Follow by Email

dissabte, 27 de juny de 2015

Montserrat - Gorra Frígia- Via Magic Line. 27/06/2015


Avui hem aterrat a la Magic Line per accident, ja que la nostra intenció era anar a fer alguna de les vies a l'ombre de la cara oest, però està clar que el dia és dels que matinen, nosaltres avui anàvem tard i hem trobat totes les vies plenes.


Escullim la Magic Line perquè en tenim un bon record d'altres cop que l'hem fet. La primera tirada té un pas de bulder que està molt patinós, després segueix amb una escalada plaent vertical i de bona pressa. R1 35 metres V+ IV.


El segon llarg el fa l'Ita, surt vertical i va tan decidida que es passa una assegurança, però es veu que està en el seu envien puja rapida i segura, fins que es tomba una mica fins a la reunió. R2 30 metres IV+ , IV. 

El tercer llarg, molta gent segueix per la Badalona i en realitat cal creuar a l'esquerra a l'alçada de la reunió de la Badalona i ja veureu els espits de la via, segueix recta a l'esquerra de la Badalona, superant la mateixa  balma, però amb passos més drets. Aquest llar és bonic, vertical i un xic més difícil, la reunió és comuna amb la Badalona. R3 35 metres Vè



En aquesta foto podem veure com va per l'esquerra de la Badalona.


Sortim vertical, ja veurem que cada poc s'adreça més fins arribar a una pedra blanca que llisca força, cal a agafar-la per la dreta i un pas de decisió i ja arribem a un còdol gros i bo per agafar-se, després segueix vertical per anar a la dreta a cercar la reunió. R4 30 metres V, V+, 


 l'Ita a la tercera reunió


Ja estem a la part final, segueix l'Ita i no veu l'espit que marca el pas balmat per situar-se a la placa que porta el cim, o far un xic més a l'esquerra sense assegurança i després torna a la dreta per agafar-les.  R5  35 metres IV, V. 


 Bones vistes sobre el Cavall Bernat.


 Grup d'escaladors al Cim del Mico.


 Cordada a la 98 octanos de la Magdalena Superior,

Foto cim.
Malgrat la calor, hem pogut fer una bonica escalada i contents cap a casa.

diumenge, 21 de juny de 2015

Montserrat - l'Elefantet- Via Chachi Piruli. 21/06/2015

La Chachi Piruli de l'Elefantet és una via que ens havia deixat un bon regust de boca, i que, quan hem passat pel peu alguna vegada hem dit que la podríem repetir. Bé, avui és el dia de repetir-la. 

Com sempre, pugem amb el cremallera, (una gran opció amb la targeta dels Amics de Montserrat,  no tens problemes d'aparcament, no contamines, i el preu està molt bé), i en minuts ja som a peu de via.

 Una bona vista de la via. Segurament no és la millor.
 Comencem per la via original, els primers metres per una especie de canal fins arribar a un boix on podrem muntar la reunió.
 El segon llarg és una passada, és on pots gaudir del plaer d'escalar  a Montserrat, malgrat que l'han restaurada, han mantingut les assegurances al mateix lloc, i això, obliga a escalar.

Crida l'atenció la regata que hi ha al començar per tal de canalitzar l'aigua. Ben segur que fa anys s'aprofitava.

R1 25 metres IIIº, IVº.

 Els primers metres van per la dreta d'una petita fissura, però després haurem de passar a l'esquerra, és aquí on hi ha els passos més difícils d'aquest llarg.

R2 40 metres. 8 assegurances, V, 6ª, V+.

 l'Ita progressant pel segon llarg.


 El tercer llarg té una sortida que cal mirar-la dos cops fins que li trobes la manera d'arribar a la segona assegurança. l'Ita s'ho ha fet anant un xic a la dreta i molt bé. 

 Uns passos fins i ja hi arribat, després ja és un xic més fàcil.

R3 2 assegurances 15 metres. V, IV+

 Progressant per la 3ª tirada.

 La tercera reunió.

Sortim per una canal fàcil i trobem una assegurança, seguim per la mateixa canal fins a la propera assegurança, ara ja és veu un xic més difícil i cal tenir cura fins a la reunió. 

R4. 45 metres 4 assegurances. III, IV+.

 Superant la placa de la 5ª tirada.

Sembla que el bosquet on hi ha la 4ª reunió amb el temps ha baixat, ja que podem veure la reunió antiga  un parell de metres més amunt. 

Els primers passos és bo recolzar l'esquena a la paret de la dreta i en el segon parabolt situar-se plenament a la placa, després ja només hem de seguir vertical amb una roca excel·lent fins a la reunió.

Si la segona tirada hem dit que era molt bonica, de la 5ª haurem de dir que és extraordinària. Una escalada difícil però per gaudir de l'escalada a Montserrat.

R5. 45 metres 7 assegurances, 6ª, V+, V, IV.


 Ja estem a la darrera tirada, primer comença un xic ajaguda, per després redressar-se, mantenint la tònica de la via en quan  a la qualitat de la roca.


 Llàstima que tot lo bo s'acaba, ara ens agradaria seguir així, 7 o 8 tirades més.


 Pujar fins aquí i gaudir de les vistes sobre els gorros i la Prenyada, la Mòmia, la Momieta, l'Elefant, en un dia transparent com avui, ja ho justifica.

R6. 40 metres, 2 assegurances. III, IVº.


 El nostre amic Josep Monistrol ens deia: que tenen aquestes agulles que tant ens enamoren?. Molts cops ho he pensat i em fa adonar com de l'afortunats que som de tenir aquest paradís a 25 minuts de casa.

 Contents cap a casa.
Us deixem la ressenya de les dues possibilitats d'entrada a la via. 
Apa a escalar que el mon s'acaba. 


dijous, 18 de juny de 2015

Pirineu - Torre del Cadí - 13/06/2015

La vessant sud del Cadí, per nosaltres, és un xic desconeguda, sempre hem anat a les canals i parets de la cara nord, tot i així, més d'un cop n'havíem parlat per anar-hi, però mai trobàvem el dia.

Feia dies que havíem quedat per sortir aquest cap de setmana amb els nostres bons amics, Marc i Maria. Quan ens vàrem trucar i vàrem posar diferents propostes sobre la taula, a tots ens va agradar anar al Cadí per vessant sud. La previsió meteorològica no era massa bona, però vàrem dir, segur que el matí aguanta i a la tarda ja serem al cotxe.

Dissabte al matí sortim aviat direcció; Berga, Saldes, Gósol, i Josa del Cadí. Arribats en aquest poble tan petit com bonic, enfilem una pista que ens portarà al Coll de la Jovell (1792 m) format entre el Cim del Cadinell al sud i la Serra del Cadí al Nord.

 En uns prats idíl·lics  deixem el cotxe i comencem a enfilar per uns prats verds preciosos.

 Primer progressem per un camí ben fressat per una pendent suau, però mirant on hem d'anar ja veiem que la cosa canviarà i ben aviat.
 Poc a poc, el camí es va posant dret i més dret, però amb un traçat ferm lluitant per passar al menys possibles per les diferents tarteres que anem trobant.
 Al fons el Pedraforca on ja hi veiem algunes boires que anuncien un canvi de temps, però nosaltres seguim pujant per la forta pendent.
 Hi ha moments que hem de fer servir les mans, petites grimpadetes que ens fan guanyar alçada. Realment el camí està molt ben trobat, això si, no és un camí per fer-hi una social.
 Després de 1h 35', arribem als Planells de Josa (2384m) hem superat 600 metres de desnivell per un camí força dret, ara, però, tenim a davant nostre, mirant el nord, veiem on hi hauria d'haver el Pic de les Tres Canaletes, però la boira que entra de la vessant nord no ens el deixa veure. Pugem fins un indicador gairebé  a la carena.
 Com veiem que direcció a l'Oest està un xic més obert, enfilem per la carena per anar el cim de la Torre del Cadí. Ara ja comencen a caure gotes, però nosaltres convençuts, seguim pujant.
 Cada cop hi ha més boira, tot plegat no fa massa gracia, però com estem propers al cim, seguim caminant. Sort que és un bon camí i podem anar força ràpid.
 Ja som el cim 2562 metres. L'Altímetre marca una mica més, mala senyal, no ens hi parem massa i enfilem el camí de baixada.
 El primer tros ens costa seguir les senyals del GR, la boira és força espesa i ara ja plou més. Quan arribem al inici de la baixada forta se'ns obra una mica i ens podem situar millor, ara anem més tranquils.

Mirant el Coll de Jovell, podem veure al vell mig d'una tartera un munt  de voltors que estan menjant alguna cosa, primer ens pensem que estan atacant algun animal, però a mida que ens hi apropem podem veure que són ells que es barallen pel menjar. El seus crits forts ens impressionen. Quan estem propers marxen i ens hi apropem per veure que hi ha.

 Un pobre isard jovenet és el motiu de la festa, ens fa certa tristor al passar pel seu costat. Aquest matí n'hem vist un quants corren i saltant per aquest mateix lloc.

Després seguim baixant, torna a ploure, però ja tenim el cotxe a tocar, una mica més i ja hi som.


Malgrat el temps que ens ha impedit gaudir les vistes de la vessant nord, hem fet una bona excursió per un lloc que no coneixíem i que ens ha agradat força. Ara baixem a Josa del Cadí a dinar, mentre al cim esclata una bona turmenta de llamps i trons.

Fins a la propera.


diumenge, 14 de juny de 2015

Brasil-Rio de Janeiro-Niterói-Itacoatiara-Morro do Tucum-Via Luiz Arnaud- 22/05/2015

Ja fa uns dies que ens fa  gràcia anar a Itacoatiara al Morro do Tucum, però ho veiem lluny i complicat. Realment està a l'altra banda de la Baia de Guanabara. Hem mirat diferents combinacions, metro, ferry, autobús, i no ens acabem de decidir.

Per les fotos que hem vist és un lloc espectacular, una bona platja al fons de la paret, i munt de vies per fer. El Morro do Tucum  sobresurt entre tots els diferents llocs que hi ha en el Parc. Realment hem de canviar d'estat, ja que no està a Rio, està a Niterói.

Finalment, trobem una bona combinació que amb 2 autobusos hauríem d'arribar a Itacoatiara, això si, després de 2 hores.
Per fi arribem a la Platja d'Itacoatiara, tot és sorra blanca i al fons el Morro de Tucum. Quan ens acostem a la paret, no veiem gens clar els 100 metres llargs de desnivell que hem de fer per arribar el bosquet on comença la via. Ho veiem una mica llis, i una relliscada ens portaria a l'aigua, per sort, avui la mar està molt plana.


 Per anar més segur ens calcem els peus de gat i ja ho veiem millor. Ràpidament  guanyem alçada.

 Encara no som el bosquet,  ja veiem la platja i el mar a la quinta forca. Quan arribem el bosquet, hi ha fins i tot una fusta per seure a la ombra. No hi ha res més, així que ens assegurem en un arbre per fer la reunió.
 Fent la primera tirada
Ara ens bé una tirada de 60 metres amb 5 grampos i les reunions totes amb un sol grampo. De fet, pots fer les reunions on vols, ja que no hi ha al lloc més d'una assegurança. Ara ja anem més tranquils, poc a poc ens hem acostumat a les característiques de l'escalada d'aquest país. Per arribar al grampo on indica que hi ha la reunió el Rafel té que sortir 3 o 4 metres,
 El bosquet on comença la via. 
 La primera reunió. 
En Rafel fent el segon llarg.
El segon llarg, és veu molt bonic, amb un tros més vertical, però amb una assegurança cada 10 metres, això si, quan hi ha algun pas un xic més difícil hi ha la assegurança. 
 Arribant a la  segona reunió. 

 El tercer llarg és més curt 35 metres, però un xic més difícil, però en tot moment és una escalada plaent.
 El quart llarg comença amb un flanqueig a la dreta i després progressa vertical fins a la reunió.
 Pujant el quart llarg
 En Rafel en la darrera reunió amb la platja d'Itacoatiara al fons.
 Des d'aquí podem veure al fons; el Pa de Sucre, el Cristo Corcovado, el Morro Babilònia on hem pogut escalar aquests dies. 
 Foto Cim
 Foto des d'on hem parat a dinar.

Per tornar hem agafat un bus, un ferry i un taxi, i hem arribat de nit al hostel. Bé, això no costa gaire, ja que a les 5 de la tarda ja es fa fosc.

Aquesta és la darrera escalada, hem escollit bé, perquè no és una escalada difícil, però si que està en un lloc que s'ha de conèixer. 

Material: 6 exprés 
Cordes de 60 per fer la via com marca la ressenya.
La ressenya la trobareu a la Guia d'escalada Itacoatiara de Cintia i Flaviio Daflon.

Han estat uns dies formidables, en un país acollidor, bonic, amb moltes possibilitats d'escalda, encara ens han quedat molt llocs per anar. Ens emportem un bon record.