Follow by Email

diumenge, 26 de febrer de 2012

L'Escala - Intrèpida Sirena - Esportiva a Ullà. 26-02-2012

Tot ho teníem ben planejat, el barquer, la barca, el material, hem arribat a l'Escala a l'hora prevista, el mar encara estava tranquil. El barquer ens ha dit sortim ràpids que el temps vol canviar, doncs som-hi!!! 

Ràpidament hem sortir del port, primer a començat a fer una mica de vent, res important, tots estàvem contents.
Mica en mica la cosa s'anava movent, el barquer anava dient això està canviant.....

Però nosaltres no notàvem res especial, estàvem la mar de feliços....


I l'anàvem fent petar, feia temps que no ens veiem i teníem moltes coses que explicar-nos...

Encara no estàvem gens marejats, tot arribarà...... 

Quan per fi veiem la via, el mar està molt mogut i ja veiem que no podrem baixar.... El barquer ens avisa que la cosa canviarà a pitjor i només donar la volta la barca per torna a port, ho hem notat, ha començat entrar aigua per davant, hem guardar la motxilles i el material a la cabina, i poc a poc, ens anàvem mullant, i puja que pujaràs i baixa que baixaràs. Qui més, qui menys,estava marejat...

Tots hem tingut clar que amb aquest moviment millor no fer fotografies, i ben agafats on hem pogut, fins a tornar a port.
Canvi de plans, agafem el cotxe i deixem això d'escalar al mar per un altre dia, marxem a Ullà que en Rafel sap una zona molt maca. 
Malgrat el fort vent que encara bufa, hem pogut fer unes escalades amb una roca extraordinària
Hem anat fent vies, sense saber les ressenyes, però tots són molt boniques.




Bé, ja hem quedat pel mes que ve, només que abans ens assegurarem de l'estat de la mar.

dissabte, 25 de febrer de 2012

Montserrat - Els Graus - Collbató - Via l'Avi Joan - 25-02-2012

Ahir vàrem anar a dormir molt tard per un sopar familiar. Avui no ens hem pogut llevar aviat i no volíem tornar tampoc massa tard, per altra banda estrenava gats i això sempre em condiciona. Hem escollit la via de L'Avi Joan a Collbató. Aquest hivern la vàrem veure fer a en Jaume i en Toni, mentrestant nosaltres estàvem fent la via de l'Esperó del Frà Garí.
L'aproximació és ben curta, només cal seguir el camí del Frà Garí que puja directa al Camí de les Bateries, quan esteu a l'alçada del peu de via cal anar a la dreta per un petit corriol.   

El primer llarg, és una grimpada de IIIº, cercant la millor roca entre l'aresta i la canal. 

El segon llarg cal superar un tram dret i després ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

L'Ita a la segona reunió al peu de la placa del tercer llarg.
Avui aquest primer tros m'ha costat, ha estat cosa de la manca de confiança amb el gats nous.Aquest llarg està molt bé.
El quart llarg és una placa amb molt bona roca fins que ens desviem a la dreta. Només cal anar seguint el parabolts.
El darrer llarg és una placa fina al començament i després ja per terreny més fàcil fins d'alt.


L'objectiu s'ha complert, escalar una mica i començar a rodar els gats. 

La ressenya publicada al ninublog, està molt ben feta ja que és la seva via. Ha aconseguit perfectament el seu objectiu, una via assequible a tot el públic. 


diumenge, 19 de febrer de 2012

Valldan - Pical del Xel - Via Esperó del Silenci - 19-02-2012

Per fi, sembla que aquest cap de setmana no farà tant fred, escollim una escalada a la Valldan, no hi hem estat mai i sembla interessant.
 Quan arribem al poble per la tarda podem veure totes les parets il·luminades per les llums de l'Oest, sembla força tranquil. Donem un tom pel poble.
Valldan és un poble del terme d'Oden, petit, mig abandonat, al més important és el càmping, ja que el carrer major no té més de 8 cases, i algunes en runes.També, hi ha una sèrie de masies que també en formen part.  

 Algunes cases han estat restaurades, però encara n'hi ha que estan a punt de caure, tot plegat li dona un encant.
Al lluny, ja podem endevinar l'esperó del silenci i el lloc de la baixada, resulta molt impressionant el gran sostre que hi ha just sota l'esperó.
Avui quan ens hem despertat, hem quedat bocabadats al veure que estàvem totalment envoltats per grans cotxes i munt de gossos, sembla que van a la cacera del senglar. No estem tranquils, ja que hem de creuar just per on tenen previst fer la batuda. Parlem amb el cap de colla i ens diu que comencen més a l'oest i que tenim temps de pujar fins a peu de via, segurament quan baixem ja hauran acabat. Sembla que el dia tranquil que buscaven no serà tan tranquil.
Tot seguit marxem i pugem per la pista fins una bassa on començarem a pujar tot dret fins a peu de via. 
El primer llarg, no té massa dificultat (IV+), pugem recte com si anéssim sota mateix del gran sostre. Cal passar un petit diedre i després una placa i ja som a la reunió.  

 A peu del segon llarg, el caos de blocs que s'han anat desprenent, cal situar-nos just sota mateix on comença el segon llarg, així podrem assegurar millor el primer de corda. (La Ita a la primera reunió).
El segon llarg és curt d'uns 15 metres, però és força variat, primer un parell de passos en lliure, després una mica d'artificial per superar una balma i un petit sostre i finalment uns passos de xemeneia amb bones presses fins entrar a la reunió. (Entrant a la xemeneia). 

 La Ita sortint de l'artificial i entrant a la xemeneia. 
 El tercer llarg, és un xic estrany ja que és un flanqueig a l'esquerra, però les assegurances queden un xic baixes, malgrat tot és un gran llarg, impressionant i a la vegada bonic. Cal tenir cura que el segon escali bé, ja que els passos són igual d'obligats, per un que per l'altre. (La Ita entrant a la tercera reunió).
El quart llarg és bonic i elegant, la roca és prou bona i l'equipament adequat. Sortim de la reunió per la dreta, després haurem d'anar pujant en flanqueig ascendent anant a cercar el fil de l'esperó, just on farem la quarta reunió.  (La Ita pujant el quart llarg).

Ja hi som, tot al que hem fet era per evitar el gran sostre i pujar per aquest imponent esperó. Primer sortim per l'esquerra, i després pel fil de l'esperó. La roca és bona, però hi ha algun pas que cal tenir cura amb la roca. (En Manel pujant la cinquena tirada).

 Des de la 5ª reunió podem veure a la Ita a la quarta, certament força impressionant.
 (La Ita entrant a la cinquena reunió).
El darrer llarg pujar pel mateix esperó, però és una mica més senzill i està molt ben equipat. 
 Quan arribem a d'alt, val la pena donar una ullada a la vall, és francament bonica, tranquil·la, bé, sinó us trobeu amb la cacera del senglar.
Via totalment recomanable, però és una via per escaladors amb experiència, ja que, malgrat està molt ben equipada, té un cert compromís per la qualitat de la roca. 

La Baixada, és per l'oest, heu d'anar fins un segon collet, on hi ha una fita; el primer ràpel és de 40 metres i un segon de 2O metres, tots dos molt ben equipats.

Per arribar el poble de Valldan, haureu d'agafar una carretera que surt a la dreta un cop passat Oliana. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dissabte, 11 de febrer de 2012

Montserrat - El Gerro - Via Africa - 11-02-2012

El Gerro és una agulla que no es fa massa, tot i així hi ha 4 vies esportives i 5 de clàssiques. El primer cop que hi vaig pujar va ésser per la via de la Nansa, han passat tants anys que no puc precisar amb els companys que la vaig fer. L'Ita no l'havia fet mai, així que ja teníem un motiu per anar-hi. Hem sortit força abrigats per tal de aguantar el fort fred que feia. Una mica de vent encara ho complicava més, però el dia era clar i transparent com mai, i convidava a escalar, doncs som-hi!!!. 

La principal curiositat d'aquesta agulla, és que té la Nansa enganxada i perfecciona el seu nom. Hem escollit la via Àfrica, que segons he pogut veure en les guies velles, és una combinació de l'Aresta Bruc i la Normal, això si amb un equipament plenament actualitzat amb parabolts.
A peu de via encongits pel fred i el vent ens hem encordat, però abans ens hem posat tota la roba que portàvem.

 La via té dos llargs, però els hem ajuntat, per no parar-nos a la meitat, i es fa força bé. Només sortir hi ha un tros força finet, però després les presses ja són més abundants fins i tot en el moment que superes un tros un xic balmat, un cop arribats a la reunió la roca ja no és tant bona, però és vertical i ferm fins a dalt.
Quan arriba l'Ita, em quedo sorprès, doncs a fet la via en guants, no ho entenc i li insisteixo molt per veure si m'està foten una broma, doncs no, és veritat. 

No podem estar de pujar el cim, és que una agulla és un agulla, i fer el cim és una sensació que enamora a tots els escaladors.

Esperant el seu torn per baixar. 
 Uff, per la cara Est, el vent no es nota i la cosa millora.
 Un ràpel de 25 metres pel costat de la nansa ens deixa altra cop a terra.
Tornem a casa satisfets, doncs pel fred que feia, fer una agulla com aquesta ens ha deixat força bé.

Via oberta J. Moragas i Francesc García.
Dificultat: V+
Material: 13 cintes si la feu en una tirada.
Exposició Sud.