb la roca) després cal tornar a l'esquerra per un tram molt trencat, per agafar una placa que ens portarà al cim.
R3  35 metres IV+.  Tirada a reforçar amb friends mitjans.

 Després hem baixat caminant per gaudir de les vistes.
 Foto clàssica de quan baixes caminat. 
Us deixo la ressenya dels que la van obrir. 


Apa a escalar que el mon s'acaba!!!


dissabte, 16 de gener de 2016

Penya Segat de la Falconera - Via Barba Roja - 16/01/2016

Escalar on les muntanyes cauen al mar, és quelcom encisador. Pots gaudir de la muntanya amb unes bones vistes sobre el mar. Si addicionalment és un dia transparent com avui, encara millor.

Quan fa fred, ens sembla que escalar prop del mar la temperatura estarà millor. Així ha estat, quan hem arribat al port de Garraf on hem deixat el cotxe encara feia fred, 9º,  amb un airet que semblava que feia més fred.

Un cop fet l'aproximació i donat que la via està resguardada del vent, la cosa ha canviat i hem pogut escalar amb una temperatura molt agradable. Només a la baixada per l'aresta hem notat un xic més de vent i fred. 

 Mirar al mar mentre estàs escalant és un gran pler. 
Avui hem escollit la Via Barba Roja, sembla que és la que va més a la dreta de la paret. Són tres llargs sense complicacions i que permeten gaudir de l'escalada.
La Ita començant el primer llarg. 
 Aquest primer llarg comença per unes rampes i poc a poc va posant-se més dret, quan guanya en verticalitat la dificultat augmenta V+, però està molt ben equipat i els passos més difícils es poden fer amb Ao sense problemes. Quan la paret es tomba altre cop haurem d'anar a la dreta a trobar una reunió amb dos parabolts amb anella.
R1 30 metres III, IVº, V+ III.
 Fent el segon llarg
Sobre a la reunió i un xic a l'esquerra podrem veure els espits i les assegurances antigues intercalades. Es veu una placa fina i vertical, però si anem un xic a la dreta podrem anar aprofitant millor les presses. La part final d'aquest primer tram, veurem uns forats que són clau per fer el tram més difícil. 6ª. Després per un terreny més fàcil arribarem a la 2ª reunió.
R2. 25 metres  V+, 6ª, IVº.  No obligat.
 La Ita fent el segon llarg
 Sortint de la segona reunió.
El tercer llarg, el més fàcil de la via, però també el més descompost, és el més llarg 55 metres.
Sortim de la reunió a cercar una canal/diedre a la dreta que ens permetrà progressar fins arribar a un tram que haurem de caminar entre mig de dos pins, després seguirem vertical fins a l'aresta on farem la reunió.
3ª tirada, IV, I, III, IV. 55 metres a equipar.
 Foto aresta
 Foto cim.
Us deixem la ressenya d'en Guillem Aries està molt detallada i ben feta.

Material: 8 bagues expres, i jocs d'aliens per la darrera tirada.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!



diumenge, 10 de gener de 2016

Mont-Roig - Via Oscar Lafotet - 09/01/2016

Mont-Roig és un lloc on si respira pau, on les escalades sense ser massa llargues tenen un xic d'aventura, on  pots està escalant sense sentir ningú més en el teu entorn. On la verticalitat de les seves parets et fan gaudir de l'escalada.

Vista de la paret quan estem fent l'aproximació.
 Per accedir a peu de via, pujarem per una pista que surt al costat del Paret de l'Os que va a Vilanova, passat uns 300 metres trobarem una trenca a la dreta que indica Refugi, seguirem per aquesta pista durant una bona estona, fins que veiem que estem arribant a un coll i a la nostra dreta veurem un descampat per poder deixar el cotxe ben aparcat. Si seguiu per la pista l'haureu de deixar en un lloc més dolent i només a 200 metres.

Des d'aquí seguim aquest 200 metres fins trobar una nova indicació que indica al refugi, seguirem per aquest camí fins que veurem la paret i un camí que ens porta al peu. Des del cotxe uns 35, 40 minuts.
 La via Oscar Lafotet és la que hi ha molt més a l'esquerra de la Paret de l'Extrem, veurem una fissura amb parabolts. Nosaltres hem entrat per la via original, un xic més exposada, però més fàcil.

Aquest llarg està equipat amb algun parabolt, però haurem de reforçar-ho amb assegurances flotants. La part final cal tenir cura amb la roca. Nosaltres hem fet un sol llarg fins la feixa. R1 50 Metres, V+ V, IV+, IV.
 El primer llarg, el dia està molt nuvolat.
 2on llarg.
Des de la feixa, anem un xic a la dreta fins situar-nos sota d'un diedre molt marcat. Pujarem per aquest diedre amb una escalada plaent de IV, IV+. R2 25 metres.
 2on llarg entrant a la 2ª reunió.
 3er llarg.
Des d'aquesta reunió veiem un diedre que guanya verticalitat, sortim fins un pitó escalant per la placa, després seguirem fins a una savina que ens donarà una bona assegurança, mirant amunt veurem un diedre molt marcat a una altre pitó, des d'aquest pitó seguirem uns 4 o 5 metres i ja veurem que podem sortir a la dreta fins un altre pitó a l'inici d'un flanqueig que ens portarà a la reunió.
Aquesta tirada és vertical, mantinguda i molt bonica.  R3 30 metres , V,V+. 
 La Ita progressant pel diedre poc abans d'iniciar el flanqueig.
 Entrant a la reunió.
 Progressant pel quart llarg.
El quart llarg, segueix per una placa franca ben assegurada i que permet gaudir d'una escalada de IVº.
R4. 27 metres IVº.
 La tercera reunió fent la quarta tirada.
 La Ita arribant a la 4ª reunió.
 El darrer llarg progressa per una placa per entrar a una xemeneia en els darrers metres. Hi ha algun pas difícil per superar un tram més dret.
R5 V+, V, IVº. 30 metres.
 Foto Cim
 Una bona vista des d'on acaba la via.
Una bona vista amb sol fent el camí de baixada.
Descens: el farem anant a cercar el camí que puja al refugi i després de tornada pel mateix lloc que hem pujat.
Via oberta: 31/3/90 per M. Solís i J. Escuer.
Material: Bagues savineres, 10 exprés, Aliens verd, grog i vermell, i camelots fins el 2.

Us deixem la ressenya de l'Escalatroncs aquí

Apa a escalar que el mon s'acaba!!