Follow by Email

diumenge, 22 de desembre de 2013

diumenge, 15 de desembre de 2013

Sant Llorenç del Munt - La Miranda dels cavalls - Via Aresta Sud.

Feia temps que volíem repetir aquesta escalada, tots dos teníem records de quan la vàrem fer per primer cop, just era de les primeres escalades que vaig fer després de l'accident a Montserrat, recordo que tenia por, molta por, especialment m'impressionava el soroll dels estreps, el tenia gravat de la caiguda. A peu de via, recordo que per un cantó volia marxar i per l'altre volia pujar, era una lluita interna lògica després d'un accident. Encara anava força coix i em feia molt mal el peu, però les ganes de seguir endavant van poder més que les de deixar-ho estar.

Avui, tot ha estat diferent, un dia radiant amb unes vistes impressionants, tant sobre Montserrat com sobre el Pirineu, l'escalada no m'impressionava i volíem disfrutar-la.

 Hem pujat des del Cavall Bernat, passant per Can Poble, per sota l'Aresta dels Cavalls i enfilant la canal que ens ha portat a peu de via.
 Per arribar a la Reunió zero, entrem des de la canal i ens situem en un balconet, un lloc molt bonic per començar l'escalada.
 El primer llarg, senzill i amb alguna assegurança que et dona tranquil·litat quan la roca no és massa bona.  R1 25 metres III, IV-.
 L'Ita arribant a la primera reunió. 

 El segon llarg, és molt curt, però vertical, està equipat amb spits i burils vells, es pot fer amb lliure i A0, nosaltres no hem fet servir els estreps en cap pas.  R2 20 metres V, A0.

 La segona reunió amb Montserrat al darrere. 

 La roca ha canviat totalment, ara és d'una qualitat brutal, per sortir de la reunió anem a la dreta i veurem un buril vell, fem un pas d'A0 i després amb lliure franc fins el cim. 
L'Ita arribant al cim amb l'Aresta del Cavalls al darrera. 
R3 15 metres A0 IV+

Per tal de no fer cap ràpel optem per anar a cercar una canal a la cara oest que ens permet pujar i seguir crestejant fins al darrer cim, des d'on baixem per una alzina. 

Dia net i clar, des del darrer cim podem gaudir d'unes bones vistes.
 Ja que som aquí, acabem de pujar fins a dalt de la Mola.

Ressenya del llibre Sant Llorenç Pam a Pam d'en Josep Barbera i Suqué. 

1ª ascensió: 25 de juny del 1962 per Josep Alaix, Josep Girbau, Josep Monistrol i Manuel Galícia.

Una bona escalada per acabar pujant a La Mola.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dilluns, 9 de desembre de 2013

Sant Llorenç de Montgai - Paret de la Formiguera - Via Normal - Sortida directa - 7/12/2013

Quan el pla de Lleida hi ha la boira, sabem que a les parts altes podem escalar i gaudir d'una bona temperatura, així que enfilem cap a Sant Llorenç de Montgai. Pel camí no és veu res de res, però quan arribem prop de Camarasa veiem que al Mont Roig fa un dia radiant. No ens hem equivocat. 
Fem la pista que ens porta a 30 minuts de la paret, tot està glaçat i en algun lloc el cotxe patina. Un camí costerut ens portarà fins a la trenca que ens deixarà a peu de via. 
Quan arribem al peu de la via Oscar Lafotet, ens trobem a dues cordades que van al davant, amablement ens donen l'oportunitat de passar-los, però ens mantenim respectuosos i els deixem fer. Poc a poc, van pujant però tenen problemes i quan veiem que se'ns farà tard acordem canviar de plans.

Baixem ràpidament fins el cotxe i després fins a l'aparcament per anar a la Paret de la Formiguera, és tard, i hem quedat per dinar, poca cosa podrem fer. Ara la boira ha marxat i podem veure la Paret. 

En un tres i no res, som al peu de la via normal i l'Ita comença el primer llarg amb moltes ganes, després pujo jo i d'un sol llarg faig la segona i surto per la directa, encadenar els dos llargs li dona un xic més de gràcia en aquesta via. 

Quan acabem estem una mica estranys, ens hauria agradat escalar més, però a voltes els plans s'han de canviar i acceptar-ho. Ens ho agafem pel cantó positiu, i hem escalat, hem vist uns canvis de boira molt bonics i tornem capa casa ben contents.

Paret del Mont Roig


Bones vistes sobre Sant Llorenç de Montgai 


Poc a poc la boira va marxant 



L'Ita preparada per començar 


Primer llarg


La primera reunió.


Començant el segon llarg


Bones vistes des del cim amb un xic de boira. 

diumenge, 1 de desembre de 2013

Rasos de Peguera - Cogulló de l'Estela - 30-11-2013

Dia trist d'hivern, cel nubolat, sol amagat, fred intens, cortina d'aigua a l'horitzó, un xic de neu a les alçades, tot plegat un gran expectacle que ens ha brindat la mare natura. Que afortunats que som de poder-ho gaudir.

Sortim del Santuari de la Mare de Dèu de Corbera, encara estem una mica encartonats quan comencem a caminar, enfilem per la pista que ens portarà a la Casa de l'Estany, és un camí franc que poc a poc va guanyant alçada. Mentre anem parlant de com serà l'excursió amb els companys.

Punt de sortida.
Quan arribem a la Casa de l'Estany, ens parem a esmorzar una mica, tot mirant en direcció a l'est, on podem veure les Guilleries, el Montseny, Montserrat i Sant Llorenç. Tot entre mig de diferents capes de boires.

Un cop esmorzats, i després de parlar una estona amb un bon coneixedor de terreny que ens ha recomenat un altre camí, enfilem fort per anar pujant per uns corriols que ens permeten anar guanyant alçada ràpidament.

Quan arribem a un pla, al fons podem veure els cims de la Torreta i del Cogulló de l'Estela.  Des d'aquí ja sortim en direcció al Coll Tagast.



La Maria i l'Ita fent la primera esquiada i que contentes que estan...

Montserrat entre boires.

La Mola també hi treu el cap. 
Ens quedem sorpresos amb aquest petit llac mig gelat. 

Un cop arribats al coll de Tagast, ja no deixem la neu fins arribar al Cim de la Torreta, malgrat que les vistes són molt boniques, el cim, en la meva opinió,  no té cap encant, ja que hi ha una antena que li treu qualsevol atractiu.  
Des del cim de la Torreta 1985 metres podem veure el nostre proper destí. 
Les vistes sobre la Serra de Busa,  el Port del Compte, Canalda, són molt boniques.
En Marc i la Maria a la Font de l'Estela

Des del Cim de la Torreta, hi ha diferents possibilitats de baixar cap al Coll d'Estela, la neu està dura i ens fa ser prudence anant a cercar la baixada amb menys dificultat. Primer marxem un tros en direcció als Rassos de Peguera, seguint les pilones de la llum, quan tomben, anem a cercar un camí franc que ens portarà fins al coll. Els primers metres hem d'anar en cura, ja que la neu té algun tram glaçat.  Després hem pujat directament al cim del Cogulló d'Estela, per sort en els trams un xic difícils no hi ha neu.
Cim del Cogulló de l'Estela.
Foto grup al Cim.

Quan  baixem, de cop comença a nevar , al principi baixem per una pista fins que prenem un corriol que passant per un fals coll ens portarà a la Font del Tagast.

Font del Tagast

Foto grup a la Font del Tagast, ara sí que està nevant.

Des d'aquí anem a cercar un camí que va baixant directa a la Masia de Can Déu i després fins al Santuari de la Mare de Déu de Corbera.

Excursió molt bonica, amb molt bones vistes i per un terreny molt agradable. 

  

diumenge, 10 de novembre de 2013

Serra de Busa - Via Maneras de vivir - 09/11/2013

La Serra de Busa, és un lloc que enamora, les tardors i l'hivern li donen uns colors especials. Malgrat encara no hi hem escalat, avui és la tercera vegada que visitem aquesta serralada; el primer cop ens vàrem perdre i quan vàrem arribar a peu de via ja era massa tard, el segon cop vàrem fer una sensacional excursió que ens va permetre conèixer en detall tota aquesta contrada, i avui,  anem a escalar la via Maneras de vivir. 

Hem dormit al coll d'Arques abans d'arribar a dalt del Pla de Busa. Quan ens hem llevat estàvem envoltats per la boira, el dia es presentava un xic més fred del que estem acostumats darrerament, tot i així, agafem el material i pugem fins a dalt al Pla de Busa. Quan arribem a dalt, veiem que el dia es presenta força bo, hem deixat la boira al nostre darrere. 
Equipant-nos al costat del cotxe.

La boira jugatona. 

 Deixem el cotxe i enfilem pista avall,  primer asfaltat, i després de terra, però que es pot transitar amb un cotxe normal. Just quant hem començat a baixar la boira ens ha tornat a guanyar, no es veu res de res, sort que recordava el lloc exacte on es deixa la pista, just en un lloc que hi ha un encreuament de camins i baixant a l'esquerra surt una pista al costat d'una bassa pel bestiar.
 Seguim aquesta pista sense veure la paret, sembla un bosc fantasma il·luminat pels colors rojos dels arbres, el fred és viu. Sembla que anem un xic justets de roba.
Quan estem a sota de la paret, just podem veure la llastra desenganxada que ens permet situar el peu de via. Els darrers metres per arribar a peu de via ens han costant una mica, el terreny està brut.
El primer llarg es veu brut i estrany, quan fa temps que no fas cap xemeneia és nota. Tot i que no és massa difícil, ens costa situar-nos-hi, IV+ amb rebava, sense cap assegurança, però de fàcil equipar amb un Camalot i després un tascó. R1. 15 metres IV+ 


El segon llarg, tot i que si veuen assegurances, es veu difícil, després quan t'hi poses és una altra cosa, la roca és molt millor i malgrat que alguna assegurança està llunyana i això sempre influeix, hi ha la possibilitat de reforçar amb alguna assegurança flotant. 

L'Ita començant el segon llarg, pensava que s'ho podria fer amb la motxilla, però un cop fa el primer pas, ja veu l'haurà de portar penjada. 
R2 30 metres Vè. 

 El tercer llarg és bonic, ara ja s'ha aixecat la boira, però el sol no ens toca amb l'intensitat que voldríem.  Aquesta tirada consisteix en deixar la llastra fent un flanqueig a l'esquerra per situar-se sota d'un diedre.
R3. 15 metres A0/ 6ª.
 La segona reunió al cim de la llastra. 
 L'Ita fent el flanqueig. 
 La quarta tirada progressa per un diedre, on podrem reforçar a gust les assegurances, amb unes presses que recorden a Riglos, però que cal tenir cura, ja que hi ha algun tram una mica dolent.  R4. 40 metres Vè.
Per fer la cinquena tirada sortim a l'esquerra progressant en lleugera diagonal, cal superar un parell de trams una mica redreçats, però sempre hi trobarem alguna assegurança abans del pas. R6 25 metres, Vè.

Bloc de registre en la cinquena reunió. (llibre està ple i manca un llapis per escriure). 

El sisè llarg, surt per un tram dret per entrar en un diedre vertical i amb algun tram herbós, al final cal vigilar amb la roca. La darrera reunió l'haurem de muntar en el ràpel, tot i que no va massa bé per assegurar el segon.  R 6, 20 metres Vè.  
Foto cim.

Vista de l'esplèndida cinglera.

Caminant cap al cotxe.

Primera ascensió: J.Medina, J. Cols, i J.A. Vázquez, maig 1992
Material: 15 cintes, Camalot 0,5 (l'hem posat quasi a totes les tirades, jocs d'aliens i algun  tascó. 
Equipament: via equipada en spits i reforçada amb algun parabolt.
Baixada: Podem baixar per la mateixa via (ràpels instal·lats) o a peu tot passejant pel Pla de Busa.

Aproximació: por abans d'arribar a Solsona prenem la carretera que va a Berga (C-26) fins que trobarem la desviació a Bessora. Seguirem les indicacions que ens portaran al Pla de Busa, poc abans d'arribar-hi i en un corba molt tancada, agafarem una pista a la dreta que inicialment està asfaltada, però quan arribem a una especie de collet passa a ser de terra, seguim un tros avall fins que a l'esquerra surt una pista no transitable al costat d'una bassa pel bestia. Deixem el cotxe i seguim per aquesta pista bruta i abandonada, fins que ens situem sota la via i podem pujar recte fins el peu de via. 

Ressenya: no hem pogut fer cap foto de la paret per la boira, però us posem l'enllaç a la ressenya de l' escalatroncs.

Apa a escalar que el mon s'acaba.