Follow by Email

diumenge, 17 de febrer de 2013

El Peladet Oriental - Via Maduritas Calientes 17/02/2013



 Tornem a ser al Peladet Oriental, volem fer una de les vies més repetides de la paret, unes línies molt ben trobades, una roca molt bona , un equipament encertat, on és més difícil les assegurances estan més juntes, però no resolen els passos, i on és un xic més fàcil allunyen un xic més. Tots les ingredients per una bona escalada.

Quan hem arribat  estàvem sols, però ja sabíem que uns companys que hem trobat a Vilanova també veníem cap aquí. Així ha estat, passats justos 5 minuts, ja han arribat, per sort van a altres vies. 
(Fotografia pressa a la tornada)
Després d'una curta aproximació, però força dreta, ja som a peu de via, el dia es presenta fred i núvol, esperem que aviat la caloreta del sol ens acompanyi. La arrancada del primer llarg és vertical i ferma, poc a poc vas guanyant alçada amb passos molt bonics. L'equipament està perfecte i en cas de necessitat es pot reforçar sense problemes.
Em sento un xic estrany, començar a tibar i amb un dia fred sempre costa, però a mida que vaig guanyant alçada la cosa canvia, certament aquest llarg és molt bonic.
L'Ita progressant pel primer llarg.
En Xavi, i l'Ita a la primera reunió. 
No se que ho fa, però el primer quan surto de la reunió sempre el veig petit i lluny. Aquest llarg també val molt la pena. Sortim de la reunió per la dreta,  pugem vertical fins a trobar la primera assegurança, després seguim fins un punt  que genera dubtes, cal mirar a l'esquerra i veurem que la paret es posa dreta, poc a poc anem guanyant alçada, fins que hi ha una especie de diedre que cal tibar un xic mes, bons passos, ben assegurats, però molt verticals, després ja es tomba fins a la reunió en un còmoda replà.
Les vistes des de la reunió són d'allò més boniques.
El tercer llarg és el més senzill, però és molt vertical, amb bona roca, que fa una escalada plaent. La distancia amb les assegurances encara el fan més atreien. 
Des de la reunió veurem la primera assegurança a uns 10 metres a la nostra dreta, cal pujar per un tros fàcil en diagonal fins que l'aconseguim, després vertical fins a la reunió.
El Xavi content i sense mans...
El quart llarg, no sabem si es surt per la dreta o per l'esquerra, nosaltres sortim per la dreta, passem una placa un xic tonta per entrar en un tros més fàcil fins a sota d'una panxa, ja es veu que aquest és el pas d'aquest llarg.  Per passar aquest pas, cal fer una forta tibada, després seguim verticals, fins que trobem una segona panxa, tornem a tibar i vertical fins el cim.
En Xavier sortint de la via, està content, feia 2 mesos que no tocava la roca, i sembla que li ha anat molt bé.
l'Ita, també surt contenta, li han sortit totes les panxes, que bé....

La foto del cim.

A Rúbies sembla que ha arribat la primavera. Sempre, quan tornem de fer una via, m'agrada donar una volta pel poble, malgrat està en runes, té un encant. Quina llàstima que no el puguem recuperar.

Hem fet una bona escalada, ens ho hem passat bé, ben segur que hi tornarem.

1ª Ascensió: P. Pueyo, N. Contreras, i S. Rosell - Abril 2006
Material: 12 cintes i algun friend petit.
Dificultat:  1ª V+, 2ª 6ª, 3ª V, 4ª 6ª. Màxim obligat V+.
Ressenya: la trobareu molt ben feta al blog de l'Escalatroncs. "ressenya"



diumenge, 10 de febrer de 2013

Montserrat - La Codolosa - Via del Pi

Novament anem a la Paret de la Codolosa, la mandra a fer quilometres amb un dia que sembla que només farà bo el matí, ens ha condicionat. 
Teníem pendent la Via del Pi, no es veia massa atraient, però pensàvem que per omplir un matí com avui podia resulta interessant. 
L'Ita comença la via mentre una altra cordada està baixant, cal està atent a la caiguda de pedres. Aquest primer llarg no és massa bonic, està ple de terra i això també condiciona.

El segon llarg es veu un xic millor, és més vertical i al principi no hi ha terra, un passet de 6ª que es deixa fer força bé i després per terreny un xic més fàcil fins a la reunió. Aquest tram segon torna està ple de terra.

La reunió és al costat d'un pi que li dona el nom a la via. Sembla que abans hi havia 3 assegurances a la reunió, ara ja només n'hi ha dues, algun llest s'ha emportat la plaqueta i ha deixat l'espàrrec. Sempre n'hi ha d'aquest que volen obrir vies amb el pressupost dels altres. És una llàstima que dintre d'aquest col·lectiu tinguem gent d'aquest tipus, que hi farem...... 
Sortir de la segona reunió té un pas bonic que obliga a tibar una mica, després la cosa canvia, segueix per bona roca, però més fàcil fins entrar en un replà. Poc abans la terra torna sortir. Des d'aquest replà cal pujar amunt, un tram força trempat, bona roca, però que costa trobar el pas, cal anar primer a la dreta  i després a l'esquerra, fer una tibada i després ja és un xic més fàcil fins a la reunió.

 L'Ita arribant a d'alt.
Nosaltres optem per baixar en ràpel per la mateixa via.

Un primer ràpel fins la segona reunió, i un segon fins a baix.

La ressenya la trobareu sense problemes, n'hi ha més d'una de publicada i totes ben fetes.

Malgrat estem en una zona d'escola, penso que aquesta via no hi aporta gran cosa, és molt igual a altres, té massa terra, i si que té alguns passets interessants, però no ens ha agradat massa. Bé, però, per una tarda o per un matí com el d'avui i si has fet les altres, sempre et crida la possibilitat de fer-ne una de nova.

El sector està molt cosit de vies, i amb un matí amb molta gent, amb les vies tan juntes, hi ha risc de que hi hagi un accident per la caiguda de pedres. Fa uns dies, ho vàrem poder constatar, hi havia més de 20 persones a la paret i no paràvem de caure pedres.

Apa a escalar que el mon s'acaba.



diumenge, 3 de febrer de 2013

Sant Llorenç de Montgai - El Cilindre - Via Directa- 3-2-2013

 Cap de setmana ventós, hem anat a dormir a Sant Llorenç de Montgai amb l'esperança que demà no farà tan vent. Durant tota la nit les ventades han estat molt fortes.

 Quan ens hem llevat, la calma ens envoltava, això si, feia fred, 4 graus, hem fet estona donant una volteta pel llac, i poc a poc el sol ha anat escalfant.
Aquesta parella d'oques es banyava amb les aigües ben fredes.
Teniem ganes de repetir, sota la nostra opinió, una de les vies més boniques de Sant Llorenç de Montgai. Actualment és una via molt ben equipada, res a veure quan la vaig fer el primer cop, aquest equipament permet gaudir d'una escalada vertical, fins i tot un xic desplomada i amb una roca molt similar a la de Riglos. 
El primer llarg, i començant en fred, ja et demana tibar una mica, sobre tot per superar el gran bloc, després es manté molt vertical però ja no és tan exigent. 
L'Ita arribant a la 1ª reunió. 
El segon llarg és el més bonic, tal vegada també és el més difícil. Ara es veuen totes les presses marcades de blanc. Cal anar superant una sèrie de balmes, amb molt bona pressa, la dificultat ve donada per la continuïtat dels passos. Des de la reunió sortim en diagonal a l'esquerra, després seguim verticals per un petit esperonet que el deixarem per entrar en una replanet, després seguirem verticals fins entrar a la 2ª reunió. 
L'Ita poc a poc va pujant i gaudint de la tirada. 
Realment aquest llarg és una passada.
El tercer llarg té la mateixa tònica que el segon, fins que hem de sortir a la dreta, aquí la roca canvia, ja no hi ha els mateixos bolos, a la roca és calcaria. 
Ufff encara tiba aquest tros.
L'Ita entrant a la tercera reunió. 
El quart llarg també és molt dret, potser no és tan difícil, en algunes guies hi posen Vº, en altres 6ª, tot dependrà de les piles. 
Darrer pas de la via, amb la furgo a baix.
Contents i satisfets ens fem una foto pel record.

Via oberta per baix, el 29-5-1975, amb tècnica combinada de lliure i artificial. Amb l'equipament actual es fa totalment en lliure, només us caldran 15 bagues exprés i reunions.

Apa a gaudir de l'escalada que el mon s'acaba!!!!