Follow by Email

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Sant Llorenç del Munt - Roca de les Onze Hores - Via Tercera República - 26/10/2014

Aquest diumenge teníem convidats a casa, i teníem la necessitat d'arribar d'hora. A favor, el canvi d'hora, que sense matinar podíem fer alguna cosa.

A La Roca de les Onze Hores, veiem una via que no hem fet, malgrat hem fet les vies del costat que, en alguns casos, hi passa tan propera que pots agafar les assegurances de les dues vies. Un altre cop el parabolt ha passat per sobre els burials.



El primer llarg comença entre dues pedres molt grans i va progressant en A0, la roca no permet forçar el tema, després i per tal de no estirar tant, he fet algun pas d'A1, combinat sempre amb petites sortides en lliure. Quan ja es veu la reunió anem en lliure fins ala mateixa. R1 25 metres Ao, A1, IV, V.



El segon llarg surt recte fins sota d'un tram lleugerament desplomat, on gràcies a les grans presses podrem forçar en lliure, després ja perd verticalitat i nosaltres hem fet la reunió a l'esquerre on hi ha la reunió de tres vies. (no portàvem suficients bagues exprés).. R2 25 metres A0 V.



 Tercer llarg passa a un pam de la via de la Peret del Monjos, és una llàstima.

 Aquest tram la roca és més bona i et permet gaudir d'una escalada en lliure plaent. Arribem a la 2ª reunió de la via 3ª república i en lloc de sortir pel sostre, anem a buscar la sortida de la Paret del Monjos, on hi ha un pas molt bonit. R3 30 metres, IV, V, V+.





 Foto cim.


Una bonica combinació per gaudir d'una bona matinal.

Material: 14 exprés o 17 si feu els segon llarg d'acord amb la via original.
1 estrep opcional. 

diumenge, 19 d’octubre de 2014

Roc d'en Solà - Perles - Via Amistades Pelirrojas. 19/10/2014

Avui venint rebotits de la Paret Bucòlica, han tallat les dues entrades de l'antiga carretera i és impossible entrar i aparcar. Emprenyats hem posat en marxa un plan B, El Roc d'en Solà, la via Amistades pelirrojas, aquesta és una de les vies que mai falla, l'hem fet un munt de cops i sempre ens ha deixat satisfets.


 El itinerari d'aquesta via és un ferm esperó que puja a l'esquerra del sostre roig que podem veure a la fotografia, després segueix pel diedre i finalment surt per unes plaques molt boniques. Total una via per gaudir de l'escalada en un entorn tranquil i amb unes vistes molt boniques.
 El comença té uns passos complicats per anar del primer al segon parabolt, després la cosa, afluixa una mica. R1. 25 metres V+
 La Ita gaudint dels passos de placa poc abans d'entrar a la 1ª reunió.
 El segon llarg va a cercar una placa molt vertical amb algun pas extraplomat, la roca és immillorable i malgrat hi ha passos exigents, la cosa es va deixant fer.  R2 35 metres 6a
 Atenta assegurant a la primera reunió.

 Progressant per l'esperonet.
 Poc abans d'entrar a la 2a reunió hi ha uns passos exigents, primer per un diedre i després uns passos de flanqueig per entrar a la reunió.
 El tercer llarg consisteix en superar un diedre molt ferm, passos exigents però roca extraordinària.  R3 25 metres 6a.
 La segona reunió.
 Superant uns passos més drets,
 Arribant a la 3a reunió.
 La quarta tirada té uns passos molt exigents per arribar al segon parabolt, és molt fi i m'ha costat força. Després, la cosa es suavitza una mica tot pujant per unes plaques molt xules i finalment sortim per un diedre a l'esquerra que ens portarà al cim.  R4  25 metres 6a, V,
 Sortint de la via..
 Foto cim.
El poble de Perles des del cim.

La ressenya la trobareu a la guia: Roques, Parets i Agulles de l'Alt Urgell. M. Blanco.

Però no patiu, no us perdreu, des del poble estan es veu perfectament la via, només cal fer l'aproximació per un camí molt ben trobat fins a una gran fita, des d'aquí us haureu de desviar a l'esquerra fins a peu de via. Hi ha el nom un xic esborrat, però encara es veu.

La baixada, per darrere per un camí que us deixarà a un coll i després recuperar el de pujada.

No us la deixeu perdre, és una joia d'escalada.

Apa, a escalar que el mon s'acaba. 

dissabte, 4 d’octubre de 2014

Montserrat - Gorro Frigi - Via Stromberg - 04/10/2014


Aquesta setmana hem superat les 50.000 visites en el blog. No cal dir que, ens fa especial il·lusió arribar aquesta fita amb un article del nostre fill Oriol, que ens ha fet incrementar notablement les entrades.  Quan vàrem començar, el 10.7.2010 no sabíem gairebé com anava, la primera publicació ens va costar molt, ara 216 publicacions després veiem que tenim un munt de seguidors i que fins i tot hi ha escaladors que hi cerquen les nostres explicacions abans d'anar a les vies, això ens anima a seguir. Seguirem escalant i seguirem publicant mentre puguem. 


Avui, hem anat a Montserrat, als "Gorros", volíem fer una altra via, però com anàvem tard ja hi havia una cordada, no ens hem volgut esperar i com també anàvem a repetir via, hem canviat de cara i hem anat a la cara oest. La via Stromberg, no hi toca el sol i és ideal per l'estiu,  a la tardor té que fer un dia bo, sense vent i amb bona temperatura. Avui semblava que el dia reunia totes aquestes condicions. 



L'Ita fent el per llarg.

L'Ita que ja es coneixia la primera tirada ha començat, el principi deia que la roca estava humida, però després la cosa ja ha canvia, i ha anat progressant ràpid i bé fins a la primera reunió. Ha gaudit de la bona roca i de la verticalitat de la tirada. És un llarg per gaudir del plaer de l'escalada.  R.1 30 metres Vè, V+. 

Arribant a la 1ª reunió. 

Sortint de la 1ª reunió.

El segon llarg, ja una mica menys dret i més fàcil, segueix, però, amb una extraordinària qualitat de la roca, que sense donar-te compte arribes a la segona reunió, com veig que tinc forces bagues exprés segueixo sense fer reunió. Per tal d'evitar un fregament desmesurat, mentre l'escalada és senzilla em salto alguna assegurança, quan  he arribat sota una petita balma, he notat el pes de les cordes, i m'ha costat una mica mica més. De totes maneres, queda un llarg de 57 metres molt bonic fent les dues tirades juntes. R2. 57 metres IV, V+.
L'Ita a la 1ª reunió. 
Entrant a la 2ª reunió. 

Bones vistes.
Superant el tros més vertical de la tercera tirada. 

El tercer llarg surt vertical i al cap de pocs metres s'ajeu fins a la 3ª reunió, sota mateix d'un desplom. R3 20 metres. IV, III. 

Per fi em toca el sol, al fons el Trencabarrals. 

Intentant el pas de 6a, quedarà per un alter dia. 

Superar el desplom del quart llarg, em costa, ho provo, però no ho veig clar, faig un pas A0 i tema solucionat. Aquest llarg només m'ha sortit una vegada, els altres cops sempre he tingut de tibar del parabolt. Després segueix per l'aresta vertical fins a la creu. R4. 30 metres 6a/Ao, V, IV.

Foto cim ben contents. 
Cercant el segon ràpel

Sembla que el temps vol canviar. 


Ressenya molt ben feta del blog, sempreamuntcat.