Follow by Email

diumenge, 29 de setembre de 2013

Montserrat - Serrat de les Garrigoses - Via Matarrates - 29/09/2013

Marxem cap a Montserrat, amb un dia transparent, amb un xic de vent, tot sembla perfecte. Arribats a Collbató deixem el cotxe a baix i pugem fins a peu de via.

El començament és clar, hi ha el nom a peu de via, el primer llarg es veu molt bonic, doncs som-hi...


 Fins arribar al primer parabolt cal tenir un xic de cura, no és difícil però la roca és trencadissa, després fem un pas a l'esquerra i ens situem sota del diedre, seguim pel diedre amb passos bonics i ben assegurats fins arribar a una reunió, seguim vertical, ara per una placa amb una roca extraordinària fins a una llastra que seguirem fins a la reunió.  45 metres V+
 En el diedre de la primera tirada.
 La primera reunió.
 Després sortim per un tros terrós i amb punxes en direcció ascendent a l'esquerra, quan arribem a un parabolt, progressem vertical, però sempre en tendència a l'esquerra fins entrar a una canal, progressant per la canal arribarem a la 2ª reunió. 45 metres IVº
 Ara ens toca seguir per la canal, cal tenir molta cura amb les pedres, ja que van directes al que està a la reunió.

Arribats a la tercera reunió i veien la mala qualitat de la roca, optem per baixar, ja tornarem a fer una via més maca. Avui els bons records de la via Aranya m'han traït, que hi farem. No sempre pot sortir tot bé.

Anant a cercar la Canal de les Garrigoses.


dilluns, 23 de setembre de 2013

Montserrat-Gorro Frigi - Magdalena Superior - Ullal de la Magdalena - Magdalena Inferior i Gorra Marinera - 21/09/2013

Feia temps que la Ita m'ha havia proposat fer totes les agulles del Gorros i les Magdalenes, però mai trobàvem l'ocasió per anar-hi. Aquest dissabte tenia que ser el dia, no havíem decidit quines vies faríem, sobre la marxa teníem que anar improvisant, això a voltes dona alguns problemes, però tot i així vàrem aconseguir l'objectiu.

Primer vàrem anar a la Magic Line del Gorro Frigi, i realment és una via que dona gust repetir-la, sense incidències arribem al Cim.


 1ª Tirada 

 Tercera tirada
 4ª Tirada
 Cim, acompanyats de la senyera.
 La fita del cim ens agrada molt i sempre hi fem alguna foto, cada cop està canviada.
 Reunió sota el sostre de la Susibel
Baixem del Gorro Frigi i anem a la Cara Sud de la Magdalena Superior, com no hem fet cap via, anem a cercar primer la Via Doc Anton,  trobem unes famelles dels parabotls a peu de via, pugem i no veiem la reunió, canviem més a l'esquerra, comencem la Via Acromion, però ja veiem que també ha tret els parabolts, però més a la dreta en veiem un de la Susibel, pugem fins a sota el sostre, com no portem estreps ni bagues, i fer-lo amb A0 no ho veig clar, anem a la dreta altra cop fins a la canal, on pugem per la Super Frio (parabolts vermells) i després per la darrera tirada de la normal fins al cim de la Magdalena Superior.
 1er Llarg de la Susibel.
 Arribant a la darrera reunió,
 Per fi, després de recorre tota la Cara Sud arribem al Cim de la Magdalena Superior. Aquesta improvisació ens ha fet perdre un xic de temps. Que hi farem....
 Fem el ràpel i no podem deixar de fer l'Ullal de la Magdalena per la via normal. Pugem i baixem ràpids.
 2on llarg de la via La que hi faltava. 

Després optem  per fer la Magdalena Inferior per la via La que hi faltava, escalada bonica, però sempre em posa de mal humor, quan veig la destrossa que vàrem fer a la Sorolla, que hi farem.....
Un cop al Cim, ja portem 13 tirades i no volem pujar per la normal a la Gorra Marinera. Em recordo que quan vàrem fer la Via Sultans of Swing, es podia entrar per la canal a la penúltima reunió, doncs som-hi.

Baixem de la Magdalena Inferior i anem a cercar la canal, veig que podem entrar-hi, passem de la reunió i enfilem recte amunt.
 Soltans of Swing.

Després de fer 15 tirades aconseguim l'objectiu, ens ho hem passat de conya, hem gaudit força de l'escalada d'aquesta zona (no falla mai) i hem fet totes les 5 agulles que volíem fer. Que més volem?

Potser algun altra dia hi tornarem però per unes altres vies, el conjunt dona molt de si per fer-hi diferents combinacions.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

divendres, 13 de setembre de 2013

Pirineu - Cerler - Torre de Marfil - Via Alan Parsons Project - 25/08/2013

La Torre de Marfil, sempre és una bona alternativa quan la previsió de temps no és massa bona, en el nostre cas, estava previst un canvi de temps a migdia, per aquest motiu vàrem anar a fer aquesta via que teníem com a pendent.


1er Llarg, anem a buscar una fissura, que seguirem fins a la reunió. R1. 30 metres V.
De tant en tant cal mirar al darrere ja que les vistes sobre el Perdiguero són realment encantadores.

 2on Llarg. Seguim el diedre fins un petit sostret que passarem sense problemes. Després seguirem escalant el diedre fins que  es converteix en una xemeneia, al final sortirem a la dreta per fer la reunió. R2.  30 metres V+.
 La primera reunió des de sota el sostret. 
 3er Llarg, sortim a la dreta a cercar una llastra que ens permet progressar en bavaresa, passos molt bonics i que fan gaudir de l'escalada. Després progressarem en diagonal a l'esquerra fins a la reunió. R3 30 metres.
 La segona reunió.

Si voleu baixar a peu cal pujar un darrer tros, nosaltres hem baixat per la via en 3 rapels de 30 metres. Ull risc d'encallar les cordes.
 Darrer ràpel 

Bonica escalada amb bona qualitat de roca. Parabolts grocs però un xic distanciats. Podeu reforçar-ho amb assegurances flotants.

Apa, a escalar que el mon s'acaba. 

diumenge, 8 de setembre de 2013

Pirineu - Cap Long - Muralla sud del Ramougn - Via Raisin d'Ours - 23/08/2013



Quan arribes al pàrquing de Cap de Long, ja respires aire d'alta muntanya. Si que és veritat que el restaurant i els turistes li treuen un xic d'encant. Tenim dubtes, entre fe una via que sur del mateix pàrquing o anar una mica més lluny i fer-ne una altra més alpina. Finalment optem per la segona proposta.
Hem de creuar la pressa i agafar el sender que ens porta a "El pas du Gat", quan ja quedem per sobre els pins, i sota mateix d'aquest pas, hem d'agafar un sender que va per sota la cresta de Laquettes per una vira herbosa, el seguirem fins a situar-nos sota mateix de la via. 1h 15'. Des del pàrquing.   
 Segons la ressenya sembla que comença en el punt més baix, però realment hem de situar-nos un xic mes amunt sota mateix d'una gran canal, a la dreta de la mateixa veurem un diedre evident.
 El diedre del primer llarg
1er Llarg, pugem per una placa tombada però fineta, on hi ha el primer parabolt (des de baix no es veu) després enfilem per diedre evident on hi ha un segon parabolt. Progressem vertical fins a la reunió.  30 metres IV +  


1er bis. Cal fer un canvi de reunió de 10 metres fins un parabolt en un replà i sota mateix de la placa de la propera tirada,


2on Llarg. Sortim vertical fins un sostre, que el passarem a la dreta, després seguirem progressant vertical però lleugerament a la dreta fins a la reunió. 35 metres IV+ 

3er. Llarg.  Seguim vertical fins sota un sostre, superem el sostre directament per passar a la dreta i seguir per una placa vertical amb molt bona roca. 30 metres V.


 L'Ita entrant a la tercera reunió.

 L'Ita a la tercera reunió.
 4art. Progressen per una franja en direcció a l'esquerra. Ens situem en una placa vertical fins a la reunió. 15 metres. IV.

5è Llarg. Sortim per un diedre vertical i un xic difícil per anar a cercar unes plaques verticals fins sota una curta xemeneia que ens portarà al cim.


 Foto cim.

Camí de baixada bones vistes sobre el Llac de Cap Long

Via molt interessant amb unes bones vistes sobre els cims que ens envolten. Molt mes bonica del que pot semblar des de sota. Roca molt bona, equipament just, però de fàcil equipar amb assegurances flotants.

Descens:  pujar un xic mes per la cresta i trobarem un corriol que ens portarà de baixada al Pas du Gat. Especial atenció ja que el camí ens portarà a un fals coll.  Segui fins el proper i després pel mateix camí de pujada  fins a la pressa.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

divendres, 6 de setembre de 2013

Pirineu -Troumouse - Dalle di Maillet - Via Tonton Coinceurs - 21/08/2013


En el darrer Desnivel  (nº325) parlava d'aquestes plaques, i ens varem quedar amb la idea de que hi podríem anar aquestes vacances. Som a Gavarnie, i el Mur de la Cascada, baixa aigua per tot arreu, així que decidim canviar de plans i anar a un lloc més sec.


D'hora al matí pugem per la carretera que porta al cercle de Troumouse, passem el peatge sense pagar, encara no ha arribat el guàrdia.  Passem l'alberg Maillet i ja veiem la placa que porta el seu nom, només ens resta fer unes corbes més i ja arribem al parking. Sembla que la zona esta de moda, doncs ja hi ha dos cotxes.

 Des del cotxe, podem anar pujant per un corriol que està molt ben marcat amb les corresponents fites, amb només 30 minuts ja som a peu de via.
 Una cascada que la formen dos riuets que van a l'esquerra de la placa Maillet. 
 Malgrat es veu força tombada, si que podem veure la qualitat de la roca.

 Roc característic a peu de via.
 A la dreta podeu veure els cotxes i d'on surt el camí. 
 El primer llarg comença amb un bloc ple de canaletes de l'aigua per després anar progressant per una placa inclinada, on cal anar agafant " carrerilla" per fer els passos. 45 metres IV
 Petits passos en bavaresa del primer llarg.
 Passos de sortida del segon llarg V+
El segon llarg, ja es veu més difícil, un xic més dret i més finet, els primers passos per sortir de la reunió tambe hem de superar un tram amb les canaletes típiques del calcari, després es mante força fi, i cal anar fent de recleta a recleta. 50 metres V+, V.

La tercera tirada, ens obliga a fer un pas un xic difícil per sortir de la reunió, per després fe uns passos per l'herba. 15metres IV+



El quart llarg es tota una gran placa, que cal anar cercant les petites rugositats de la roca per anar progressant. 55metres V+.
Tant la via com les reunions estan molt ben equipades. No cal portar res més que bagues exprés 

El darrer llarg es una placa fàcil de 50 metres III.
Tot i que és una tirada de IIIº, resulta força interessant.

Tota la vall al fons. 
Durant l'escalada en pogut gaudir de tot tipus de flors..
La flor de neu, la flor del muntanyenc per excel·lència 

Tot i que la via esta equipada per rapelar-la, optem per baixar caminant per la banda esquerra (mirant a la paret)   tot seguint les fites que en 15 minuts ens deixen a peu de via.

Ens ha agradat el lloc, el tipus d'escalada, hem passat una bon mati.

Informació: Desnivel  325 i a la guia Plaquettes dans les Vallées des Gaves d'en Luís Alfonso.

Si en teniu ganes, amb un matí podeu fer totes les vies més importants.

Apa a escalar que el mon s'acaba.