Follow by Email

dissabte, 24 de desembre de 2011

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via Campions 24-11-2011

La Ita en el primer llarg.
Aquest matí, ens hem llevat i estava una mica nuvolat, però ja es veia que era la boira del matí, així que hem preparat el material i capa Montserrat. Com que volíem tornar aviat, avui tenim feina a preparar el sopar i el dinar de demà amb la família, hem d'anar a un lloc una mica ràpid, escollim la paret de la Codolosa, havíem llegit que, en Joan Baraldes amb la col·laboració d'en Joan Asín i Miquel Haro,havia obert una via i semblava força interessant. Amb un tres i no res, som a peu de via. La Ita, decidida, comença el primer llarg. El principi cal pujar al costat d'un bloc molt gran fins que ja veiem el primer parabolt, després seguirem fins un pont de roca i superat aquest pas, ja anirem pujant sense problemes fins a la reunió.

Arribant a la primera reunió. 
Sortint de la primera reunió
Segons la ressenya que havia vist feia temps, d'aquesta reunió es sortia amb Ae, veig que la roca és molt bona, i que es podria forçar en lliure, primer faig un A0 i després veig que es pot anar fent, està molt ben equipat. Sense dubte aquest és el tros més bonic de la via.

La Ita arribant a la segona reunió.

L'Ita fent el tercer llarg.
El tercer llarg segueix el fil de l'espero, està ben trobat i ben equipat, la mala roca l'han netejat i permet pujar gaudint de l'escalada. 

Els darrers metres abans d'arribar a la reunió.
Via que segueix la tònica de les del costat dret. La bona roca i el bon equipament, formen part del menú d'aquesta via. 
Nosaltres hem baixat per la mateixa via, amb dos ràpels que estan ben equipats amb anella  a les reunions. 
Si teniu un matí curt per anar escalar i ja heu fet les altres vies aquesta pot ser una bona opció. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.!!!!

BON NADAL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!



dijous, 8 de desembre de 2011

Sant LLorenç del Munt-Punta Serreta - 8-12-2011

La Punta Serreta, sempre ha estat una de les vies de La Mola que més m'ha agradat. No sabria dir-vos exactament el perquè, però vista des de Can Poble, ja atreu a l'escalador, es veu esvelta, i dominant. Segurament que també hi té a veure que l'itinerari el va obrir el nostre amic Jepet, i per altra banda, encara avui, manté un cert terreny d'aventura.

Situats a peu de via i mirant amunt, ja podem veure que la roca no és de lo més bona. La primera reunió, està situada en uns còdols grans, sota mateix d'una franja que marca tota la paret.  

Aquest primer llarg, podeu entrar per la dreta, superant un petita balma amb l'ajuda de dos burils i després anant a l'esquerra a cerca l'esperonet, (via original), o entrar directament per l'esperonet des de baix. Hi ha dues assegurances per la balma i dues mes per arribar a la reunió.

Ja som a la primera reunió, amb els anys s'ha anat reforçant i ara està prou bé.

Quan la vaig fer la primera vegada, recordo que superar la franja de la sortida de la primera reunió, és el pas que em va impressionar mes, no hi havia cap assegurança i la roca uffffffffffff!!!. Avui, hi ha un espit i el pas ja no és al que era, després n'hi ha un altre i ja surtim d'aquest tros. Nosaltres hem fet la segona i la tercera tirada juntes, sembla que així t'estalvies una reunió i es fa molt bé.

Segons algunes ressenyes, en aquesta alçada hi ha la segona reunió, però només hi ha un buril i una sabina, després la cosa es posa dreta, però es progressa bé en lliure, sense xapar les pitonisses Àlvarez que anireu trobant, entre mig, hi ha algun espit i es fa bé. 

En altres ressenyes, aquesta és la segona reunió, bé no es veuen totes les assegurances, hi ha dos espits bons.

Superant el tros més vertical i on les assegurances allunyen més, en aquest punt, podrem posar una recuperable en un bon cargol. 

Detall de les pitonisses Àlvarez, quan es va obrir la via aquest tros es feia en A1.

Una altra mostra de les assegurances.

En Xavi impressionat arribant a la reunió.

L'Ita arribant a la tercera reunió.

El darrer llarg és una gran placa, amb una roca boníssima i ara molt ben assegurada amb 2 spits i un buril, recordo que abans no hi havia res i s'anava a la dreta a cerca un boix i després directe a dalt .

En Xavi i l'Ita gaudint del darrers metres.

Contents tots tres a dalt. 

Un altra encant de fer aquesta via, es que després pots acabar pujant tranquil·lament fins a La Mola.
  • Material: 12 bagues exprés, una recuperable i bagues per la reunió.
  • Primera ascensió: C. Olivella, Josep Monistrol, i J. Girbau del Centre Excursionista Sabadell, el 8/8/1963.
  • L'aproximació la podeu fer des de Can Pobla pujant pel camí que va al Bolet i un xic abans pujar recte fins a peu de via. 
Svp, no la toqueu, en tot cas restaureu alguna reunió, però aquesta via amb parabols no serà el mateix.


dilluns, 5 de desembre de 2011

Sant Llorenç de Montgai - El Cilindre - Via Esperó Ribes-Sabaté -4-12-2011

Ens llevem al matí i el dia és trist, sembla que vulgui ploure, però no, és la típica boira de l'hivern, tenim ganes d'escalar, però ja estem tips de passar fred. Fa temps que volem fer la volta al pantà, ens havien dit que valia la pena. 
Esmorzem i comencem la volta per la carretera, passant pels peus de les vies de la Paret de l'Os i la Paret del Pont, creuem al pont i encetem el corriol ben traçat que volta el pantà per l'alta banda. El caminet va pujant i baixant, però sempre acompanyats de bones vistes de les parets i després de les vistes del poble. Si estem de sort, també podrem veure les aus que hivernen en el pantà. 

Veure el poble de Sant Llorenç de Montgai des d'aquí ja justifica el passeig. Són 8,7 quilometres i 1 hora i 45 minuts per un còmode camí. 

Tornem a ser un altre cop l'autocaravana, és la una del migdia, no sabem que fer, si marxar o anar fer una escaladeta. El dia es manté fred i trist. Aparquem més propers a la Paret de l'Os, veiem una cordada com està escalant. Esperem una mica més, tenim dubtes, però al final anem a provar-ho, escollint l'Esperó Ribes-Sabaté, ja l'hem fet, però si ens saltem la primera reunió i la fem on la fa la via Cachanines, podrem fer-ho amb dos llargs i anirem ràpids. Dit i fet, ja som a peu de via, ens encordem i a escalar que el mon s'acaba!!!!

El primer llarg, la roca no sembla massa bona, però ja sabem de que va el tema, serà per molt que ens caigui a nosaltres, fa anys que està així, progressem alternant les cordes per evitar el fregament i així arribar més bé fins la reunió. Està ben equipada, no ens cal posar-hi res.

Ostres!! quan estic a la reunió amb toca el sol d'esquitllada, però suficient per veure que de sobte el dia ha canviat, les boires han marxat i ens queda una tarda preciosa. El segon llarg comença amb una placa de forats preciosa, cal progressar en direcció  a l'esquerra a cercar l'esperó on hi ha uns blocs que surten molt, un curt flanqueig i entrem a la reunió, no em paro, tampoc i passo cap assegurança per evitar el fregadís, a uns 2 metres hi ha un parabolt, ara sí que hi passo les cordes i amb una baga ben llarga m'asseguro que les cordes seguiran bé. Després fa un diedre a la dreta, no és difícil, però cal sortir-ne a l'esquerra i aquí hi el pas més bonic de la via i a la vegada més difícil, segueixo ràpid per terreny vertical fins que arribo al darrer bloc on hi ha la reunió penjada.  

L'Ita puja ràpid, no té fred a les mans i això és nota, ja que sense donar-me'n compte ja la tinc a la reunió.

Ens enfilem en aquest bloc per donar-li més emoció i gaudir d'aquest canvi de temps. Ens mirem el rellotge i veiem que poc menys d'una hora hem fet aquesta via. Ara estem contents, hem aprofitat prou bé el dia. 

Des de la darrera reunió veiem com treu el cap el Mont-Roig amb una tarda preciosa.
Això de fer-nos una auto-foto no és lo nostre, però  volem deixar constància de lo contents que estem.
Penso que és la millor opció per fer aquesta via, fer-la amb dues tirades, és més ràpida i més divertida. 


Sant Llorenç de Montgai - Paret del Pont - Vies Normal i Joe Pinto - 3-12-2011

La Paret del Pont, sempre l'havíem deixat de banda perquè el color de la roca no ens inspirava confiança, era una de les parets que sempre es quedava per un altre dia. 
Dissabte marxem tard, i volíem fer una via curta a la tarda, tampoc volíem repetir-ne d'altres, doncs, ja ho tenim!!! anem a la via normal de la Paret del Pont.
Quan arribem veiem més escaladors als cotxes que escalant, pensem que ja ho han fet, però ens adonem compte que el dia, més ben dit, la tarda no acompanya, la boira enganxada al Mont-Roig, el fred i la humitat fan pensar-s'ho dues vegades, però estem decidits, som-hi!!! 
La tardor s'ha instal·lat als voltants del pantà, els colors són vius malgrat que el dia és trist. Només per aquestes vistes ja justifica el viatge.

Venint de Camarasa, podem deixar el cotxe abans de creuar el pont, després el passarem i un xic a la dreta trobarem un lloc que ens permetrà pujar fins a la feixa, quina feixa seguirem direcció a l'esquerra fins que trobarem el peu de via, just a l'esquerra d'una taca negre molt gran. El primer llarg està ben equipat, vertical i amb bona roca, és una escalada per passar-ho bé, llàstima del fred a les mans...

El segon llarg va clarament en direcció a la dreta, primer per un tros amb una roca on cal tenir cura, després cal superar una balma petita, on cal fer una tibadeta per seguir vertical fins a la reunió.
A la dreta, ja veiem el primer spit, la roca es veu molt bona, i amb un parells de balmes. Sort que les mans ja s'han escalfat una mica. El primer pas ja demana un bon esforç, després fa un petit relleix on ens hi posarem de peus, des d'aquí, ja veurem que la cosa segueix igual, dret, bona pressa, i ben assegurat. Un cop passat aquest tros és manté vertical fins a la reunió.
Des del cim, veiem com la tarda tomba i encara hi ha algunes espurnes de sol. Ha estat bé, aprofitar la tarda amb aquesta combinació.

El descens el podem fer amb ràpel de 60 m fins a peu de via o baixant per l'esquerra tranquil·lament.