Follow by Email

dilluns, 24 de juny de 2013

Calamès - Pilier des Cathares - Via Le petit Nicolas - La Voide Pères Tranquilles - 23/06/2013

Amb el Xavier havíem quedat per anar a escalar al Sud de França,  a la guia d'en Xavier Larretxea, parla d'una zona propera a Tarascon sur l'Ariege que s'anomena Calamès. Dissabte a la tarda ens trobem al pàrquing que hi ha la sortida del poble Bedeilhac, punt de sortida per anar fer qualsevol de les vies d'aquest sector. La tarda estava preciosa, i la nit amb lluna plena, però al matí, la cosa havia canviat, estava força nuvolat i semblava que volia ploure. Pensem que serà boira baixa i ja s'aixecara.

L'aproximació no és massa llarga, poc més de 25 minuts, primer per un camí molt marcat, però quan pensem que ja hem de pujar ens donem compte que la paret no es veu, hi ha la boira baixa, pugem per un caminet, però tenim dubtes si anem be, sense donar-nos compte arribem a peu de via, i just s'obre una mica, lo just per veure on comença. 

 Fem un parell de tirades del Pilier des Cathares, però el temps no és massa bo, i semble que vulgui plore, és més al fons de la vall està plovem, i decidim baixar.
 Arribant al segon llarg.
 Després decidim anar a una de les vies més fàcils que hi ha al costat esquerra, però veiem que hi ha una cordada a cada una, així que en Xavier enfila per una via del mig, quan portem dos llargs, una noia ens diu que hi ha una tirada de 5c i s'acaba.
En Xavier al 2on llarg.
 La tercera tirada resulta un llarg molt bo, bona roca, sense vegetació i per gaudir de l'escalada.
 En Xavier i l'Ita arribant a la tercera reunió.
 La tercera reunió i final de la via. Le Petit Nicolas. 
 Desprès fem un flanqueig a la dreta per veure si podem anar a la via: La voie des pères tranquilles, i efectivament trobem un parabolt i seguim pujant fins a la tercera reunió d'aquesta via.
 Just després d'aquest llarg, la via per verticalitat durant dues tirades. En Xavier a la 6ª reunió nostre.
 Els dos darrers llargs, un xic més verticals, els empalmem i així sortim a una cresta que ens portarà sense problemes fins al cim.
 Des de la cresta podem veure el poblet de Bedeilhac amb l'autocaravana i la furgo del Xavier aparcades.

 En Xavier ens fa una foto al cim. 
 Malgrat el dia és trist, sempre hi ha flors que li donen color.
 En Xavier i l'Ita amb els restes de la fortalesa del Cathars 
 Una altra vista del castell.
 Baixant, no em puc estar de fer aquesta foto, el caminet és molt bonic.

Al final hem fet 9 llargs, en un lloc que no coneixíem, ben segur que hi tornarem.

En el link que us he posat trobareu totes les ressenyes i com arribar-hi.

Som-hi a escalar que el mon s'acaba...

diumenge, 16 de juny de 2013

Paret Narieda - Via del Nifo - 16/06/2013

Quan la calor comença, el blat passa de verd al groc en poc dies, i el dia s'allarga, cal cercar itineraris a l'ombra. Amb aquesta intenció hem anat a saldar un deute pendent, ara fa un any, fugin del calor, vàrem anar a la Via del Nifo a la Paret de Narieda. Vàrem fer el primer llarg i vàrem baixar, jo ja vaig veure que no era el dia, i per fer aquesta via cal anar inspirat.
Hem quedat amb el Xavi de trobar-nos a Figols, hem dormit just al costat de l'ermita, hem estat de conya, sense gens de calor.

Al matí quan ens llevat, just al davant nostre podíem veure la Paret de Narieda, amb l'Esperó  Xelo-Bam, just on el sol es baralla amb l'ombre, més a la dreta i bastant més curt es retalla l'esperó per on puja la Via del Nifo. Tot i que aquesta via es pot fer fins d'alt, nosaltres només farem la part de diedre.

 Deixem les furgos, en l'únic replà possible, just al front surt un corriol que tot pujant per una tartera ens portarà a peu de via en poc més de 15 minuts. Mentre pugem podem gaudir d'aquestes flors, francament són un espectacle per si soles.
 A peu de via, ens repartim les tirades, en Xavier farà les tres primeres i jo les restants. Els primers metres són força finets, però només superar els primes 5 metres ja trobarem un bon universal, després en un lloc que es posa dret hi ha un altre pitó, arribem a una cornisa, que haurem de seguir a l'esquerra, fins sota mateix del diedre que ens portarà a la primera reunió. Abans de seguir amunt trobareu un buril sense plaqueta i just abans d'entrar a la reunió un altre. 35 metres Vè. En alguna ressenya li posen IVº, ufff...
 En Xavier fent els darrers metres de diedre per entrar a la 1ª reunió.
 El segon llarg són 25 metres de  IV- que cal seguir en diagonal a la dreta.
 La tercera tirada comença amb un tros força fi fins arribar a un spit, després seguirem recta fins agafar un pitó, aquí cal canviar i fer un flaqueig ascendent a l'esquerra, agafem un savina, i seguim vertical fins a una possible reunió, a la nostra esquerra veurem un bloc, cal pujar-lo i baixar-lo per l'altra cantó. En aquest llarg cal tenir cura de la roca i del fregament de les cordes. R3. 30 metres Vè, IVº.
 Des de la tercera reunió veurem el diedre a uns 4 o 5 metres a l'esquerra, sembla que hem de baixar i tornar a pujar, però si ens mirem bé la roca, veurem una fissura horitzontal molt bona pels dits, doncs som-hi!! un cop al diedre, hem d'anar pujant amb passos molt bonics, fins arribar a un pont de roca, i després un pitó, on ja veurem la reunió. R4 Vè. 30 metres.
 Fent els passos més drets de la quarta tirada. 
 L'Ita arribant a la quarta reunió i en Xavier un xic a sota. 
 En la ressenya que portem de rocaineu, i posen V++, només començar aquest llarg, ja veig que la cosa serà més dura, i més si tenim en compte que la baga del pont de roca està negra i el tac de fusta millor no tocar-lo.
 Poc a poc ens anem trobant trossos molt més verticals, on haurem de tibar fort i addicionalment ens haurem d'anar parant per posar les assegurances flotants. R5 V++ i 30 metres.


 Des de la reunió ja veig que la sexta tirada és veu un tros que serà dur. Primer començo per la placa fins un pitó, després cal anar a l'esquerra i et situes a sota el diedre, podem posar un camalot vermell i un tasco molt bo a l'altre costat. Arribat aquí, dubto, em fa mal l'espatlla i penso que no ho podré fer, ho provo, i torno a baixar una mica, no sé que fer, tinc dubtes, finalment i donat que tinc dues bones assegurances decideixo tirar amunt.
 Poc a poc vaig pujant, com puc em paro a posar un tasco, segueixo, i sembla que la cosa afluixa una mica, ufff... després un pitó i ja veig la reunió, però encara hauré de tibar una mica. R6. V++, 30 metres.
 Tot tibant diedre amunt. 
 L'Ita i en Xavier fent la darrera tirada del diedre. 
 L'Ita fent el primer ràpel. 
 En Xavier  en el segón ràpel amb les furgos sota mateix.
 Molts cops quan escalem, no mirem al darrera i ens deixem perdre vistes com aquesta.

Via molt bonica, atlètica i divertida, cal dominar la tècnica d'autoprotecció amb assegurances flotants. i el V++
Via ideal per fer al matí, ja que hi toca l'ombre fins a les 13 hores.

Us deixem la ressenya que hem trobat de rocaineu, està molt ben feta.

A escalar que el mon s'acaba.











dilluns, 3 de juny de 2013

Abella de la Conca - Roca Viella- Via Lo Gall Pinto - 02/06/2013

Després d'un parell de setmanes sense poder sortir, aquest cap de setmana hem enfilat camí a l'Abella de la Conca,. Fa uns dies en Jaume Planell ens havia passat unes quantes ressenyes de la zona, i semblava força interessant.
Des d'on hem dormit, ja veiem la paret, entre totes les ressenyes escollim Lo Gall Pinto, ens sembla la més complerta, les altres ens serviran d'excusa per tornar-hi. 

 L'entorn està preciós, la primavera de pluges ens ha deixat els camps en un estat encisador. 
 En uns 15 minuts ja som a peu de la paret,  anem repassant les diferents vies, fins que arribem al peu de la nostra, on hi ha un retol discret amb el nom.
 Ens repartim la via amb el Xavi, ell farà les quatre darreres i jo les tres primeres. La roca es veu extraordinària.
 El primer llarg és per gaudir de l'escalada, llevat d'un primer pas un xic més difícil, després anem progressant de dreta a esquerra, amb un bon equipament i amb la possibilitat de reforçar-ho sense problemes. R1. 25 metres Vé.
Entrant a la primera reunió.
 La sortida de la reunió, hi ha un passet vertical per entrar a la placa, que anirem seguint sempre vertical i amb una escalada agradable. R2 25 metres Vé.
 L'Ita fent el segon llarg
 En Xavi gaudint d'aquest llarg "disfruton". 
El tercer llarg és un xic més curt, uns 20 metres ascendent d'esquerra a dreta, superant una bavaresa molt divertida, està totalment equipada. R3. 20 metres V, 6ª.

L'Ita arribant a la tercera reunió. 
El quart llarg surt per la dreta, amb un pas molt bo, però llarg, després segueix vertical fins arribar en un  replà, des d'on veurem una placa fina just davant nostre, al final hi ha la reunió. R4. 25m V+.
La següent tirada, es tracta de fer una petita excursió fins al peu d'una altra placa.
La sisena tirada, es tracta de superar una placa, amb bona roca, i molt més fàcil del que sembla des de sota, un llarg plaent. R6. 30 metres Vé.
En Xavi gaudint d'aquest llarg. 
La darrera tirada, es tracta de superar una placa vertical, però amb unes regletes molt bones. R7, 25m V+.
L'Ita fent el darrer llarg.
Foto del cim 1ª fase. 
Foto del cim 2ª fase....

Via molt ben trobada, amb un equipament molt bo, que es pot reforçar amb assegurances flotants al gust.
El lloc és molt bonic, tranquil, i amb una roca immillorable. Llàstima de la discontinuïtat del 5è llarg, però no es pot tenir tot. 
El descens: desgrimpada fàcil per la vessant oposada i després anar a cercar un coll d'on ja podem baixar directament.
Per arribar-hi: des d'Isona, seguir la carretera que porta a a l'Abella de la Conca,  a uns 200 metres abans d'arribar al poble, surt una trenca asfaltada a l'esquerra que seguirem, quan s'acaba l'asfalt, seguir uns 200 metres i deixar el cotxe, just on surt un camí secundari a la dreta que seguirem fins a trobar unes fites que ens portaran camp a traves fins a peu de les vies.  No deixeu el cotxe en els camps. Sigueu respectuosos, ja que hi ha queixes per part dels propietaris de les terres.

Sembla que a la paret, hi ha alguns nius, possiblement s'haurà d'evitar en èpoques de nidificació.



 Aquesta ressenya és del blog dels que vàrem fer la 1ª. Està molt ben feta. Cal felicitar-los.

Apa a escalar que el mon s'acaba.