Follow by Email

dimecres, 26 de setembre de 2012

Montserrat - Agulla Can Jorba - Via Bego-Miguel-Kush - 24-09-2012

Avui tenim festa, celebrem la Mercè. El temps anunciat és molt bo, però amb molt  vent de l'oest. Pensant que estaríem resguardats anem a la Via Bego- Miguel-Kush de l'Agulla de Can Jorba. Quan estem a peu de via ens sembla que estem protegits, però a mida que hem anat guanyant alçada la cosa ha canviat. Us adjuntem la ressenya d'en Luichy que està molt ben feta.

 Comencem a escalar a l'ombra, i els primers metros són fins, i ja estan una mica esmolats, després la cosa canvia i progressem per una roca immillorable que ens permet gaudir de l'escalada. També, les assegurances estan molt ben posades, no estan excessivament juntes i això encara fa més atractiva de l'escalada.
L'Ita a la primera tirada controlant la ventada.
Des de la primera reunió, cal anar a la dreta de tot passant la reunió  la via Escabroni Escapullini després ja podrem prosseguir vertical amb uns passos molt plaents.
Ja ens comença a tocar el sol i això anima, tot i així , el fort vent fa parar de tant en tant. 
L'Ita entrant a la segona reunió. 


El tercer llarg segueix amb la tònica de l'anterior, igualment hem de seguir progressant per les assegurances que veurem més a la dreta. En els darrers metres ens situarem en un diedre que ens deixarà a la tercera reunió.

L'Ita entrant a la tercera reunió. 
Des d'aquí sembla que comencis una altra via, queda molt separat la part de vaig amb l'esperó que ens portarà a l'Agulla de Can Jorba. Fins i tot, vist des de la reunió sembla que la roca no serà tan bona, però la realitat és un altra, la via segueix mantenint una roca d'extraordinària qualitat.
L'Ita fa el quart llarg, aquí les assegurances estan un xic més distants, però això no és cap problema, va pujant amb molta naturalitat i gaudint d'aquesta escalada.
El proper llarg, té una sortida de la reunió una mica més vertical, però aquests passos fan més atractiva la via.

Ja som al darrer llarg, és fàcil IIIº, però es manté molt bonic.
Des de la quinta reunió haurem de sortir a la dreta anant a cercar una assegurança que esta a uns quants metres, després seguirem recta fins la propera i un pinet i ja serem dalt.
Les vistes de la sortida a dalt són molt sensacionals, el Faraó ens deixa un cop més admirats.
Seguim grimpant fins a dalt de l'Agulla de Can Jorba, després cercarem un pi molt gran amb una cadena d'on farem un ràpel de 20 metres. Seguirem caminant unes 40 metres fins a trobar una canal que ens baixa directament al Torrent del Migdia.

De camí de tornada ens parem a veure aquesta impressionant vista dels Plecs del Llibre,  El Montgròs , La Cajoleta, El Gegant Encantat, El Camell, tot molt tranquil en la primeres tardes d'aquesta  tardor.

Una via que ens agradat força, ens pot omplir bé un matí d'escalada i el seu entorn és immillorable.

Material: 12 cintes exprés.
Aproximació: des de Can Jorba seguir el camí que porta a l'inici del Joc de L'Oca, després cal anar a l'esquerra i ja veureu el començament de les vies.
Descens: Podeu baixar en ràpel per la mateixa via fins l'inici de la quarta tirada, aquí haurem de pujar fins l'aresta i després agafar la línia de ràpels que hi ha fins baix. Nosaltres, però, vàrem optar per pujar fins a dalt de l'Agulla de Can Jorba, i després fer un ràpel de 20 metres des d'un pi molt gros, per seguir baixant per una canal que ens deixa al Torrent de Migdia, aquí tenim dues opcions; baixar pel Joc de l'Oca, o pujar pel Torrent fins a trobar el camí que ens porta al coll i baixar pel Camí dels Francesos. Cal comptar 1 hora llarga de baixada.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

diumenge, 23 de setembre de 2012

Montserrat - Ullal de la Magdalena - Via Ulu-Apa 22-09-2012

Ja tornem a Montserrat, fa uns dies en el blog d'en Joan Asín, vàrem veure una via al Ullal de la Magdalena que havia obert en Guillem Arias. Les explicacions d'en Joan ens animen a anar-hi.
 Pugem pel funicular de Sant Joan, i només comencem a caminar podem veure la Panxa del Bisbe retallada per la boira, ens parem i fem la foto, em pregunto quants cops l'hauré retratat des d'aquest lloc, ben segur que molts cops, però sempre és diferent.
 La ressenya l'hem tret del blog del Joan, està molt ben feta i val la pena posar l'original.
 El primer llarg és de tramit per arribar en un bosquet on hi ha dues reunions, sembla que la via coincideix amb una altra pendent d'acabar.
 L'Ita arribant a la reunió.
 Des de la reunió veiem els companys Toni i en Jordi que estan fent la Magdalena Superior.Ens saludem.
 El segon llarg no és massa llarg, però la roca és molt bona, i permet gaudir de l'escalada.
 L'Ita fent el 2on llarg, 
 El tercer llarg comença amb diagonal a la dreta (on tornem a trobar material d'una altra via que coincideix amb aquesta) fins a l'aresta on puja uns metres verticals per tornar a l'esquerra en diagonal. Nosaltres l'hem fet sense estreps, amb A0, però penso que és podria forçar amb lliure modificant la 2ª reunió, així el fregament de les cordes seria menor i permetria gaudir més d'aquest llarg i el segon quedaria més complert. Tot i que hem tingut cura a l'hora de passar les cordes i, que fins i tot he tret alguna assegurança, el fregament de les cordes ha estat fort.
 L'Ita assegurant a la segona reunió.
 Mentre vaig pujant intento recordar la via Cerdà, tinc dubtes si l'havia fet o no, quan arribo la reunió vaig recordant i si que l'havia fet, m'he recordat que vàrem baixar des de dalt per la canal un dia que havíem fet la Magdalena Superior, però no puc recordar pràcticament res més, que hi farem, un es fa gran.....
 L'Ita lluitant amb l'A0
 El quart llarg és veu bonic, dret, roca bona, l'Ita no s'ho pensa dos cops, aquestes tirades són les que li agraden i poc a poc va pujant, gaudint de la verticalitat i dels còdols.
 Poc a poc va marxant capa l'esquerra fins que la deixo de veure i ja em crida que ha arribat.
 Sortint de la via amb la Magdalena Inferior al darrera.
Sempre m'agradat fer una fotografia a dalt d'aquestes agulles amb el fons el Monestir. 

La via ens ha agradat, només modificaria el segon llarg, però sempre és fàcil opinar quan la feina l'ha fet un altre. Segurament d'aquí un temps la repetirem.

Material: 16 cintes exprés i un estrep per anar més tranquils amb el fregament de les cordes.

Apa, a escalar que el mon s'acaba.



diumenge, 16 de setembre de 2012

Montserrat - Miranda del pas dels francesos - Via Verda i La Matagalls-Montserrat - 16-09-2012

Ja ha passat un any, altre cop estem a Coll Fornic, l'Ita i la Quima, tornen a fer la Matagalls - Montserrat. Com altres any, jo he fet de transportista, un cop han sortit marxo capa a casa i demà a Montserrat a rebre-les. 
 Com que varen sortir més aviat que altres anys, avui ens toca anar d'hora si volem fer una via abans de la seva arribada. Amb el Miquel anem a la Miranda del pas dels francesos, concretament la via verda.
 En Miquel pujant la primera la primera tirada, el principi és un xic finet, després és una passada, bona roca, vertical i plaent.
 El primer llarg és molt curt, de fet totes les tirades són curtes.
Una altra cordada,  des de la via El camí de l'Alzina ens fan aquesta fotografia, amb les noves tecnologies encara no hem sortit per dalt i ja hem rebut la foto.
 En Miquel fa d'una tirada fins dalt, 55 metres força bonics.s'ha passat dues reunions...
 En Miquel abans de sortir a la part més fàcil.
 La cordada de l'altra via, estan fent el darrer llarg del camí de l'Alzina. Quan acabem la via, baixem corrents per no fer tard a l'arribada de l'Ita i la Quima, aquesta és la sexta vegada que fem aquesta combinació.
 Ja han arribat, l'Olga les ha anat a esperar els darrers metres, venen contentes, sembla que l'edat no passi, cada cop estan més fortes...
 Fan una entrada triomfal, l'ocasió s'ho mereix. Tots estem molt contents......
Ara, haurem d'esperar un altre any, per veure si la tornen a repetir.....

Sant Llorenç - Aresta dels Cavalls 15-09-2012

Aquesta és una de les vies que m'agrada repetir, té molts records incorporats i cada cop que la faig, repasso mentalment les diferents cops que l'he fet. Avui, tenim que ser molt d'hora a casa, és una bona excusa per anar-hi. En Xavi no l'ha fet mai, i sembla que li fa força il·lusió. 
 Una bona vista de la via.
 En Xavi fent la primera tirada, està equipada amb un excés important d'assegurances, no s'ha respectat la via original. Que hi farem.....
 La primera reunió està situada en un gran blog, abans hi havia algun burí i la reforçàvem amb un pitó. 
 Per, mi el segon llarg sempre és el que m'ha fet més respecte, és una roca no massa bona, amb el nou equipament ha canviat força, ara es va molt més tranquil. Ha perdut una gran part de l'aventura..
 En Xavi fent el tercer llarg.
 Aquest llarg és molt senzill, només té un passet abans d'entrar a la reunió.
 En Xavi li fa il·lusió de fer el darrer llarg i som-hi...
 Fent el darrer pas abans de sortir al cim.
 Després pugem a la Mola i abans ens parem una mica a veure l'agulla.
Ens ho hem passat bé, hem escalat un xic i en Xavi ha conegut una racó més de Sant Llorenç, tot plegat ha valgut la pena.

Apa a escalar que el mon s'acaba.