Follow by Email

dimarts, 27 d’octubre de 2015

ALÓS DE BALAGUER - PIC CASTELLAS - VIA: LOS MISTERIS DEL PEPEGALL - 25/10/2015

Escalar Alós de Balaguer ens atrau, dormir a peu de via, al costat del riu, i amb lluna quasi plena és una joia que no podem deixar-nos perdre.  Poc a poc s'hi han anat obrint noves vies que permeten gaudir d'una escalada en aquest lloc molt tranquil. 

La via comença al costat de la clàssica Olga Frontera, hi ha el nom al peu de la via. L' aproximació és força curta, no més de 10 minuts.

 El primer llarg comença un xic dret però amb molt bona pressa. Ja veiem la tònica de l'equipament de la via, parabolts però un xic allunyats, fet que li dona un cert encant a la via. En cas de necessitat sempre ho podrem reforçar, en el nostre cas no hem posat res en tota la via. Tornem a la via, es va fent molt bé fins arribar a la placa que li posen 6b, ho provo, faig el primer pas, el segon i el tercer, però després hi veig molta terra caiguda del repla de la reunió i faig un A0 per entrar a la reunió.
R1, 30 metres Vè, 6b.
 Iniciant el primer llarg
 L'ita just sota la placa de 6b.
 la Ita fent el segon llarg. 
Un llarg de Vè mantingut, que l'Ita s'ha fet molt bé, gaudint dels passos i de l'escalada plaent que dona la verticalitat i la bona roca. 
R2 35 metres Vè. 
 Sortint del segon llarg.
El tercer llarg és una petita caminada pel jardí, primer en direcció a la dreta i després a l'esquerra per arribar el peu del 4rt llarg. R3. 40 metres caminant. 

 La Ita fent el 4art llarg.
En el quart llarg li marquen Vè, des de sota sembla un xic més difícil, però quan t'hi poses ja veus que serà un llarg per gaudir, una roca excel·lent i vertical amb passos divertits que sense donar-t'en compta ja arribes a la reunió.
R4. 30 metres Vè. 
 Arribant a la reunió, al fons podem veure la furgo. 

La cinquena tirada surt vertical amb passos bonics, quan portes uns 20 metres cal fer un flanqueig a la dreta molt ben equipat, per seguir vertical i tornar a l'esquerra i entrar a la reunió. És un llarg molt ben trobat. Penso que és 6a per la continuïtat que per la dificultat dels passos. 
R5 45m V+ 6a, 

 Sortint de la 4ª reunió. 
 Entrant a la cinquena reunió. 
El darrer llarg, des de la reunió es veu lleig, brut, però quan hi ets, és una altra cosa ben diferent. Primer va en diagonal a la dreta evitant tocar una canal. Quan es situa sota d'una gran placa que porta al cim, es segueix just per la part mes vertical, i resulta ser un llarg molt xulo. Els darrers 5 metres són comuns amb la via Olga Frontera. 
R6. 58 metres IV+ Vè.
 Sortint de la reunió.

Ara ja només ens queden uns 15 metres de III fins el cim. 
 Reunió sisena. 
 Vistes en direcció a Camarasa. 
 Foto cim
 Foto cim. 
Des del cim, baixem en compte fins una savina on farem un ràpel de 40 metres, després seguirem baixant per la tartera fins el camí del congost. 30 minuts fins el cotxe. 
 Alós de Balaguer. 
Us deixem la ressenya de "LoGall". 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dissabte, 24 d’octubre de 2015

SANT LLORENÇ DEL MUNT - LA FALCONERA - VIA: LA QUE FALTAVA 17-10-2015

La Falconera  és un bon recurs per fer una escalada matinal, és proper  a casa, té una aproximació molt curta, i una escalada molt interessat.

Aproximació: seguim la carretera de Terrassa a Talamanca i un cop passat el coll d'Estenalles iniciarem una baixada forta, en un revolt mol marcat a la dreta veurem que hi podem aparcar sense problemes.

Des d'aquí seguirem en direcció nord, passant la primera punta per l'esquerra i en el mig d'un bosc veurem una fita que ens indica l'inici de la canal que haurem de seguir. Baixarem uns metres i ja veurem que hi ha un corriol que ens porta a l'esquerra en direcció a les parets de la Falconera. Ara ja per una canal dreta i equipada en cordes fitxes baixarem fins al peu de via.

 Foto de la paret, si pareu atenció veureu una cordada en el primer llarg.

El primer llarg és el més exigent  de tots. Comença amb un tram vertical amb unes bones fissures, passos atlètics, quan arribem en una savina veurem que la via és situa la placa de l'esquerra, els 4 metres següents són els més difícils (6ª+) després ja és suavitza un xic fins a la reunió. 
R1 35 metres, V+, 6ª+, V.
 Superant els primers metres.
 Vista un cop superat el tram més fort.
 Arribant a la reunió. 

El segon llarg surt flanquejant a l'esquerra, fins que veiem que podem pujar recte, després caldrà tornar a la dreta fins situar-nos sota de la reunió que hi entrarem directament. R2. 20 metres V, V+
 Iniciant el flanqueig de la segona tirada
 La Ita assegurant molt atentament. 
 Progressant pel segon llarg.

El tercer llarg surt per la dreta de la reunió, passos verticals i exigents, després veurem que la via es situada més a la dreta, cal mirar-s'ho una mica i ja veurem que hi ha unes presses que ens dona la possibilitat d'anar superant aquestes petites balmes. R3 30 metres, V+ 6ª.
 Progressant pel 3er llarg. 
 Superant les petites balmes. 
 Arribant a la 3ª reunió. 

Ja som al quart llarg, sortim flanquejant a l'esquerra, fins que veiem que podem seguir vertical fins una savina. Ens enfilarem a la savina i seguirem un tros fàcil fins a una placa que ens deixarà a la 4ª reunió.
R4. 30 metres V, IV, III. 
 Sortint de la 3ª reunió. 
 La Ita penjada a la reunió i al fons la meva ombra.
 Superant els darrers metres. 
 Des de la quarta reunió, podem sortir caminant en direcció el cotxe o si volem fer el cim, ens quedarà una grimpada molt fàcil.
 De tornada al cotxe.

Us deixem la nostra ressenya.

ATENCIÓ: normalment del 1 de gener a juliol no es pot escalar per que hi ha uns nius d'aus. Normalment està indicat. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!




dijous, 22 d’octubre de 2015

RIGLOS - MALLO COLORADO - VIA COLORÍN COLORADO - 12/10/2015

Després de l'escalada a Peña Rueba anem a Riglos. Fa temps vàrem fer la via Anorèxia al Mallo Colorado i ens va agradar força. Amb la guia a la ma, escollim la Via Colorín Colorado.

L'aproximació és ben curta i agradable, sortim del poble per un camí molt planer fins agafar el que fa la volta als Mallos, fem unes curtes zigazagues fins arribar al peu de via. No més de 30 minuts anant tranquil·lament.

 El Mallo Colorado 
 Vista de postal , Peña Rueba  i Riglos.

La via comença a l'esquerra de la Via Los Kilos te sientan bien, la primera assegurança està a uns 5 metres al costat d'una sabina. No hi ha problema per seguir la via va tot recte superant dues balmes on s'ha de tibar de valent, això si, sempre amb molt bona pressa, és més un problema de piles que de dificultat.  R1 30 metres 6a.

 Just a la primera assegurança. 


El primer llarg 

El segon llarg vertical on cal anar buscant el lloc més feble, una escalada plaent fins a la reunió. R2 30 metres  Vè.

 Inici del segon llarg
 La Ita navegant per aquest mar de codols. 

El tercer llarg comença per un tram molt fàcil, on cal tenir cura amb les pedres, i després cal superar el darrer tros més dret. R3 40 metres III, Vè,

 La Ita arribant al cim.
 Iniciant el ràpel

Descens: un cop al cim anirem en direcció nord per la vessant est on trobarem un ràpel de 35 metres instal·lat en una gran savina.


Ressenya: a la Guia Riglos Vertical. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Peña Rueba - Mallo la Mora - Via: Los terceros también existen. 11-12-2015

Novament tornem a estar a la Peña Rueba, no han passat més de 5 mesos i ja hi tornem a ser. En tenim un bon record, i en Xavi s'està recuperant i té moltes ganes d'escalar. Escollim la via; Los terceros también existen. 
Deixem les furgos en un lloc molt bonic, a Murillo de Gallego, i enfilem la pista fins a la trenca que ens portarà a peu de via. Teníem la sensació que anàvem tard, però ha resultat que anàvem d'hora, doncs hem arribat als peu de via i estàvem sols. Al cap d'una estona, hi havia 10 persones esperant, resulta que la via està de moda.

Nosaltres hem fet la via en 5 llargs en lloc de 9 que marca la ressenya, és un a via molt ben equipada ideal per iniciar-se a les vies llargues, Està sobre equipada i permet deixar algunes assegurances per evitar el fregament de les cordes. Per empalmar les tirades cal anar en cordes de 60 metres.

El primer llarg de 55 metres, comença amb una rampa, que poc a poc va agafant verticalitat, passos de III i IV.  R1. 55 metres Màxim IV.

El segon llarg, és el més bonic de la via, vertical, bona roca, per gaudir de l'escalada. R2 30 m. 5b. 

El tercer llar, comença molt fàcil i després hi ha una panxa petita que t'ho fa mirar II, IV. R3  55 metres màxim IV.

La quarta tirada, d'entrada no és veu massa maca, roca dolenta, poc dreta, etc, però quan t'hi poses vas trobant-li el sentit.  R4. 55 metres  II, III, IV.

Finalment una darrera tirada, que cal anar en compte amb la roca i prou. R5. 55 metres III.

Us deixem algunes fotos de l'ascensió. 

 Vistes des de l'autocaravana
 Perfil de la via. 
 La primera tirada
 l'Ita arribant a la primera reunió.
 En Xavi al mateix lloc.
 Iniciant el 2on llarg
 Entrant a la 2an reunió. 
 l'Ita acabant la 2ª tirada.
 Sortint de la segona reunió. 
 Petit pas dret de la tercera tirada
 La quarta tirada
 Pas bonic per entrar a la reunió. 
 Iniciant el 5é llarg
 En Xavi en el cim del Mallo Mora.
 Reunió al cim
Foto cim. 

Us deixem una ressenya d'Escalatzencal que estpa molt bé,

Per baixar tenim dues possibilitats:

a) des del coll pujar una corda fitxa i seguir grimpant a la dreta fins a trobar la ferrata de baixada.

b) des del coll a la dreta agafar unes cordes fitxes que ens deixaran a la ferrata però molt més avall.
Nosaltres varem fer aquesta opció.

Material: 12 cintes i reunió.

Apa a escalar que el mon s'acaba.