diumenge, 16 de setembre del 2012

Sant Llorenç - Aresta dels Cavalls 15-09-2012

Aquesta és una de les vies que m'agrada repetir, té molts records incorporats i cada cop que la faig, repasso mentalment les diferents cops que l'he fet. Avui, tenim que ser molt d'hora a casa, és una bona excusa per anar-hi. En Xavi no l'ha fet mai, i sembla que li fa força il·lusió. 
 Una bona vista de la via.
 En Xavi fent la primera tirada, està equipada amb un excés important d'assegurances, no s'ha respectat la via original. Que hi farem.....
 La primera reunió està situada en un gran blog, abans hi havia algun burí i la reforçàvem amb un pitó. 
 Per, mi el segon llarg sempre és el que m'ha fet més respecte, és una roca no massa bona, amb el nou equipament ha canviat força, ara es va molt més tranquil. Ha perdut una gran part de l'aventura..
 En Xavi fent el tercer llarg.
 Aquest llarg és molt senzill, només té un passet abans d'entrar a la reunió.
 En Xavi li fa il·lusió de fer el darrer llarg i som-hi...
 Fent el darrer pas abans de sortir al cim.
 Després pugem a la Mola i abans ens parem una mica a veure l'agulla.
Ens ho hem passat bé, hem escalat un xic i en Xavi ha conegut una racó més de Sant Llorenç, tot plegat ha valgut la pena.

Apa a escalar que el mon s'acaba.



8 comentaris:

  1. Fa molts anys que la vam fer i no havien tantíssims segurs, suposo que perd una mica la via no?, en fi, felicitats,sempre es maca aquesta vía sense contar amb la part descomposta. Una salutació

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep! família, és ben veritat que la via ha perdut aquella part d'emoció que dona l'escalada. Penso que reforçant les reunions ja n'hi havia prou, però hi ha qui no pensa així, segurament no ha valorat de la mateixa manera que nosaltres aquesta ascensió i tampoc a els que la varen obrir. que hi farem.... haurem d'anar altres llocs. :-)

      Elimina
  2. Devant la falta de respecte dels que trinxen les vies historiques cal treure la clau anglesa i fer neteja.
    Per cert, a la primera reunió també si podia entrar per l'esquerra del bloc.El segon llarg feia respecte a tothom,calia anar bé de peus i fer ziga-zagues.
    Salut,
    Amadeu

    ResponElimina
  3. Hola Amadeu, tens raó, potser si que haurem de treure una mica de ferralla que hi sobra. Per cert, jo sempre havia entrat per l'esquerra com dius, però ara està equipat recte.

    ResponElimina
  4. Home mai no sabrem com l' haurien equipat els pioners si haguessin pogut! Potser i en benefici de la seguretat també ho haguessin fet així..per mi, ara és una via molt més segura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada època hi hagur una forma de fer, i penso que cal respectar-la ja que formen part de l'història.

      Elimina
  5. Manel, només perque tots reflexionem una mica: llavors per que no utilitzem cordes de "cañamo" i deixem arnesos, friends,casc...de banda? Seriem més respectuosos amb la manera de fer d' aquella epoca...ho pregunto només perque no ho entenc..una forta abraçada. Miquel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que hi ha proutes vies equipades i no cal canviar les obertes, jo estic totalment d'acord amb la restauració, però no estaré mai a favor del sobreequipament i encara menys en vies obertes i que son referents en l'història de l'escalada. Per sort he viscut les dues èpoques i ambdues tenen coses molt bones, cal saber-les aprofitar amb respecte.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem