diumenge, 10 de novembre del 2013

Serra de Busa - Via Maneras de vivir - 09/11/2013

La Serra de Busa, és un lloc que enamora, les tardors i l'hivern li donen uns colors especials. Malgrat encara no hi hem escalat, avui és la tercera vegada que visitem aquesta serralada; el primer cop ens vàrem perdre i quan vàrem arribar a peu de via ja era massa tard, el segon cop vàrem fer una sensacional excursió que ens va permetre conèixer en detall tota aquesta contrada, i avui,  anem a escalar la via Maneras de vivir. 

Hem dormit al coll d'Arques abans d'arribar a dalt del Pla de Busa. Quan ens hem llevat estàvem envoltats per la boira, el dia es presentava un xic més fred del que estem acostumats darrerament, tot i així, agafem el material i pugem fins a dalt al Pla de Busa. Quan arribem a dalt, veiem que el dia es presenta força bo, hem deixat la boira al nostre darrere. 
Equipant-nos al costat del cotxe.

La boira jugatona. 

 Deixem el cotxe i enfilem pista avall,  primer asfaltat, i després de terra, però que es pot transitar amb un cotxe normal. Just quant hem començat a baixar la boira ens ha tornat a guanyar, no es veu res de res, sort que recordava el lloc exacte on es deixa la pista, just en un lloc que hi ha un encreuament de camins i baixant a l'esquerra surt una pista al costat d'una bassa pel bestiar.
 Seguim aquesta pista sense veure la paret, sembla un bosc fantasma il·luminat pels colors rojos dels arbres, el fred és viu. Sembla que anem un xic justets de roba.
Quan estem a sota de la paret, just podem veure la llastra desenganxada que ens permet situar el peu de via. Els darrers metres per arribar a peu de via ens han costant una mica, el terreny està brut.
El primer llarg es veu brut i estrany, quan fa temps que no fas cap xemeneia és nota. Tot i que no és massa difícil, ens costa situar-nos-hi, IV+ amb rebava, sense cap assegurança, però de fàcil equipar amb un Camalot i després un tascó. R1. 15 metres IV+ 


El segon llarg, tot i que si veuen assegurances, es veu difícil, després quan t'hi poses és una altra cosa, la roca és molt millor i malgrat que alguna assegurança està llunyana i això sempre influeix, hi ha la possibilitat de reforçar amb alguna assegurança flotant. 

L'Ita començant el segon llarg, pensava que s'ho podria fer amb la motxilla, però un cop fa el primer pas, ja veu l'haurà de portar penjada. 
R2 30 metres Vè. 

 El tercer llarg és bonic, ara ja s'ha aixecat la boira, però el sol no ens toca amb l'intensitat que voldríem.  Aquesta tirada consisteix en deixar la llastra fent un flanqueig a l'esquerra per situar-se sota d'un diedre.
R3. 15 metres A0/ 6ª.
 La segona reunió al cim de la llastra. 
 L'Ita fent el flanqueig. 
 La quarta tirada progressa per un diedre, on podrem reforçar a gust les assegurances, amb unes presses que recorden a Riglos, però que cal tenir cura, ja que hi ha algun tram una mica dolent.  R4. 40 metres Vè.
Per fer la cinquena tirada sortim a l'esquerra progressant en lleugera diagonal, cal superar un parell de trams una mica redreçats, però sempre hi trobarem alguna assegurança abans del pas. R6 25 metres, Vè.

Bloc de registre en la cinquena reunió. (llibre està ple i manca un llapis per escriure). 

El sisè llarg, surt per un tram dret per entrar en un diedre vertical i amb algun tram herbós, al final cal vigilar amb la roca. La darrera reunió l'haurem de muntar en el ràpel, tot i que no va massa bé per assegurar el segon.  R 6, 20 metres Vè.  
Foto cim.

Vista de l'esplèndida cinglera.

Caminant cap al cotxe.

Primera ascensió: J.Medina, J. Cols, i J.A. Vázquez, maig 1992
Material: 15 cintes, Camalot 0,5 (l'hem posat quasi a totes les tirades, jocs d'aliens i algun  tascó. 
Equipament: via equipada en spits i reforçada amb algun parabolt.
Baixada: Podem baixar per la mateixa via (ràpels instal·lats) o a peu tot passejant pel Pla de Busa.

Aproximació: por abans d'arribar a Solsona prenem la carretera que va a Berga (C-26) fins que trobarem la desviació a Bessora. Seguirem les indicacions que ens portaran al Pla de Busa, poc abans d'arribar-hi i en un corba molt tancada, agafarem una pista a la dreta que inicialment està asfaltada, però quan arribem a una especie de collet passa a ser de terra, seguim un tros avall fins que a l'esquerra surt una pista no transitable al costat d'una bassa pel bestia. Deixem el cotxe i seguim per aquesta pista bruta i abandonada, fins que ens situem sota la via i podem pujar recte fins el peu de via. 

Ressenya: no hem pogut fer cap foto de la paret per la boira, però us posem l'enllaç a la ressenya de l' escalatroncs.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 



diumenge, 3 de novembre del 2013

Abella de la Conca - Via Gutierrez lo puto amo - 02/11/2013


 La Bella de la Conca és un poble que sempre m'ha agradat. El primer cop que hi vàrem anar, pràcticament no hi havien vies d'escalada i ja hi vàrem veure un munt de possibilitats. Els anys han passat hi actualment hi ha moltes vies de caràcter esportiu, però també n'han obert un xic més llargues. Penso que hi ha moltes possibilitats, però segurament moltes d'elles no seran mai realitat, doncs hi ha nidificació i això ho dificultarà.


 Fa uns mesos ja vàrem treure el cap per aquesta paret, vàrem fer una via molt maca, just a la dreta de la que farem avui.

 El peu de via està ben assenyalat, segur que no ens perdrem. 
 El primer llarg és molt bona roca, un pont de roca ens indicarà la via, després un parabolt i ja més amunt un parell més, entre mig ho podrem equipar al gust.  És un llarg per gaudir de l'escalda, llàstima que els 10 metres per arribar a la reunió està un xic brut. R1 45 metres V.
 Arribant al final del primer llarg.
 El segon llarg és millor partir-lo en dos i fer reunió al peu d'un diedre en un pont de roca bo, també ho podrem reforçar. R2 15 metres III.
 El tercer llarg, és molt bonic, primer superem en diedre i després per la placa , un cop superada aquesta, seguirem per un tros trencat fins a la reunió. R3 30 metres V+, 6ª.

Per fer las quarta tirada anirem caminant per un  tros un xic brut fins arribar al peu d'un diedre, farem uns passos delicats per entrar a la reunió. R4 25 metres II, IV+
 La cinquena tirada està molt ben aconseguida, primer un tros per un diedre, per agafar una fissura vertical, però que permet gaudir del plaer de l'escalada, està força equipada, però la podrem reforçar al gust.  R5. 50 metres Vè.
 La quarta reunió.
 L'Ita sortint de la placa del darrer llarg. 





Fotos cim 
Us deixem la ressenya original, on està tot molt ben explicat.


Apa a escalar que el mon s'acaba