Follow by Email

dissabte, 30 de maig de 2015

Brasil/ Rio de Janeiro / Cristo Redentor Corcovado-Via K2 - 15-05-2015.

 Encara no portem 12 hores a la ciutat i ja sortim de l'hotel per anar a escalar, hem escollit la via K2 al Cristo Redentor Corcovado. Estem una xic adormits, el canvi d'horari es nota.

Els Cristo Redentor Corcovado és una estàtua que podem admirar des de qualsevol lloc de Rio, està situada a 704 metres sobre el nivell del mar, i té 38 metres d'alçada i 8 el pedestal. Està reconegut com una de les 7 noves meravelles del mon. Diuen que pesa 1000 tones va ésser inaugurat el 12/10/31. Construït per l'escultor Gheorghe Leonida.

Per arribar-hi, hem fet una estranya combinació, taxi fins a l'estació on surt el cremallera o els mini-bus., nosaltres agafem el mine-bus fins a Paneiras, on hi ha l'entrada del parc, després paguem per entrar al parc i en lloc de pujar en un altre mini-bus seguim per una carretera estreta que té prohibit el transit els vehicles que no són del parc, fins a una corba molt marcada, des d'aquí per un caminet que va seguint arran de la roca en poc més de 10 minuts arribem a peu de via.


La via comença en un balcó penjat on podem admirar tota la ciutat. Encara que és cara Est aquí no hi toca el sol, les orientacions van al reves de casa nostre.
 El primer llarg, és una fissura molt marcada amb passos molt bonics en bavaresa, està equipat amb els "grampos" famosos, però ho podem complimentar en assegurances flotants al gust. Un cop acaba la fissura hem de sortir a l'esquerra fins a la reunió. 
R1 35 metres 5c

Iniciant el franqueig a l'esquerra de la segona tirada. 

 Al fons Ipanema i el llac Rodrigo de Freitas.
 Des de la reunió ja es veu que el llarg que bé serà totalment diferent, una placa en franqueig a l'esquerra per seguir vertical amb les assegurances ben distanciades, on heurem d'escalar de valent. Els passos són francament molt bonics i les vistes sobre la ciutat també. Reunió al fil d'un sortint ben penjada.
R2 35m 5C 

 Des d'aquí tornem a la dreta per unes plaques que requereixen la seva atenció. Estem francament sorpresos per on hem pogut escalar amb aquesta roca. Està clar que encara no hi estem adaptats.
R3 25 m 5a
 Ara sortim per un diedre que hem d'equipar amb aliens per anar en direcció a l'esquerra a cercar una llastra que seguirem rectes per entrar a la reunió amb un altre franqueig a l'esquerra.
R4 40 m 4b.

Ja només ens queda una placa molt fina de 20 metres. 
R5 20 m 5c.
 Des d'aquí hem de seguir un caminet molt dret fins a trobar la tanca per entrar al monument. Caldrà demanar permís els turistes per poder saltar, doncs sortim pel lloc on hi ha les millors vistes de la ciutat i per tant on hi ha tots els turistes apilotats.
 Per nosaltres va ser una gran sorpresa trobar-nos amb el meu fill i els seus companys que portàvem 2 mesos tombant per sud americà. Bé, ja havíem quedat. 
 1ª escalada a Brasil.
Impressionant…

Horari: 2h a 3h per la via.
Condicions favorables: de maig a novembre
Material: 10 cintes, alguna de llarga, i aliens i camelots fins 1.
Primera ascensió: Etzel Von Stockert, José Roberto i Roberto Ficher a l'any 1962
La ressenya la trobareu al llibre del Arnaud Petit.

dimarts, 26 de maig de 2015

Brasil - Rio de Janeiro - Una ciutat per escalar a ritme de samba - 14/5 al 24/05/2015

Un cop a l'any, smb el Rafel ens agrada fer una escapadeta, ja fa uns quants anys que ho fem i aquest any no podíem fallar. Ens va costar una mica decidir on anar, ja que alguns llocs la cosa no està massa bé per anar-hi. Els conflictes que hi ha en el Nord d'Africa i en altres països ens han fet decidir per Brasil, i concretament a Rio de Janeiro.

Quan va arribar a les meves mans el llibre de l'Arnaud Petit ja vaig veure una sèrie d'escalades que m'agradaria fer i que queden a pendents fins que trobes el moment. Per altra banda, també vaig veure una projecció d'en Quim i  Lali que varen fer a la Panxa del Bou, que també em va agradar molt.

Un cop decidit vàrem començar a cercar informació per la xarxa, i alguna cosa més vàrem trobar. Ens vàrem donar compte que Rio de Janeiro és el paradís de l'escalada urbana, ja que hi ha més de 400 vies i 4 guies només de la ciutat. Hi ha vies llargues i vies esportives i que pots anar escalar cada dia amb transport public.

Rio de Janeiro és una ciutat de contrastos, amb unes diferencies socials importants. Des dels barris més rics com Copacabana i els més pobres com les faveles. Un clima bo en aquestes èpoques ja que estan a la tardor. Unes platges que són impressionants. Una civilització enfocada a l'esport i al culte al cos i un gent molt amable.

L'escalada està equipada amb unes assegurances que en diuen "grampos", que son unes P's entrades a pressió a la roca. Les vies no estan sobre equipades, fet que obliga a escalar entre assegurances i endevinar els itineraris. Pensem que les assegurances estan distants perquè es posen a ma i requereixen una bona estona amb aquesta roca.

La graduació, nosaltres l'hem trobada sensiblement diferent a la nostra, de fet les vies graduades per l'Arnaud Petit, i les mateixes a les guies d'en Flavio Daflon, hi ha més d'un grau de diferència. Les tirades de II+ no les pots fer corrent, s'han d'escalar.

La graduació de les vies contempla les següents dades:

Exemple:
6º VIIa (A1/VIIc) E2 D3

6º Vol dir el grau general de la via.
VIIa grau de la tirada més difícil.
(A1/VIIc) grau d'artificial i grau si es força en lliure.
E2 Grau de protecció. que va des del E1 al E8, però el E2 ja comencen està separats.
D3 Horari de la via; va des del D1 al D6, el D3 seria de 4 a 6 hores.

Ja ho veieu una mica diferent del que estem acostumats a casa.

El tipus d'escalada predomina les plaques amb passos d'adherència i regletes.

 El Pa de Sucre
 Cristo de Corcovado

 Favela de l'Alemany.
 Els monos titís que habiten al voltant del Pa de Sucre.
 Les platges de Copacabana i Ipanema són precioses.
 Una reunió amb 2 grampos, a voltes només n'hi ha un.
 Barri de Santa Teresa,
L'escalada sobre el mar és tot un pler. 

Durant aquest 9 dies que hem estat a Rio de Janeiro hem pogut fer 5 vies molt interessants que us aniré explicant els propers dies.



diumenge, 3 de maig de 2015

Peña Rueba - Via Sendero Límite 02/05/2015

Des de fa uns anys teníem pendent una visita aquest massis que està just davant de Riglos. Teníem unes ressenyes guardades de diferents vies; però escollim la que ens sembla més clàssica; El Sendero Límite.

Aprofitem el pont per marxar en direcció Osca i després a Murillo de Gallego, on parem a dormir.
 El lloc on hem parat és sensacional, té unes bones vistes sobre Riglos, podem anar a visitar el poble de Murillo de Gallego i podrem sortir des d'aquí a peu a fer la via.
 En un moment que surt el sol, la tarda no era massa bona, aprofitem per fer una foto a La Peña de Rueba.
 Dissabte al matí, amb un dia trist, enfilem pista amunt fins que trobem la trenca (marcada amb un pedró), que ens portarà còmodament a peu de via. Aquest camí està molt transitat perquè porta a una via ferrata i al mateix temps a les vies d'escalada del Mallo Común, Mallo la Mora, etc.

En 45 minuts en situem a peu de via, a davant nostre tenim una cordada d'una parella de francesos molt simpàtics.
Mentre ells fan el primer llarg, nosaltres ens preparem el material. Hi ha moments que cauen gotes, però com la via està equipada per repelar si la cosa es complica ja baixarem.
Els primers passos, ja veiem que la cosa va de la típica escalada de Riglos.

 El segon llarg, per mi, és el més difícil, a la ressenya hi posen Vè, però ja veig que segurament volen dir Vè obligat. Hi ha una balma, que tot que hi ha bona pressa que fer una bona tibada, després seguint vertical a la dreta per tornar  a l'esquerra on farem reunió al costat d'una gran savina.
 Bones vistes sobre La Peña Sola d'Agüero, primera escalada que vàrem fer a la zona, 24-6-1974, han passat uns quants anys...
 Entrant a la 2ª reunió.
 Entrant a la tercera reunió.
 La tercera reunió.
El tercer llarg el fa l'Ita, segueix vertical amb tendència a l'esquerra, uns passets li donen color a la tirada.
 El quart llarg és el més bonic de tots, vertical, passos bonics, i com tota la via, ben assegurat.
 Gaudint del quart llarg
 Entrant a la reunió.
 El cinquè llarg comença amb un passet dret, i al cap d'uns metres ja es tomba.
 A vaig podeu veure el camí que porta la ferrata.
 En el 6è llarg veureu alguns parabols que marxen a la dreta, vosaltres heu de seguir el que van a l'esquerra. 
 Malgrat que la part alta la via perd verticalitat, sempre va cercar els passos més bonics i la millor roca, el 7è llarg és molt bonic i ben trobat. 

 Progressant pel 8è llarg.
 Una cordada al Mallo la Mora.
 Totes les reunions són molt còmodes i ben assegurades.
 Arribant a la 9ª reunió. 
 Darrer llarg
 Ja som dalt, només ens queda una tirada.
Darrera reunió, des d'aquí ja seguirem desencordats.
 Foto cim.
 Encara que no ho veieu , hi ha varies cordades en diferents vies.

 Camí de tornada a la furgo amb una bona vista de Riglos.

Ressenya original, ara hem vist que han obert tres llargs més que porten fins el cim.

Accés: tenim dues possibilitats:
La primera i que és la que fa més gent, cal agafar la carretera que porta Agüero i en el quilometre 2 surt una pista a la dreta que cal seguir durant 1,4 quilometres fins a un encreuament. Agafar la pista de la dreta i seguir-la uns 1,3 quilometres, fins que ja veureu que esteu propers a les cingleres i ja lloc per aparcar.

La segona opció es entrar per la carretera a Murillo de Gallego i un xic mes endavant, a la primera corba a l'esquerra, agafar una carretera veïnal. Quan acaba l'asfalt, surt a la nostra dreta una pista de grava. Prosseguim per aquesta pista fins que es torna de terra, passarem pel costat de dues grans basses, seguirem per la pista fins que arribem a un collet, aquí comença les zones de aparcar.

Aproximació: des de l'aparcament, cal seguir una antiga pista i després per un bon camí fins situar-nos sota de la cinglera, prosseguim fins a peu de via fàcil de localitzar.

Descens: des de la darrera reunió, hem de seguir unes senyals grogues que ens porten per una gran diagonal, hi ha trossos que cal anar amb compte a no relliscar. Arribats al coll ajudats per una corda fixa, anar a la dreta i baixar un tros amb molt de compte, sota mateix veureu el cim del Mallo La Mora, a l'esquerra veureu un padró i una altra corda fixa que ens portarà al collet. Des d'aquí baixem per una canal d'arbres fins arribar a una cadena molt gruixuda, seguim baixant per una canal (possibilitat de muntar un ràpel de 30 metres) fins un replà, hem de pujat novament seguint uns pedrons, una altra corda fixa, un caminet i ja arribem a la ferrata, ara només cal seguir-la i al final seguir un camí que ens portarà a peu de via.

Material: 15 cintes i Reunions.
Horari: de 3 a 3,30H.

Una bona zona per gaudir de bones escalades.

Apa a escalar que el mon s'acaba.