dissabte, 11 de maig del 2013

Montserrat-El ganivet de diables - Via Reina Sànchez. 04/05/2013

En la Guia d'en Josep m. Rodés i Ferran Labraña començant la ressenya d'aquesta via diu: aquest itinerari, sens dubte un dels més sinuosos que pot tenir la roca que ens ocupa, discorre per la marcada fissura-diedre que en ratlla amb arc ascendent de la paret Est.  Si addicionalment llegim la crònica de l'Escalatrons, ens diuen que ha estat restaurada i des de molts anys ens feia il·lusió fer-la, tot són ingredients per sortir aviat de casa i enfilar capa Santa Cecilia.
Amb els anys la via ha anat canviant, alguns passos que es feien amb artificial ara es forcen en lliure. On hi havia grans tacs de fusta, ara hi posem els friends, però segueix sent un dels itineraris bonics de Montserrat. 

 Per arribar a la primera reunió haurem de fer una placa de roca no massa bona i podrem posar una baga en un romaní. Nosaltres la vàrem trobar molt bruta de terra, les pluges d'aquests dies passats la va deixar un xic curiosa. 20 metres IV.
 La reunió es fa sota mateix del diedre, per on haurem de progressar per fer la segona tirada. Aquest llarg m'ha agafat de sorpresa, li posen Vé i abans li posaven uns passos d'A1, ja he vist on feien A1, un tram que m'ha costat un xic més. En aquest llarg, cal portar una baga per enfilar un clau, també hi haurà de posar alguna assegurança flotant.
 L'Ita arribant a la 2ª reunió. Aquesta està en un replà còmode d'on podrem veure que tot seguit comença amb una bona tibada.  25m  jo hi posaria V+.
 La tercera tirada és la més bonica de la via, passos atlètics, però disfrutons. Només sortir de la reunió, haurem de tibar agafats amb una bona llastra, després es manté vertical fins que hem d'agafar un U, aquí hi ha un pas, després es suavitza una mica fins a la reunió. 25m V+.
 L'Ita fent el diedre de la tercera tirada. Arriba a la reunió com aquell qui res i ami no m'ha semblat tan fàcil.
 La quarta tirada, només hi ha un pont de roca i un parabolt, així que ens ho haurem d'equipar. Arribar al pont de roca ja et demana posar-te bé, després una tibadeta més i arribes al parabolt, aquí comença l'empotrament, sembla que no té que ser massa difícil, però sorpresa, les pluges l'han deixat ple d'aigua, durant una estona dubto una mica, tinc clar que per dins no podré anar-hi fins que arribi pràcticament a la reunió, i per fora fa un xic de respecte, addicionalment, no hi ha cap assegurança i per posar-les tindre que entrar dintre. Bé, no hi ha més remei que tirar amunt, veig una llastra on hi podré posar un alien groc, després un xic més amunt el camalot groc i uns metres més i puc entrar una mica més fins la reunió. Ufff m'ha costat menys del que semblava, però el cap anava a tope.
L'Ita s'ha fa tot per fora, no entra ni en el tros abans de la reunió. No li agraden els "empotraments " Reunió 4, 30 metres Vé.
 Per fer la cinquena tirada, sortim a l'esquerra a cercar una placa vertical i fina, li posen Vé, però no et despistis, després arribem sota una bauma que hi ha 3 passos de Ae, i sortim capa l'esquerra per una fissura fins ala reunió.
 La cinquena tirada té 35 metres Vé, Ae, Vé.  i amb ambient garantit. (l'Ita entrant a la 6ª reunió).
 Per fer la 6ª tirada, podem sortir amb 6a, o fer un parell de passos d'estreps, jo ho faig així, la meva espatlla ja comença a queixar-se de valent. Foto sortint del Ae i al fons la 6ª reunió.

Encara podem veure pitons de la primera ascensió. 
 L'Ita arribant a 6ª Reunió.
 L'Ita a la 6ª reunió.  Aquesta tirada té 30 metres Ae o 6a, Vé, V+.


 Les vistes sobre els Flautats, l'Elefant, el Cavall i sobre tot Diables són impressionants.
7ª Tirada: sortim per l'esquerra per una placa Vé, fins sota d'una petita panxa on farem tres passos d'Ae, després per terreny més fàcil fins a la reunió. 40 metres Vé, Ae, Vé, IV, III.

 Entrant a la 7ª reunió. 
 L'Ultim llarg és de tràmit, però que permet veure amb detall unes bones vistes de diables.
 Ja som d'alt.... Contents...  Ara només queda un ràpel de 30 metres i una baixada per la canal dels avellaners.

La via ens agradat molt, una quatre estrelles sense dubtes. Totes les reunions estan equipades amb parabolts, els passos més difícils també, però no ens deixem ni els aliens ni els camelots (fins el 2) a casa, ja que ens faran molta falta. Cal felicitar alas restauradors, ho han fent perfecte.

Trobareu una bona ressenya a la web de l'Escalatroncs.

6 comentaris:

  1. Una via guapa, però les fotos són espectaculars, Felicitats amics, fins la propera.

    ResponElimina
  2. Ei Manel i Ita! quines fotos mes espectaculars!! la Ita s'ho ha treballat molt be, ara que la carona que fa a la darrera foto evidencia la tensió i el cansament, un VIOTE enhorabona parella.
    Avui hen fel la Escenas de Matrimonio al Peladet que recordava que la vas fer i la deixaves molt be, aquesta també me n'has fet entrar ganes d'anar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies es una via amb una lògica aplastant, i amb un reequipament com cal. Es una via que s'ha de fer. En tenim un bon record de la Escenas de Matrimonio, segur que us ho vàreu passar molt bé!!

      Elimina
  3. Em dic Paco Roman i juntament amb Maniolo Franco varem reequipar la via ara fa un parell d'anys. He de reconeixer que va ser una feina feixuga. Va ser com la nostra petita aportació a fer posible que les vies obertes fa molts anys i que no es feien per disposar d'un equipament obsolet es tornin a fer. Aquesta es el que es diu una bona via. Aixó si, esta com els aperturistes la varem fer a nievell d'assegurançes. Es una cosa que s'ha de respectar.

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem