dissabte, 30 de juny del 2012

Montserrat - Magdalena Inferior - Via Mingo Arenas

Aquest matí, malgrat el pronòstic de força calor, enfilem cap a Montserrat, volem anar a veure com ha quedat la via restaurada de la Magdalena Inferior - Mingo Arenas. Des de peu de via ja veiem que hi ha una plaqueta xafada i el nom indicat. Uns metres més amunt ja veiem el primer parabolt.  
Ara feia molts anys que no l'havia fet, i he vist que hi havia moltes més assegurances, la cosa ha canviat, ara no et pots equivocar, abans tenies dubtes si pujar més a la dreta o més a l'esquerra. 
 Tot i així el llarg ha quedat igual de bonic que abans, possiblement hauria estat interessant tallar els burils vells. 
 Quan arribo a la reunió veig que la via va a l'esquerra, ja veig que no anem bé, el segon llarg d'aquesta via, en aquella època, era un dels més bonics de Montserrat, des de la reunió és sortida a la dreta fins que es podia pujar recta amunt, les assegurances eren dos o tres merlets i no hi havia res més, però, la qualitat de la roca, la verticalitat de la mateixa et feien fluir d'una escalada emocionant i amb certa aventura. 
Aquesta tirada, ara ha estat xafada per la via "la que hi faltava", res a veure a l'original.
 La via va cada cop més a l'esquerra amb bona pressa i bon equipament, l'Ita s'ho fa molt bé.
 Després ens queda la darrera tirada més fàcil fins el cim.
 Quan surts en direcció el cim, sempre és bonic veure el Monestir al fons
 Mirem les cordades del Gorro i de la Magdalena Superior.
Avui tenim una sensació estranya, hem pujat a la Magdalena fent un primer llarg que coneixíem i un segon llarg que no sabem quina via és. S'ha restaurat una via que no és la Mingo Arenas, potser caldria donar-li un nom nou. De totes maneres pujar aquí dalt sempre ens agrada, segur que hi tornarem.

diumenge, 10 de juny del 2012

Montserrat - El Faraó - Via Estrany mirall llunar - 10-06-2012

Avui no volíem passar calor, així que escollim una via a l'ombra. El Faraó és una de les agulles més boniques de Montserrat, tot així no hi ha massa gent i si aneu a la Cara Oest, ben segur que no hi veureu ni una anima. 
Aquesta via l'havia repetit en dues ocasions, primer amb el Xavi i després amb el Rafel, però encara no l'havia fet amb l'Ita. En Miquel tampoc l'havia fet i mai havia pujat a dalt del Faraó. Ja tenim una bona excusa per anar-hi. 

Pugem per la Coma d'en Pastor, camí molt bonic que segueix el torrent, hi ha algun troset que cal fer una mica de grimpadeta. La forta pujada té premi, ja que quan veus l'Agulla del Faraó tens clar que l'has d'escalar. 
 Enfilem la canal de l'esquerra, tota ella una mica bruta, ja es veu que hi va poca gent. Quan arribem a peu de via podem veure que ha estat restaurada la via amb parabols.
El primer llarg es exigent, a mi sempre em costa i faig algun pas d'estreps per ajudar-me.

 Malgrat que la via va a l'ombra, quan arribes a la reunió sempre tens el premi, el solet.
 El segon llarg és el més senzill de la via, quan la vaig fer amb el Rafel vàrem empalmar els dos llargs, avui fem la via com cal.
 En Miquel i l'Ita a la primera reunió
 L'Ita coneixedora que sempre m'he fotut de fred en aquesta via, i com sempre ha començat a fer ventet, no s'ho pensa dos cops i es posa el paravent. 
 La sortida de la segona reunió té un pas molt explosiu 6c, nosaltres ho resolem perfectament amb un estrep. 
 l'Ita arribant a la 3ª reunió.
 En Miquel al mateix lloc. Aquesta llarg la roca és boníssima. 
 El quart llarg és un 6ª, està equipat amb parabolts fins on estic jo, després ja segueix amb els burils, cal tenir cura, que malgrat estan ben posats, ja tenen uns quants anys. 
 La 5ª Reunió és sota mateix de la balma. En Miquel buscant el sol, ja que s'està fotent de fred.
 Aquest 4art llarg és exigent, els passos més difícils són en un lloc equipat en doble buri. Sempre costa una mica de veure per on va la via. Després, la dificultat baixa una mica fins a la reunió. Reunió amb 5 burils. 
 Des de la reunió cal fer un petit flanqueig fins la primera assegurança, aquí estan molt juntes, en 4 pasos Ae superem el tros més dret, després ja seguim fins el cim. 
 Ja som d'alt, un cop més en fet El Faraó. Estem contents!!!!
 Malgrat  el dia està nuvolat , les vistes són molt interessants.
 Preparem el ràpel.
 L'Ita esperant el seu torn per baixar, al fons podem veure La Torta d'agulles.
 En Miquel fent el ràpel
Via molt ben aconseguida, que recorre la cara Oest i ens assegura un matí a l'ombra. A nosaltres ens ha agradat molt, per l'excursió, l'escalada i pel seu entorn.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!!

dissabte, 2 de juny del 2012

Cala Montgó - Punta Milà - Via Intrèpida Sirena - 05-06-2012

Fa uns mesos vàrem intentar fer aquesta via, no vàrem tenir èxit, la mala mar no ens va permetre baixar de la barca, desprès d'una bona marejada vàrem tornar al port de l'Escala.
Avui, a les 8 del matí ja estàvem al Port de l'Escala; en Miquel, en Rafel, l'Ita i en Manel. El nostre barquer, l'Enric, ja ens estava esperant. Així, que en un tres i no res ja estàvem sortint del port.



 El nostre objectiu La Punta Milà, anàvem a fer la via Intrèpida Sirena, havíem vist diferents escrits i certament tenia el seu encant. (fotografia feta un cop finalitzada la via des del camí que torna a la Cala Montgó)
 El mar, tranquil, això dona gust de veure. 
 Asseguts com podem anem fent camí capa la Punta Milà.
 Ja hi som, d'un salt hem baixat de la barca i amb un petit relleix, ens hem posat els gats i hem desfet les cordes. Tots quatre hi hem cabut força bé. En Rafel i en Miquel es miren a l'Enric mentre comença a marxar.
 L'Enric és una persona simpàtica que mentre anàvem de camí a la via ens ha anat explicant coses de la pesca. Ara torna perquè té un altre viatge a les 10, poc a poc aquesta via s'ha anat fent una clàssica.
La primera tirada és la més llarga de la via, té 40 metres, al principi et sens una mica estrany, la roca està estranya, bona pressa, un xic desplomat, però la sal li dona un tacte especial. Poc a poc, vas pujant per un diedre fins que tens que sortir a la dreta, aquí hi ha el pas més difícil d'aquest llarg V+, després ja entres en un petit relleix on fas la reunió. Com la tirada és lleugerament desplomada es fa difícil poder fer fotografies als companys, aquesta situació serà una tònica de tota la via. 

 Tot i així podem veure com l'Ita va pujant i al fons hi ha el Miquel que està assegurant al Rafel.
 En Rafel a la primera reunió, per la cara que fa sembla que s'ho està passant prou bé.
 El segon llarg comença vertical fins a la primera assegurança, després cal anar a cercar una bavaresa molt bonica, que un cop superada ja entrés a la 2ª reunió, en un còmode replà. Aquest llarg és de 13 metres i V+.
 Des de mitja tirada em paro a fer aquest fotografia de la primera reunió. 
 Mentre en Miquel va pujant el primer llarg 
 En Miquel entrant a la 2ª reunió, està content perquè feia temps que no escalava  i li ha sortit el segon llarg.
El tercer llarg és un xic estrany, però manté la tònica de vertical amb passos desplomats Vº i 20 metres.
 El quart llarg és molt plaent, lleugerament desplomat, amb un canto que et fa gaudir tremendament dels passos.
 Malgrat que en la fotografia no s'ha aprecia, cada cop et vas separant més, fins a l'extrem que si et cau una roca no toca paret i va parar a uns quants metres d'on hem començat.
L'escalada amb el mar al fons, li dona un atractiu superior. 
L'Ita gaudint de la placa de la quarta tirada.
 Resulta curiós veure el vaixells com van passant per sota nostre. 
Ja només ens queda el darrer llarg, ostres això s'acaba, quina llàstima amb lo que ens està agradant aquesta escalada. 
El darrer llarg , també de V+; comença amb un tram fàcil i després ràpidament es va complicant, però sempre amb uns passos atlètics, verticals i a la vegada divertits V+ 
Des del darrer relleix abans de sortir de la via em paro per fer la foto a en Miquel i l'Ita a la darrera reunió. 
L'ita fent el darrer pas.
En Rafel sortint.
Tots quatre a dalt, contents i satisfets de la via i de la combinació de mar i muntanya.


Via  oberta per: Xeve Feliu i Isaac Royo   (felicitats!!!) Agost- Setembre 2010.
Via equipada: nosaltres només hem posat un alien groc a la primera tirada i a la darrera. 
Porta unes 12 cintes exprés.

Aproximació: si aneu per mar, truqueu a l'Enric Panoi  636264600 i amb la seva barca us portarà des de l'Escala a peu de via en 30 minuts. Si aneu a peu, sortiu de la Cala Montgó i aneu seguint el sender que us portarà a dalt de la Punta Milà. Després haureu de fer un ràpel fins a la 2ª reunió i un segon fins baix, aquesta alternativa és més econòmica, però caldrà tenir cura que les cordes no es mullin i al baixar anar posant algunes cintes per no quedar massa separat de la paret. 
Per nosaltres l'opció d'anar amb la barca ens agradat molt i us la recomanem.


Apa a escalar que el mon s'acaba.