Follow by Email

dilluns, 23 de juny de 2014

Montserrat - Pedra d'Esparreguera - Esperó del Místic 23/06/2014

Portem dos caps de setmana que no hem pogut sortir a escalar, tenim una mica de "mono", volem bona roca i assegurar-nos que ens ho passarem bé. Quan ens passa això sempre acabem repetint una via. l'Esperó del Místic a la Pedra d'Esparreguera té tots els ingredients, només té un problema, que hi toca el sol de ple. Fem confiança en que farà una mica de ventet.

Quan deixem el camí de Sant Miquel i comencem a pujar el tros curt que hi ha fins a peu de via, tenim dubtes, fa molta calor i a veure si ens ofegarem, però unes espurnes d'aire ens animen a encordar-nos i a començar. Som-hi!!


Primers passos de la via.

El Primer llar, comença en un parabolt molt rovellat, un xic més amunt i a l'esquerra, ja podem veure les altres assegurances. Sempre, els primers passos costen i més quan  es posen verticals, aquí cal apretar fort i s'escapa algun Ao, un ja no està tan fort com les altres vegades que l'havíem fet. Després ja per un terreny menys dret arribem a la reunió. R1 25 metres IV, 6a, V.

Tram més vertical del 2on llarg

 Arribant a la 2ª reunió.

El segon llarg és el més bonics de tots, comença un xic balmat i costa arribar al primer parabolt, després cal navegar i anar cercant les millors presses, sempre ben assegurat, quan la dificultat baixa una mica, les assegurances també estan més distants. Un gran llarg per gaudir de l'escalada montserratina. R2 40 metres V+ (6a), V, IV.
Dubtant en el tercet llarg.
De la segona reunió sortim en diagonal a la dreta fins un primer parabolt, aquí dubto una mica, però ja veig el següent, passos verticals i bonics, fins a guanyar l'esperó, després, abans d'arribar a la reunió, trobarem un tram descompost que cal tenir cura. R3. 30 metres IV, V, IV. 
 Primers passos de la quarta tirada.
 Algun pas complicat. 
 Entrant a la quarta reunió. 

Sortim en tendència a l'esquerra per anar cercar el fil de l'espero, passos fins i difícils  però ben assegurats, fins que arribem a sota d'una llastra descomposta, compte amb la roca.  R4 30 metres. V, V+, V.
Ultims passos. 

Ara ja només ens queda superar un pas desplomat, però que no dona massa bona confiança, la caiguda representa picar de pues, això no m'agrada i em fa molt respecte, m'ho miro per la dreta, i no ho veig, finalment surto recte i fins el cim. R5 15 metres V+ /Ao.

 Foto cim. 

Malgrat la calor, ens ho hem passat molt bé, el vent ens assegurar una bona escalada. Seguim pensant que és una via per repetir, amb aquesta l'hem fet 5 cops.

Us deixem la ressenya i les dades de la via.

diumenge, 8 de juny de 2014

Les Moles de Sant Honorat - Via Retiro Espiritual. 08/06/2014

Les Moles de Sant Honorat, sempre ens han agradat, tenim bons records de quan vàrem fer la 2ª ascensió a l'Agulla del Corb, via Anglada Muñoz el 4/11/1973, ja fa uns quants anys. Després hem anat fent vies de la vessant sud, fins que fa quatre anys vàrem fer l'Aresta Idíl·lica. Quan vàrem fer aquesta via, ja ens vàrem fixar amb l'agulla del davant. Ens va quedar clar que era una via per quan fa calor.

Amb la previsió d'aquesta setmana de molta calor, vàrem pensar que era l'ocasió d'anar aquesta via. Amb la l'autocaravana no podem anar-hi pel coll de Mú, així que anem a dormir prop de l'Hostal de Can Boix.

 Fotos de l'aproximació.
 Bon matí i per tal d'evitar la calor, comencem a pujar en direcció la Font Viva, després agafem el camí que va al coll i poc abans hi ha un caminet que va per una feixa en direcció al Coll Mú. Per aquest cantó puja més i és un xic més llarg però l'excursió és molt bonica. 
 Quan arribem a peu de via, ràpidament en equipem i fem la primera tirada, senzilla, però va bé per adaptar-te a la roca. R1 20 metres IVº IIº

 Superant el primer desplom.
 El segon llarg comença amb un desplom que tiba força, amb l'ajuda dels estreps el superem, després un tram més fàcil fins arribar a un altra balma, aquest cop menys dreta, la podem fer amb Ao o 6ª. R2 35 metres. Ae, IV+ Ao (6a) IV.
 Sortint de la segona reunió.
 El tercer llarg surt per l'esquerra i va a cercar una gran placa, escalada bonica, i sense grans problemes. R3. 40 metres. IV
  Ara ens toca sortir per la dreta, hi ha una fissura i un tram vertical, després progressem vertical fins a la reunió. R4 25 metres IV+ V-.





 Entrant a la quarta reunió. 

 El cinquè llarg intenta anar per l'esquerra de la canal fins un coll desprès pugem vertical fins una balma. R5 35 metres IV +
 Arribant a la 5ª reunió.
 Pas complicat per entrar al diedre 

Ja només ens queda una tirada, sortint de  la reunió hi ha un pas lleix, tens que entrar a la fissura i amb una roca força dolenta, quan ja tens el primer parabolt, la cosa es veu diferent, segueixes vertical fins un gran pi, d'aquí anem progressant en lleugera tendència a l'esquerra fins el cim. R6. V, IV+ 45 metres.
Darrers metres abans d'arribar al cim. 

Foto Cim.


 Camí de tornada smb l'Agulla del Corb al fons. 
 Ràpels: hem baixat amb 4 ràpels des del cim a la R5, de la R5 a la R4, de la R4 a la R2 i d'aquí fins baix. 
Venint de Can Boix, possiblement és millor sortir per dalt caminant.

1ª Ascensió: Antonio García Picazo i José Mª Suñer Mas de Xaxars al 14-4-2005.


El blat ja està per collir, i el badabadoc lluita per sobreviure. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.!! 

dilluns, 2 de juny de 2014

Montserrat - La Prenyada - Via G.E.D.E. 01/06/2014

Aquest cap de setmana no teníem previst sortir, però finalment el diumenge al matí tenim unes hores. Ràpidament ens posem d'acord amb el Xavi i quedem, com sempre, al cremallera.

La Prenyada és una agulla que sempre m'ha il·lusionat, possiblement perquè va ésser una de les primeres agulles que vaig fer a Montserrat, així, que hem anant fent vies i algunes les hem repetit un munt de cops. Arribar al seu cim sempre té premi, les vistes que l'envolten enamoren a tots els que hi pugen.

Remenant ressenyes de vies que tenim pendents, ens ha sortit la G.E.D.E. així que ja tenim una bona excusa per tornar-hi.

El diumenge es presenta amb un cel net i blau com mai, un xic de vent una mica fresc, i unes bones vistes gràcies a la transparència. Amb aquests ingredients tornem a pujar les escales dels pobres.

 La Prenyada

Arribats al collet on comença la via, iniciem la primera tirada enfilats a l'arbre fins que amb una petita sortida enfilem la primera assegurança, després anem progressant mig en lliure, en A0 i algun pas d'estreps, fins que la cosa es suavitza una mica i ja podem progressar en lliure. La roca permet apurar, però per nosaltres és massa difícil.  R1  40 metres, Ao, A1, V+ ( en lliure 6a+).

 En Xavi mig al sol mig a l'ombre 

L'Ita progressant per la primera tirada.

 El segon llarg, molt senzill però a la vegada també interessant. Sortim vertical fins agafar un pitó i després fem un flanqueig a la dreta, trobem una reunió i seguim fins a situar-nos al costat de la canal, abans però trobarem una reunió.  R2 15 metres -IV, III.
 El tercer llarg sortirem vertical on trobarem una assegurança, V, després per terreny fàcil III fins a la reunió. R3. 30 metres, V, III.
 La tercera tirada ens obsequia amb aquest merlet típic de Montserrat no ens en podem estar de xapar-lo.
 El darrer llarg el vol fer l'Ita, és veu bonic, encara que ja l'hem fet, no ens en recordem massa, coses de l'edat.
 El quart llarg és comú amb la Gomez, són 15 metres verticals amb una roca brutal, llàstima que sigui tan curt. R4 20 metres. IV+
 Foto cim amb la Mòmia al fons. 
Foto cim instal·lant el ràpel. 

Via G.E.D.E.
Material: 17 exprés, i un estrep en funció del grau que feu. 4 Plaquetes recuperables. 

Ressenya: la trobareu sense problemes per internet. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.