Follow by Email

dissabte, 2 de juny de 2012

Cala Montgó - Punta Milà - Via Intrèpida Sirena - 05-06-2012

Fa uns mesos vàrem intentar fer aquesta via, no vàrem tenir èxit, la mala mar no ens va permetre baixar de la barca, desprès d'una bona marejada vàrem tornar al port de l'Escala.
Avui, a les 8 del matí ja estàvem al Port de l'Escala; en Miquel, en Rafel, l'Ita i en Manel. El nostre barquer, l'Enric, ja ens estava esperant. Així, que en un tres i no res ja estàvem sortint del port.



 El nostre objectiu La Punta Milà, anàvem a fer la via Intrèpida Sirena, havíem vist diferents escrits i certament tenia el seu encant. (fotografia feta un cop finalitzada la via des del camí que torna a la Cala Montgó)
 El mar, tranquil, això dona gust de veure. 
 Asseguts com podem anem fent camí capa la Punta Milà.
 Ja hi som, d'un salt hem baixat de la barca i amb un petit relleix, ens hem posat els gats i hem desfet les cordes. Tots quatre hi hem cabut força bé. En Rafel i en Miquel es miren a l'Enric mentre comença a marxar.
 L'Enric és una persona simpàtica que mentre anàvem de camí a la via ens ha anat explicant coses de la pesca. Ara torna perquè té un altre viatge a les 10, poc a poc aquesta via s'ha anat fent una clàssica.
La primera tirada és la més llarga de la via, té 40 metres, al principi et sens una mica estrany, la roca està estranya, bona pressa, un xic desplomat, però la sal li dona un tacte especial. Poc a poc, vas pujant per un diedre fins que tens que sortir a la dreta, aquí hi ha el pas més difícil d'aquest llarg V+, després ja entres en un petit relleix on fas la reunió. Com la tirada és lleugerament desplomada es fa difícil poder fer fotografies als companys, aquesta situació serà una tònica de tota la via. 

 Tot i així podem veure com l'Ita va pujant i al fons hi ha el Miquel que està assegurant al Rafel.
 En Rafel a la primera reunió, per la cara que fa sembla que s'ho està passant prou bé.
 El segon llarg comença vertical fins a la primera assegurança, després cal anar a cercar una bavaresa molt bonica, que un cop superada ja entrés a la 2ª reunió, en un còmode replà. Aquest llarg és de 13 metres i V+.
 Des de mitja tirada em paro a fer aquest fotografia de la primera reunió. 
 Mentre en Miquel va pujant el primer llarg 
 En Miquel entrant a la 2ª reunió, està content perquè feia temps que no escalava  i li ha sortit el segon llarg.
El tercer llarg és un xic estrany, però manté la tònica de vertical amb passos desplomats Vº i 20 metres.
 El quart llarg és molt plaent, lleugerament desplomat, amb un canto que et fa gaudir tremendament dels passos.
 Malgrat que en la fotografia no s'ha aprecia, cada cop et vas separant més, fins a l'extrem que si et cau una roca no toca paret i va parar a uns quants metres d'on hem començat.
L'escalada amb el mar al fons, li dona un atractiu superior. 
L'Ita gaudint de la placa de la quarta tirada.
 Resulta curiós veure el vaixells com van passant per sota nostre. 
Ja només ens queda el darrer llarg, ostres això s'acaba, quina llàstima amb lo que ens està agradant aquesta escalada. 
El darrer llarg , també de V+; comença amb un tram fàcil i després ràpidament es va complicant, però sempre amb uns passos atlètics, verticals i a la vegada divertits V+ 
Des del darrer relleix abans de sortir de la via em paro per fer la foto a en Miquel i l'Ita a la darrera reunió. 
L'ita fent el darrer pas.
En Rafel sortint.
Tots quatre a dalt, contents i satisfets de la via i de la combinació de mar i muntanya.


Via  oberta per: Xeve Feliu i Isaac Royo   (felicitats!!!) Agost- Setembre 2010.
Via equipada: nosaltres només hem posat un alien groc a la primera tirada i a la darrera. 
Porta unes 12 cintes exprés.

Aproximació: si aneu per mar, truqueu a l'Enric Panoi  636264600 i amb la seva barca us portarà des de l'Escala a peu de via en 30 minuts. Si aneu a peu, sortiu de la Cala Montgó i aneu seguint el sender que us portarà a dalt de la Punta Milà. Després haureu de fer un ràpel fins a la 2ª reunió i un segon fins baix, aquesta alternativa és més econòmica, però caldrà tenir cura que les cordes no es mullin i al baixar anar posant algunes cintes per no quedar massa separat de la paret. 
Per nosaltres l'opció d'anar amb la barca ens agradat molt i us la recomanem.


Apa a escalar que el mon s'acaba. 

13 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Hola Ramon, realment és un lloc molt bonic i la combinació del viatge amb la barca i l'escalda li dona un encant.

      Elimina
  3. Sí que sembla diverit sí!! sobretot si arribes marejat a peu de via....la via es veu espectacular, per tornar hi ha molta caminada?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, fins a la Cala Montgó 20 minuts i fins a l'Escala 40 minuts més, si aneu mes d'un cotxe podeu deixar-ne un a la Cala Montgó. També, hi ha la possibilitat de que algú que no escali us vingui a buscar i mentre estigui a platja.

      Elimina
  4. Guau! que via tan xula, és espectacular, la apuntem a l'agenda. Felicitats de veritat és Molt maca, la roca és veritat que sembla una mica estranya, però si dieu que és bona, allà que anem. Fins la propera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep família,aquesta és maca de veritat, no us la deixeu perdre. Millor anar amb la barca que fer el ràpel. Les maniobres del ràpel són exigents i per contra us perdeu l'oportunitat de fer el viatge amb la barca.

      Elimina
  5. Enhorabona per la via, tens rao es tornara una classica, pel lloc, per l'estil d'escalada, pel desplom contiuu amb grau moderat, per la singularitat de l'aproximacio.
    Quan parles de l'aproximacio, molt de compte!! nosaltres el segon cop que vam anar vam optar per rapelar tot i coneixer la via i NO es gens recomanable, sobre tot pel brutal desplom al darrer rapel per arribar a peu de via on el mes possible es que no puguis xapar mentres rapelas.
    Per aproximar el mes comode, rapid i segurament economic sigui anar directament a Cala Montgo i que ens apropi el boia o el dels kaiacs.
    Cal parar compte a l'ultim llarg amb la qualitat de la roca, el darrer cop ens va baixar un senyor bloc al tibar.

    A tibar fort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb el que dieu, per mi molt millor anar amb la barca, però el ràpel és una opció, que deixant material és pot fer. Aquesta setmana una cordada varen baixar amb dos ràpels i els hi va anar força bé, baixant el darrer tros des de la segona reunió, per tenir més marge de maniobra amb la corda.
      Apa a escalar que el mon s'acaba.

      Elimina
  6. Hola companys, nosaltres erem els que veniem a darrera vostre: l'Enric ens va dur a la via a les 10.00. És un horari de senyors pero varem estar a l'ombra tota la via, que en aquestes dates s'agraeix. Erem sis persones i va ser un festival. El que diueu, s'està convertint en una classica.
    I quinze dies mes tard hi vaig tornar (des de el camping m'apunto a repetir qualsevol via). Varem rapelar la via amb una estatica de 100metres i sense problemes. El primer es mulla pero el de darrera no i tenint la previsió de canviar-te de roba no tens cap problema. La opció que es diu de baixar rapela.lant fins a la R2 i d'aqui a la R0 és complicada: fins a la R2 baixes sense problemes amb un rapel de 60 metres pero de la R2 a la R0 s'ha de descosir els llargs i pot ser mooooooooooolt complicat...

    Saludus

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que us va agradar, a nosaltres no ens faria res repetir-la. L'opció de rapel·lar de la reunió 2 fins a baix, la vàrem veure fer una cordada mentre nosaltres pujàvem i posant les assegurances van baixar ràpid i bé, no puc dir res més, jo no ho he fet. De totes maneres el viatge amb la barca més tard i aprofitant l'ombra segur que és la millor opció.
      salut i a escalar...

      Elimina
  7. hola! que podries posar sencer el telefon de l'enric?? gracies!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El número complert és 636264600, ara el modificaré que sembla que em vaig deixar un numero.

      Elimina