Follow by Email

diumenge, 25 de març de 2012

Montserrat - Cara de Mico - Via Xavi Sampietro.

El dia és bonic i convida anar a escalar o fer qualsevol altre esport a l'aire lliure, nosaltres també volem fer una escaladeta, així que agafem els trastos i marxem cap a Montserrat. Escollim La Cara de Mico i la via Xavi Sampietro, quan vàrem fer la via Infidel, una cordada que l'havia fet, ens la va recomanar. 
Quan hem enfilat el camí que baixa a la Sentinella ens hem adonat de lo bé que ha fet la pluja d'aquesta setmana passada, està tot humit i els arbres es veuen més nets i tot sembla més viu.
Arribar al peu de via no ens ha costat massa, hem passat pel costat d'una cordada que feia la via Infidel i un xic més amunt hem començat.   

Hem dubtat una mica, ja que hi ha un parell de vies més, després ja ho hem vist, ja que hem trobat els parabolts que marquen la via. El primer llarg va per la placa, just a l'esquerra de la fissura fins que troba una falla per passar a l'aresta de la dreta.

La primera reunió està equipada amb dues anelles en un replà. 

 Mentre l'Ita va pujant la primera tirada, aprofito per fer aquesta foto a la cordada que fa la via Infidel, es veuen ben retallats a l'aresta i amb la Sentinella, el Rave i la Campana d'espectadors.
 El segon llarg va vertical però un xic a la dreta fins a situar-nos sota mateix del pedestal del tercer llarg.
El tercer llarg és el llarg de la via, comença amb un parell de passos en lliure fins el segon parabolt i després ja seguim amb estreps. Està molt ben equipat, ja que en molts passos t'obliga a enfilar-te fins el darrer esglaó  , però la qualitat de la roca i la bona pressa et deixa progressar ràpid. 

 Ben segur que amb una mica més de grau, molts dels pasos es podrien apurar en lliure, però nosaltres hem de fer-ho amb artificial i com a molt fem algun A0, per guanyar temps.
 Des de la part alta del llarg, aprofito per fer una foto a l'Ita que està atenta a la reunió.
 L'Ita entrant a la tercera reunió.
 El quart llarg, és vertical, bona roca i molt ben equipat, fet que et fa gaudir el màxim de l'escalada montserratina.
 L'Ita treballant-se el darrer llarg.
 Des del cim les vistes són força boniques, val la pena parar-se una mica i gaudir-ne. 
 Ens ha agradat el lloc, la via, la tranquil·litat que es respira per aquest entorn. No us la deixeu perdre, val la pena.
La ressenya la trobareu sense problemes pels blogs de l'afició. També, hi ha la guia de la Plantació on està ben detallada.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!!!!!!!!!!!


diumenge, 11 de març de 2012

Montserrat - Gorra Marinera - Magdalena Inferior - 11-03-2012

Avui hem quedat amb el Xavi, tenim ganes de fer una escaladeta plegats, fa temps que no ho fem, no vol fer res complicat, ja que fa temps que no escala i per la meva part ja em va bé, necessito rodar els gats nous. Pugem a Sant Joan i escollim la Gorra Marinera, i després anirem a la Magdalena Inferior.  
L'Ita comença i fa dos llarg d'una tirada, total 55 metres. La roca i l'equipament convida fer-ho.
Després anem nosaltres un darrera l'altre. 
Torna a sortir l'Ita i ara va pujant fins que s'acaba la corda, hem de sortir plegats perquè pugui arribar a la reunió.
Després sortim per l'esquerra com si anéssim a fer la via clàssica. Trobo una reunió, però segueixo fins d'alt. No té sentit fer una reunió si la via clàssica fa un munt d'anys es feia d'una tirada. 
En Xavi arribant a d'alt, en demana la màquina per fer una foto a l'Ita.
L'Ita fent els darrers metres. 
Envoltat de cordes assegurant-los, després baixem i anem a fer una via a la Magdalena Inferior.
En Xavi animat en fer el primer llarg, un pas delicat, però ben equipat.
Fent el segon llarg, una escalada plaent... 
Mentre baix pujant ells dos la van fent petar...
Aprofitem per fer-nos les fotos de rigor al cim.
Nosaltres envoltats pel Cavall Bernat, La Trompa i La Momia. 
L'Ita esperant per fer el ràpel.
Ens ho hem passat molt bé tots tres, les vies ens ha agradat força i el temps ens ha acompanyat, que més volem?
Apa a escalar que el mon s'acaba. 

dissabte, 10 de març de 2012

Lo Peladet - Rúbies - Via Escenas de Matrimonio - 10-03-2012

El poble de Rúbies ens agrada, se li veu que té història, va ésser abandonat  en el any 1970, i des de les hores el poble s'ha anat malmetent, L'església romànica llombarda data del segle XI i si parem atenció veurem restes d'un castell dels segles XI -XII. 

Quan des de la pista el veus ja t'impressiona aquest racó de mon, es veu altiu  i retallat a l'horitzó, només per veure aquest indret ja val la pena venir fins aquí.

Sempre que he vingut he donat un tom pel poble, per veure com està, cada cop està més fotut, poc a poc, van caient les parets, i es van enfonsant les taulades, només és veu que s'ha fet un intent de reconstruir l'església, però el material ha quedat escampat per tot arreu. Fa un certa pena tot plegat. 

Si mai hi aneu, no deixeu de veure la part del darrera, val la pena. 

B
Bé, anem a lo nostre. hem vingut aquí per escalar, i ens pensàvem que estaríem sols, i quan en vist els cotxes que hi havia a l'era, ja em vist que teníem que pujar totes les ressenyes i després ens posaríem a la via que quedés lliure. Així, ha estat, La Maduritas Calientes, hi havia dues cordades, La Bernatac una altra, doncs apa, anem a la Via Escenas de Matrimonio.   
El Primer llarg és vertical i molt ben trobat, cal posar-hi alguna assegurança més, però la roca es deixa equipar sense problemes.

Poc abans d'arribar a la reunió hi ha un parell de parabolts que asseguren un tram més vertical. Podem veure a l'Ita arribant a la primera reunió. 

El segon llar costa de veure per on anirà, jo he sortit per on m'ha semblat mes lògic, però fins que he vist un pitó no ho he vist clar, després ja he vist un parabolt i apa amunt que la roca és bona.

Aquest llarg segurament és el més compacta, està equipat però justet, es pot reforçar amb algun alien sense problemes.

La placa d'entrada a la reunió té el seu punt, però la roca és sensacional i és deixa fer força bé.

El tercer llarg té un pas vertical per sortir de la reunió i després ja es tomba una mica, cal tenir cura amb la roca.

El quart llarg és sensacional, vertical, amb les assegurances justes i necessàries, no m'ha calgut posat res. De totes maneres cal anar en compte, perquè hi ha algun bloc preparat per caure...

El 5é llarg, té un pas de sortida, després es tomba i finalment tornar a posar-se vertical fins el cim.

Ens agradat el lloc, l'escalada, i el dia que ens ha fet.

Material: 10 exprés i el semàfor d'alien. Nosaltres amb aquest material hem anat bé, però per equipar millor portar els camelots i tascons.

Ressenya: n'hi ha varies per internet, no us serà cap problema trobar-la 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

diumenge, 4 de març de 2012

Sant Llorenç de Montgai - Paret de l'Ós - Joan Enric Farreny 03-03-2012

Sant Llorenç de Montgai és un lloc que ens hi agrada escalar, la roca és bona, l'aproximació és curta i això li dona el seu atractiu pels dies curts d'hivern. Avui hem anat a fer una via que la guia "Escaladas en la Noguera" no la deixa massa bé, però fa uns anys va ésser restaurada amb parabolts i ara hi podem veure alguna cordada.  
El darrer cop que hi vàrem anar, vaig veure una cordada que l'estava fent i això em va motivar per tornar-hi. 

El primer llarg és terrós, i més ara que està tot sec, cal tenir cura a l'hora de progressar ja que dona certa inseguretat. En aquest llar hi ha 3 parabolts, però no està demés reforçar-ho amb algun friend o alien. 
El segon llarg consisteix en superar un desplom amb Ae i després anar a fer la reunió a l'esquerra. 5 parabolts i un pitó.
Des del desplom podem veure l'Ita a la primera reunió. 
L'Ita entrant a la segona reunió.
Sortim de la segona reunió per una fissura de l'esquerra per tornar a la dreta només agafar un parabolt, després d'un flanqueig ascendent a l'esquerra, pujarem en vertical fins a la tercera reunió. Atenció a la roca en els darrers metres. 3 parabolts.
L'Ita entrant a la 3ª reunió. 
Just a la nostra dreta, ja veurem un mur un xic desplomat, però amb molt bona roca, ben segur que s'ha fet totalment en lliure, nosaltres ho fem com diu la ressenya en Ao i un parell de passos de Ae per no cansar-nos massa. Un cop superat el mur, cal fer un flanqueig a la dreta fins a la reunió Aquest tram és un xic estrany. (V+). 8 parabolts.
L'Ita iniciant el flanqueig que la portarà a la reunió, al fons el pantà. 
El cinquè llarg és el més bonic i també el més dur de tots, la roca és boníssima i l'equipament està molt bé, parabolts i algun pitó molt ben col·locat. Per entrar a la reunió cal fer un pas d'estreps. 
Aquí podem veure el llarg poc abans d'entrar a la reunió.
L'Ita molt atenta assegurant-me 
El darrer llarg és comú amb la via Martinetti i només hi ha un parabolt, però es pot equipar molt bé. Aquest llarg és per gaudir de l'escalada.
Content i satisfet al cim.
L'Ita també està contenta és veu que la via també li agradat. 
És una via que no la podem jutjar pel primer llarg, a mida que anem guanyant alçada la via et va agradant més i acaba deixant-te molt satisfet. Malgrat no és massa llarga té força ambient a la part de d'alt, té alguns passos Ae, lliure bonic i bona roca, tots els ingredients per gaudir d'una bona escalada.
Via oberta per: R.Oliva i J.Mayor el 12/12/76