Follow by Email

dissabte, 27 d’abril de 2013

Sicília - Pizzo Monaco - Via L'Abito non fa il Monaco - 16-04-2013

Tercer dia d'escalada a Sicília, trobem una ressenya d'una via molt interessant al Pizzo Monaco, sabem que la roca és immillorable, i va a cercar la part més dreta de la cara oest. El grau és 6b, però obligat 6ª, pensem que la podrem fer. 
 A la paret només li toca el sol a la tarda, durant el matí li toca l'ombra, només ens tocarà el sol a la part alta.

 1a. Tirada 35 metres 6a+. 
On comença hi veureu una fita i a uns 6 metres un parabol d'inox. Puja vertical fins agafar-lo després seguir aprofitant la bona pressa fins que veureu que hi ha un pas que sembla mes de 6a+, aquí cal anar a cercar uns forats a la dreta i tornar a xapar el parabolt, després un altre tram mes fàcil fins que hi ha un altre tros un xic mes complicat i ja entrem a la reunió. Una tirada mantinguda, vertical i amb una roca excel·lent.


 2on llarg. 15 metres 6b.
Sortir de la reunió en vertical,pas força explosiu, podrem posar un alien verd, després d'aquest pas fer uns 5 metres verticals per anar a l'esquerra i entrar a la reunió per la dreta. Tirada curta però potent. 


 3er llarg 40 metres 6b.
Llarg especialment bonic, primer per trams verticals i amb bona pressa, per despres entrar en una placa on la roca és diferent, cal llegir molt be els passos i anar guanyant alçada, després hi ha una fissura cega que us portarà a un tram més desplomat, impressionant però amb bona pressa, uns passos més i reunió. Una tirada molt ferma i a la vega exigent. Cal anar decidit. 
4art llarg, 50 metres 5C
Després de sortir la reunió perd un xic la verticalitat, pero ràpidament la va recuperant, va anant sempre amb tendència a l'esquerra, cercant sempre la part més dreta de la paret. Cal posar alguna assegurança addicional. Aquesta es la tirada més llarga. 
 5é llarg, 35 metres 5b.
Seguim amb tendència a l'esquerra, passos divertits i ben trobats. Fem reunió en una còmoda lletja.
 En Rafel a la 4ª reunió. 
 En Rafel a la 5ª tirada.
 Entrant a la 5ª reunió. 

6é llarg, 35 metres 6b
Llarg impressionant, desplomat amb bona pressa, ben equipat per seguir la part mes bonica de la via. Es un 6b de piles, que et permet gaudir del llarg a tope..


 7é llarg, 5b. 35 metres.
Sortim per la dreta per anar a cercar el fil de l'aresta, progressar uns metres verticals i després ja s'ajeu fins arribar a l'espatlla. Cal equipar el llarg amb algun friend i alguna baga per marlets o ponts de roca. Després fer un canvi de reunió fins un bloc on hi ha un parabolt

8é llarg 20 metres 4b.
Pujar recta fins a fer un pas un xic més difícil abans d'arribar el cim.

 Un altre cop som a d'alt d'aquest cim, avui hem fet una via que ens agradat molt i que malgrat la dificultat l'hem gaudit a tope. Segur que ho recordarem temps.
 La boira entra del mar a la terra, sense donar-nos compte ens quedarem dintre d'una espesa boira que ja no marxarà fins demà.
 El cim.
 En Rafel fent el segon ràpel, vista l'experiència del primer dia , tenim molt clar que no volen tornar a corre el risc de que se'ns enganxin les cordes.

Via equipada en inox, però que cal escalar entre assegurança i assegurança, sempre es poden reforçar els passos amb assegurances flotants, especialment aliens.

Excel.lent escalada no pot faltar si veniu a Sant Vitao Lo Capo.

dimecres, 24 d’abril de 2013

Sicília - Monte Monaco - Via del Romani - 15-04-2013

 Això de Sicília és collonut, llevar-te al matí i veure aquesta sortida de sol des de l'habitació estant ja et dona ànims per tot el dia.
 Després veure el Monte Monaco, ja tenim el repte d'avui. En Xavier i la Silvie ens parlen d'una via que varen fer ahir, diuen que està molt bé, bona roca, equipament, el just i necessari, la cosa ens agrada i marxem en direcció a la Via del Romani.
 En poc mes de 15 minuts som al peu de la via, això si, la vegetació està molt alta, es nota que ha plogut, i fort, les darreres setmanes.
 Just a l'inici de la via trobareu aquest roca, que ja us podeu fer una idea com anirà.
 I aquesta planta, tot plegat no ens deixa de sorprendre'ns. 
 I la salamandra xafardera, just acaba de sortir d'un pont de roca.
 En Rafel fent el pas de 6ª de la segona tirada. Cal fer una forta tirada.
 Arribant a la segona reunió, es veu molta vegetació, però la roca i els passos són extraordinaris. 
 En Rafel arribant a la tercera reunió.
 Des d'aquí podem veure a la casa que estem.
 Tornem a fer ràpels i novament tornem a enganxar les cordes, és que amb aquesta roca, resulta impossible que segueixin.

Aquesta via obeeix a un intent de fer una via fins d'alt, però sembla que es varen quedar al començament del diedre.

La Cara Est del Monte Monaco, té 500 metres hi ha unes quantes vies que arriben al cim, totes elles amb terreny d'aventura, però amb les reunions equipades.

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
Monte Monaco Cara Est.

Primera Ascensió: F. Antonioli, L. Filocamo
Per: 9/10 dicembre 2010
130 metres 6a (5c obligat) 


1er llarg, 30 metres 5c
Cal seguir pel vell mig d'un petit esperonet. Comença amb un pont de roca i despres ja hi ha el primer parabol. Seguirem vertical, hi ha algun tros discontinus, per adreçar-se fins a la reunió.


2on llarg 55 metres 6a. 
Sortir vertical amb un parell de passos que demanen apretar fort, (6ª) després cal seguir vertical però un xic a la dreta. Quan portareu 50 metres veureu a la vostra vertical un ràpel, cal  anar a la dreta per trobar la segona reunió.

3er llarg, 5c. 50 metres.
Progressar vertical a l'esquerra fins a trobar el rapel indicat anteriorment, seguir igualment amb tendència a l'esquerra i després prosseguir vertical per anar a cercar al peu d'una gran fissura on farem reunió.

Ràpels: el risc d'enganxar-se les cordes és alt, però això millor fer el primer ràpel fins un que hi ha muntat un xic més alt de la segona reunió i després fins a la primera reunió, d'aquí fins baix.

Bonica via, roca tremendament abrasiva i molt bona.

Toca el sol fins passat el migdia. A la tarda ombra.
Aproximació: podem sortir des de la mateixa carretera i en poc més de 15 minuts arribarem al peu de via.



Seguirem informant....

dilluns, 22 d’abril de 2013

Sicília - Pizzo Monaco - via Pace di Chiostro - 14/04/2013


Ja hi som, hem tingut un bon viatge, hem dormit molt bé, i hem de començar a escalar, per fer-ho hem seleccionat una agulla molt bonica situada sobre mateix del poble de San Vito lo Capo.  Pensem que l'aresta W del Pizzo Monaco ens anirà molt bé per fer el primer contacte amb la roca.
Però abans cal un bon esmorzar, de fet serà la tònica de tots els dies, el lloc on estem és una passada, tranquil·litat, bones vistes sobre el mar i a 5 minuts en cotxe de peu de via.
L'aproximació és ben senzilla, hem d'anar amb cotxe fins que estem situats a sota mateix de l'agulla, després caminar només de 10 minuts fins el peu de l'esperó. 

Aquesta via es pot fer amb 6 llargs, però nosaltres n'hem fet 8, reunió que hem trobat reunió que hem fet.  El primer llarg comença sortint en direcció a l'esquerra anant a cercar un punt més feble de l'esperó, progressem amb una roca extraordinària i que ens acompanyara durant tota la via i totes les vacances. Trobarem un friend abandonat i podrem posar tantes assegurances flotants com vulguem. A la reunió hi ha un parabolt i dos pitons. 20 25 metres IVº.
Des de la reunió veurem un pitó sobre mateix d'un petit ressalt, doncs amunt que fa pujada, passem aquest pas i seguim per un tram vertical però mai supera el IV grau. Reunió 2, 25 metres un pitó. Després sortim a l'esquerra a cercar el mig de l'esperó i progressem en terreny no massa díficil fins a la reunió. 25 metres IV
Seguim progressant per l'esquerra de l'esperó, ara per uns trams més drets, fins que arribem a un lloc que es veu un xic extraplomat, hi ha un pitó i un parabolt, fem una tibada Vº, i entrem en un replà, aquí veurem un altre friend abandonat, fem una altra tibada potent i entrem a la reunió. Segurament si fem l'entrada per la dreta la dificultat minva.
Ens sentim uns privilegiats, doncs escalar amb el mar al fons és una passada.
En Rafel a la 4ª reunió.
Seguim pel mateix fil de l'esperó, per un terreny no massa difícil fins que arribem a un lloc on es veu una llastra desenganxada i una reunió.  IV 25 metres.
5ª reunió en la llastra desenganxada.
Per fer la sisena tirada sortim un xic a la dreta per un tram vertical fins a trobar un pitó amb anella després seguirem amb una escalada franca però vertical fins a la reunió V, 35 metres. La reunió és en una gran franja. 
La setena tirada està marcada per una gran palmera que haurem de passar per l'esquerra, i després anar progressant fins arribar el llom de l'avant cim. 35metres.

En Rafel arribant a l'avant cim amb tot el poble al final.
D'aqui hem de fer un canvi de reunió a un bloc que hi ha un parabolt, és un tram senzill, gairebé caminant.
Des d'aquí fins el cim, només ens queda superar un petit pas dret IV i ja ens deixarà al cim de l'agulla.
En Rafel a d'alt de l'agulla.
Estem molt contents, ens ha fet molta il·lusió fer aquesta agulla, és molt esvelta, té bones vistes, hem tastat la roca, i la forma d'equipar les vies. 
Ara només ens queda el ràpel, si aneu en direcció Est, trobareu una instal·lació vella, cal desgrimpar un xic més i sota hi ha una nova instal·lació com Deu mana. Aquí teniu dues opcions, fer un ràpel de 60 o dos de 30, ja que hi ha un collet amb una petita agulla amb una segona instal·lació de ràpel.
Nosaltres vàrem fer un ràpel de 60 metres, però vàrem encallar les cordes i vàrem tenir que tornar a pujar per desencallar-les. El problema no va ésser el nus, sinó la mateixa corda que va entrar en una fissura i no hi va haver que la tragués.

Via oberta al 12-10-81, per A. Gogna, M. Marantonio, M. Bonamini, i R Manfre. Aquesta escalada amb els anys s'ha convertit en una gran clàssica, l'itinerari està molt ben trobat i resulta molt indicat de fer abans d'entrar amb altres vies amb més dificultat.

Fins aquí el primer capítol del nostre viatge. Seguirem informant. 


dissabte, 20 d’abril de 2013

Setmana d'escalada a Sicília - del 13 al 20/04/2013

Feia temps que havia sentit a parlar de les possibilitats d'escalada que oferia Sicília, fins i tot em vaig comprar una guia de la part Nord, San Vito lo Capo, on em va confirmar que es mereixia un viatge.

Quan en Rafel em va confirmar que uns amics de França en Silvie i en Xavier i anàvem, ràpidament vàrem intentar quadrar les agendes.

El lloc on hem estat és un paradís per l'escalada, hi ha una quantitat de vies impressionant, tant d'esportiva com de via llarga. Certament amb una setmana només en pots fer una idea d'aquesta zona, però és que l'illa justifica una estança de com a mínim un mes.

Hem tingut tots els ingredients per que la sortida fos un èxit:

 Un bons amics.
 Un temps extraordinàriament bo.
 La muntanya el el mar s'ajunten fent un paisatge meravellós. 
 La Roca d'una qualitat immillorable, possiblement el millor calcari que he pogut acariciar mai.
 L'escalades de totes les dificultats, però amb un talo de fons que és el mar.
Poc a poc us aniré donant detalls de les diferents vies que hem fet. Gràcies al bon temps hem pogut escalar tots els dies fins que els braços han dit prou.

diumenge, 7 d’abril de 2013

Monserrat - Cap de Guerrer - L'Ocell Garratibat i Normal 07/04/2013

 Som al Can Maçana, portem de cap anar a la Via Cherokee a la Roca dels Tres. Fa un dia clar, però ventós i força fred. A les 10 del matí estem a 9 graus, i amb el vent la sensació és de força més. Enfilem camí cap a La Portella, la voregem i anem per sota el dauet, baixem fins un collet. Aquí el vent és fort i estem glaçats ens equipem i faig el curt ràpel, li dic a l'Ita que s'esperi, que aniré a veure si a la via ja hi toca el sol. Baixo la canal i arribo a peu de via, anem d'hora, just toca el sol a la 3a tirada i el vent aquí també es fa notar. Pujo la canal i decidim marxar cap a el refugi i allà segur que farem alguna cosa.
Mentre camino, em ve el cap el munt de cops que havíem fet aquest camí amb el Jepet, era un enamorat de les agulles, passió que ens va saber encomanar, les tractava d'amigues, quins anys més bonics....
 No sabem si marxar cap a La Bitlla o cap al Cap de Guerrer, escollim aquesta, fa uns anys vàrem fer una via per l'aresta Bruc, però no ho recordem massa. Arribats a peu de via, veiem uns parabols que van al costat de l'Ocell Garratibat, nosaltres si que estem garratibats del vent que fa, sembla que no és el nostre dia, tots dos estem dubtosos, però enfilem aresta amunt, veig uns parabols més a la dreta i els segueixo fins a la reunió de la normal. Fa tants anys que vàrem fer la normal, que no recordem que es venia per una cornisa des del collet nord.
 Superant els trams més verticals de la primera tirada.
 Aquest llarg va per uns trams verticals i de molt bona roca.
 Mirant enrere veiem la Portella Gran i el Dauet.

 L'Ita mig encongida pel fred.
 Sota l'agulla dels Espeleòlegs veiem una cabra que no sap on anar, avui estan tots els camins plens de gent, escalant però, no n'hi ha massa. 
 Després seguim la mateixa línia de parabols, que puja recte, sense fer les ziga-zagues que feia la normal.
 La primera reunió. 
 La vista sobre les Bessones, la Bitlla, la Bola de la Partió, la Vespa ja justifiquem pujar aquesta agulla.
 El Setrill i el Broc.
 L'Ou de Colom.
Això dels autoretrats no ho dominem massa, però ens ho passem molt bé.

Material: 8 cintes exprés.
Equipament: parabols
Ràpel de 30 metres per la vessant nord.

Apa a escalar que el mon s'acaba..