Follow by Email

diumenge, 27 de setembre de 2015

Montserrat - Collbató - Cam Nou Barris -Via Esther

Malgrat només tenir 3 llargs, n'hi ha un que ja justifica la via. El tercer llarg és una escalada amb una roca d'una qualitat immillorable i que et permet una escalada de dificultat però que et deixa molt bé.


 Amb una curta aproximació i en poc més de 10 minuts ens hem situat a peu de via. El dia no acompanya massa, hi hagut moments que han caigut algunes gotes.
 El primer llarg comença per una placa vertical amb passos bonics, fins arribar a una balma que passarem d'esquerra a dreta, hi ha una pressa característica que us solucionarà el pas., després trobareu una reunió, però nosaltres hem seguit uns metres fàcils fins a una olivera on hem fet una reunió molt còmode.  R1. 25 metres IVº, V+.
 El segon llarg és una placa de 15 metres assegurada amb dos parabolts. Des de la reunió sortirem per la dreta i ja veurem la primera assegurança, un xic més amunt i en un tros més dret veurem la segona assegurança, passarem aquest tram i entrarem a la reunió en un replà molt confortable.
R2 15 metres III, IV.
 La segona reunió, 
 El tercer llarg surt vertical amb un pas de Vè, i després entrem a la placa que primer és vertical i després és un xic balmada. Passos exigents, però bonics, si aneu justos de grau us pot ajudar un estrep, o podeu fer algun A0. La qualitat de la roca és un 10.
 l'Ita arribant a dalt.
R3. 40 metres. Vè, V+, 6a+ .
 Iniciant el ràpel 
l'Ita fent el ràpel. 
Descens: nosaltres hem fet un ràpel fins a la segona reunió, i des d'aquí hem anat cercar un ràpel a l'esquerra que ens ha deixat a baix. 
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!

diumenge, 20 de setembre de 2015

Montserrat - Miranda del Pas dels Francesos - Via Camí de l'Alzina i Matagalls Montserrat - 20-09-2015

Cap de setmana intens, l'Ita i la Quima volem fer la seva 8ª Matagalls - Montserrat i en Miquel i jo volem aprofitar per escalar mentre arriben.
El canvi d'horari de sortida i que cada any van millor, ha fet que pràcticament arribessin a Montserrat igual que nosaltres, però nosaltres encara teníem que escalar.
Hem escollit la part de dalt del Camí de l'Alzina, tot i que sabíem que serien elles les que ens haurien d'esperar. Realment ha estat així, quan nosaltres començàvem a escalar elles arribàvem.

 Per 8ª vegada arriben a Montserrat fresques com una rosa. Són com el vi, que amb els anys milloren. Avui han anat amb l'Anna i la Rosa.
 A vaig a Monistrol estava nuvolat i en canvi a dalt feia un dia molt bonic, una mica d'aire havia espantat a les boires.
 La primera tirada entrant per dalt.
 En Miquel content arribant a la 1ª reunió.
 Enfilant el segon llarg.
 Poc a poc, va gaudint d'aquest llarg, curt, però molt bonic. 
 Avui en Miquel està fanàtic, fa molt temps que no escala, i no em deixa fer de primer el tercer llarg. S'ho està passant  a "tope".
Navegant pel tercer llarg. 
 Bones vistes dels Gorros. Quan les cordades comencen a escalar nosaltres ja baixem ràpid perquè segur que ens estan esperant.
Foto cim de record.

Quan hem arribat a la plaça ens estaven esperant, ens ha fet molt il·lusió trobar-les tan contentes i satisfetes. Esperem poder-ho repetir molt anys.

Endavant "cracks".

diumenge, 13 de setembre de 2015

Canigó - Pilier de Saint Martín - Via Normal 13/09/2015

Des de que vàrem comprar la guia "Escalada en el Pirineo Norte" ens feia il·lusió arribar-nos a fer aquesta via. Fa uns 15 dies en Joan Asín va publicar aquesta escalada i ja ens vàrem decidir que hi aniríem aquest cap de setmana. Després ho vàrem parlar amb el Rafel i també li estava bé.

Hem dormir al pàrquing per auto-caravanes del poble de Casteils i des d'allà mateix hem fet l'aproximació, poc més de 10 minuts.


Des del poble, es veu un esperó definit però amb un xic de vegetació. Tot i així, la roca és bona, i també està molt ben equipada. És una escalada sense una gran dificultat però que et permet gaudir d'un entorn espectacular. 

 Entrem per la directa, passos bonics i plaents.
 El temps no ens acompanya massa, fins i tot plovisqueja una mica, però estem convençuts que el temps aguantarà.
 L'Ita i en Rafel entrant a la primera reunió.
 Per sortir de la primera reunió hi ha un pas que sembla bonic, després per verticalitat i la dificultat baixa. Faig un llarg de 60 metres i així ens estalviem una reunió.
 Progressant pels trams senzills. 
 Ens canviem les cordes, i ara és en Rafel qui segueix, amb una tirada inicialment fàcil, però que després té alguns passos més difícils.
 Entrant a la reunió, al fons un bosc de castanyers molt bonic. 
 Ara torna agafar verticalitat, i surten uns passos divertits, però una mica més difícils.
 En Rafel a la mateixa tirada.
 Ara ens tornem a canviar les cordes i li toca el torn a l'Ita. Un llarg molt plaent i que li agrada molt. 
 Entrant a la reunió. 

Ara ens queda un altre llarg, que recorda plenament a un cresta del Pirineu. 
En Rafel fent els darrers passos

 Una bona vista sobre el poble.
 Ara, ja només ens queda una baixada franca fins al peu de via.

Material: 13 cintes i Reunions.
Horari: 2 hores.
Orientació: Oest.

Ressenya: us deixo la del Joan Asín, que està molt bé. Ressenya

Apa a escalar que el mon s'acaba.