diumenge, 26 de gener del 2014

Sant Llorenç de Montgai - Via Esperó - 26/01/2014

Fa temps que, per diverses raons, no hem pogut fer alguna escalada de més d'un llarg, necessitem fer una via sense masses complicacions, però que ens ho passem bé. Ens sembla que tornar a repetir l'Esperó de la Paret de l'Os ens deixarà un bon regust. Doncs ja hi som.
Hem dormit a Sant Llorenç de Montgai, així no hem de matinar massa, després d'esmorzar i veien que fa un dia boníssim, net, clar, transparent, enfilem cap a peu de via.
Bones vistes des d'on hem deixat la furgo. 
Primer, llarg, no és massa bonic, no hi toca el sol, però va bé per fer el primer contacte amb la roca. Primer pugem per una placa fins que trobem una instal·lació, però no hi farem reunió, seguim amunt fins una xemeneia, que sense massa dificultat ens situa en un esperò, un xic més avall veurem la 1ª reunió.
L'Ita arribant a la primera reunió.
El segon llarg el començarem per una especie de canal per anar a cercar un esperó que tenim a la dreta, un cop a sota, pujarem pel fil de l'esperó, passos verticals i molt bonics. Reunió 2ª en un còmode replà.
L'Ita entrant a la 2ª reunió. 
La tercera tirada és la més bonica de l'esperó, primer pugem vertical (compte amb uns blocs que hi ha la dreta) per després anar un xic a la dreta, pugem novament per situar-nos al fil de l'esperó, uns passos verticals, més impressionants que difícils, després continuem per terreny més fàcil fins a la reunió.
Sembla que s'ho està passant força bé..
Quarta tirada, sortim de flanc a l'esquerra, pas difícil V, després prosseguim verticals per unes fissures per anar un xic a la dreta, i després superarem unes plaques fins a la reunió.  (Foto: un cop fet el pas difícil).
Darrers passos de la via, al fons veiem els cotxes de la carretera. 
Darrera reunió.
Via bonica, divertida, disfrutona, cal portar 10 expres i el semàfor dels aliens per reforçar algun pas.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!

diumenge, 12 de gener del 2014

Sant Llorenç del Munt - El Montcau - 12/01/2014

Quan el dia es veu que serà de boires baixes i que després hi ha possibilitats de que s'aixequi, ens agrada anar a fer un tom pel Montcau, passant pel costat dels Cortins, Les Roques de la Coca i després enfilant per la vessant nord fins el cim.

Quan hem començat a caminar només estàvem envoltats de la boira, no veiem gaire bé res, però sabem, per altres vegades, que quant estàs proper agafar la trenca en direcció al Coll dels Cortins la cosa canviarà, i avui no ha estat una excepció.
 Camí al coll dels Cortins.
 Just estem a l'alçada de la boira, on hi ha la gran batalla amb el sol, són moments bonics, moments de sol i moments de boira, el contrast ens agrada, per això som aquí.
 Enfilem la baixada fins a trobar el camí que ens porta a les Roques de la Coca, que podem veure envoltades de boira.
 Un cop situat en un coll que ens queden les Roques de la Coca al costat, comencem a pujar per un caminet que segueix una carena  adossada a les mateixes roques del Montcau. És un corriol que en alguns trams ens obliga a fer alguna grimpada. Està molt ben senyalat.

 Aquí en teniu una prova de que està ben senyalat. 
 L'espectacle segueix, són moments que voldries retenir per sempre, entren pels ulls, passen pel cap i els assaboreixes al cor.
 A dalt a la dreta podeu veure una persona que fa el contrast amb la immensitat del paisatge. 
Quan arribem en un coll abans de fer la darrera pujada fins el Montcau ens apareix La Mola davant nostre.
 Sempre ens agrada parar en aquest lloc, ens crida l'atenció aquests munts de pedres que els excursionistes han anat fent, envoltats de boira encara es marquen més sobre l'horitzó.
 Montserrat lluitant per sobre de la boira, impressionant!!
 Just davant nostre podem veure els emprius.
 Ens parem una estona contemplant aquest espectacle. 
 Poc a poc, anirem pujant al Montcau, ens sembla que tornem a la civilització, gent, molta gent, crits, s'ha acabat la tranquil·litat.
Cim del Montcau 1052 metres.

Una excursió senzilla, curta, però amb dies com avui tremendament gratificant.

Fins a la propera. 

diumenge, 5 de gener del 2014

Sant Llorenç del Munt - Roca de l'Esquirol - Via Normal 5-01-2014

Teníem ganes de fer la primera escalada de l'any, i hem pensat en anar a la Roca de l'Esquirol, una de les nostres primeres escalades. Feia anys que no hi havíem pujat i ens feia molta il·lusió repetir-la. Segurament avui no era el millor dia, fa fred, molt vent i la via està a l'ombra.

 Vista de la via normal 
 Ostres a Montserrat fa sol…...
 La via Normal són uns 20 metres d'escalada, primer pugem recte fins una parabol, (IV) després anem a la dreta hi ha una altra assegurança, i progressem per un diedre que el podem reforçar amb algun Camalot del 2, (IIIº) després arribem en una replanet on es feia reunió, aquí també hi ha una altra assegurança, des d'aquí fem una flanqueix a l'esquerra per després pujar rectes a l'alzina, (IV) un xic abans trobarem un pitó per assegurar el pas. Fem reunió a l'alzina i si volem pujar el cim només ens queda una curta grimpadeta  fàcil.
 L'Ita amb cara de fred arribant a la reunió. 
 Foto Cim, no pugem a dalt de la darrera roca, perquè està que sembla que hagi de caure i …...
 Ràpel 
La darrera bola i la creu. 

Primera Ascensió: Abelló, Torres, Griera, Trencs, i Grané, del C.E. de Terrassa, feta a l'any 1926.
Ràpel de 20 metres per la mateixa via.
Material: 5 exprés i un camelot del II, també va bé portar una plaqueta recuperable.

Ens ha agradat tornar-la fer, i més sent la primera escalada de l'any 2014, esperem que us en podrem explicar unes quantes més.

BON ANY 2014 i MOLTES ESCALADES.