Follow by Email

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Pic Sant Cugat - Via Gosa

Aquest any semblava que la tardor no arribaria mai, per fi hem començat a veure els arbres com canvien de color, ha Sopeira no ha estat una excepció, només llevar-me al mati, ja puc gaudir d'aquest espectacle màgic, no li toca el sol i ja tot es transforma. Ja se que el dia és més curt, que tindrem menys hores per escalar, però que voleu que us digui, m'agrada la tardor.  
Quan aixeco el cap i miro la paret del Pic de Sant Cugat, puc veure que ja li ha començat a tocar el sol, encara hi ha estones que la boira la torna envoltar, sembla que acaroni la paret. Novament puc veure la lluita entre el sol i la boira, sembla però, que avui guanyarà el sol.
No tenim pont, les obligacions professionals no ens ho permeten, però hem volgut tornar aquesta paret que tant ens agrada, hem trobat una nova via del Luichy, oberta aquest mateix any, va just al costat de la Ramona, aquesta ja l'hem feta i ens va agradar molt, segur que aquesta també ens deixarà un bon regust.
Aproximació: sortiu del Monestir i agafeu un camí que va pel costat mateix del riu fins un pont romànic que ha estat restaurat, el creueu i segui un camí reconstruït que passa pel costat de la central elèctrica, pugeu uns esglaons i quan torneu a baixa, just quan s'acaben trobareu un camí que surt a l'esquerra, el principi una mica brut, està marcat amb punts vermells i algunes fites, l'aneu seguint fins que passa a la dreta d'una canal, aquí l'heu de deixar i anar pujant per l'esquerra de la canal, després haureu de fer alguna grinpadeta i anant a la dreta arribareu a peu de via. A l'esquerra surt la Ramona i a la dreta la Gosa. 
El començar m'encallo, encara no ens toca el sol, tot és gris, li marquen 6ª, i sembla que no puc arrencar, però una mica per la esquerra i després una mica a dreta i per fi arribo a la primera assegurança, després ja va sortint, passades les tres primeres assegurances, la cosa ja canvia, passem a IV+, però cal anar posant alguna assegurança, això ja m'agrada. 55 metres i reunió còmoda.

Segon llarg, també de 55 metres, li marquen V+, però es deixa fer molt bé, primer una placa de forats, després una llastra molt maca, i un'altra placa per entrar a la reunió. Bonica de veritat.

 L'Ita a la primera reunió, ara ja ens toca el sol i es fa notar.

Entrant a la segona reunió, la placa encara que amb una mica de terra en les fissures (es nota que ha plogut) es fa molt bé i té el seu encant.

Una cordada que està fent la Ramona, és la quarta tirada des de la nostra via es veu impressionant.

Un pas més i ja som a la reunió.....

El 4rt llarg és una passada, 55 metres de V, bona roca, les assegurances justes, però  es pot assegurar molt bé, i una entrada a la reunió per una fissura molt disfrutona... que més podem demanar.

El sortir de la tercera reunió es veu molt finet, i la primera assegurança està una mica lluny, havia llegit que costava una mica, però un cop t'hi has posat es fa molt bé. En aquesta tirada cal passar dos sostrets, el primer es veu des de la reunió i es deixa fer força bé, el segon és una passada, bona roca i una tibadeta ens faran gaudir d'aquesta superació, després entrem en un tram descompost fins a la reunió.  

 El cinquè llarg és molt senzill, només té un tros més dret abans d'arribar a la reunió. En Aquest cas la reunió la farem en un arbre. Després haurem de baixar una mica fins un pont de roca, en aquest punt comença la sisena tirada. Un parell de plaques que ens permetran sortir elegantment d'aquest lloc. Des de sota he pensat que potser hauria estar millor fer una mica de camí per anar a la reunió de la Ramona, però un cop m'hi he posat, la cosa ha canviat, ja que té tot el sentit del mon fer aquest llarg.
Superant la segona placa.

L'Ita arribant a la sisena reunió.

Des d'aquesta reunió farem un ràpel de 25 metres fins la darrera reunió de la Ramona, aquí ja podrem anar buscar la ferrada que ens portarà a baix. 
Quan arribem altre cop al riu, els arbres ens tornen a mostrar la tardor, estem contents d'aquesta ascensió, ens ha agradat molt. Penso però, que abans de fer aquesta cal fer la Ramona. 

La ressenya la trobareu sense problemes. 


dissabte, 22 d’octubre de 2011

Montserrat - Esperó del Fra Garí i el Llençol

Avui , ens hem llevat amb un dia trist, havíem quedat amb el Miquel a Monistrol, ens hem trobat sense problemes i hem decidit anar a Montserrat Sud, amb aquest dia la cosa semblava que no donava per més. A Collbató ens hem trobat amb el Jaume, Antoni,i en Josep que van a la Via l'Avi Joan. Nosaltres hem escollit l'Esperó del Fra Garí. Ja ens avisen que és una via discontinua. Mentre pugem veiem que hi ha algú que està obrint via a d'alt del Llençol, mig en broma, mig en serio diem que farem aquella tirada.

Un cop arribats a sota de la canal ens acomiadem i cada cordada va a la seva via.
Aprofitem la ressenya del Blog d'en Joan B. i modifiquem la darrera tirada que hem fet en el Llençol.

El primer llarg és força rampat, però té alguns passets, estranya una mica entendre perquè no van pujar per l'aresta de la dreta.

El segon llarg només s'ha de passar un petit mur de V i després s'arriba a la Placa de les Cabres.



En la Placa de les cabres cal agafar la via de més a l'esquerra. Un tram finet de V+. (En Miquel en el 3er llarg).
El quart llarg s'ha superar un tros una mica dret i després caminar fins a sota del següent mur. (En Miquel sortint de la 3ª reunió).
Els companys arribant a d'alt de la seva via.
El 5é llarg cal superar una placa molt maca per després fer una mica de desgrimpada i anar caminant fins sota mateix d'un muret.
(En Manel superant el muret del 6é llarg).

(El darrer pas abans d'arribar al camí de les bateries )

(L'Ita superant el darrer pas)
(En Miquel superant el mateix pas).
Arribats el camí de les bateries i en moltes ganes d'escalar, anem a veure la via que hem vist que estaven equipant. Des de sota es veu molt franca, ben equipada i bona roca, llàstima que es veu tota la pols blanca dels forats fets amb el trepant.   

Aquest llarg d'escalada esportiva ha estat el més bonic de la jornada, ha estat un encert posar-nos en aquesta via
 L'Ita assegurant des del mateix camí de les bateries.

 En Miquel resolent aquest llarg tan bonic.


Després caldrà fer una ràpel de 35 metres fins el camí.
Via que està bé, però segurament no la repetirem més. Fent el llarg del llençol queda una mica més arreglada.

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Montserrat - Gorro Frigi - Opera Prima - 15-10-2011

Després d'uns dies sense escalar, obligacions familiars,  i un refredat que hem passat tots dos, hem anat al Gorro Frigi, a una d'aquelles vies que no falla mai, sempre et deixa un bon regust, L' Opera Prima.
Acostumats aquests dies de calor, avui fa una mica de fresca, de fet ja tocava. Abans de començar estem una mica destemperats, però ràpidament l'Ita comença a pujar i a 10 metres de terra ja nota la caloreta del sol, poc a poc va pujant fins a la primera reunió. 25 metres IV+
L'Ita començant el primer llarg.
El segon llarg comença amb un pas una mica difícil, per després seguir vertical fins a la 2ª reunió. 25 metres Vº.
L'Ita arribant a la segona reunió.


El tercer llarg és força vertical i supera un parell de panxetes, està ben equipat i es fa força bé.  30 metres V+ V.
El quart llarg és el més difícil de la via, ja des de la reunió és veu molt dret, amb unes balmes que caldrà superar, també es veuen un bons còdols i algun forat. Cal posar-hi per gaudir de la tirada primer per la dreta i després tot dret fins a la reunió. 6ª, Vº, 20 metres.  

L'Ita arribant a la 4ª reunió.
El darrer llarg comença per una canaleta vertical per després seguir per una gran llastra i ja sense problemes fins el cim. Ve, IVº, 45 metres.

En Manel sortint de la 4ª reunió.

L'Ita assegurant des de la 4ª reunió.


 Tots els cims tenen premi, i aquí ens hem trobat amb en Ramonet, company d'anys d'escalada i que feia temps que no veiem. També ens hem trobat en Cespedes i en Frontera, i també l'hem feta petar una mica dels temps passats.
Via oberta a l'any 1985, que ha estat ben restaurada amb parabols i que segur que us deixarà un bon regust de boca.
Trobareu una bona ressenya al blog de l'Escalatroncs.
http://escalatroncs.files.wordpress.com/2009/03/operaprima.jpg


dilluns, 3 d’octubre de 2011

Canelles - Paret de la Rufa - Via Dels Sons Amagats

Feia temps que havíem vist una nova via oberta per en Joan Asin a la Paret de la Rufa, ho havíem deixat per després de l'estiu, dissabte convençuts que la temperatura ja no seria tan forta, ens vàrem decidir per anar a fer aquesta via.
Dormin a l'aparcament, i al matí no ens llevem massa aviat, a fora de l'autocaravana marca 12º, sembla que fa fresca, però després d'esmorzar una mica iniciem l'aproximació fins a peu de via. Poc a poc ens adonem que el dia serà calorós. Arribem a peu de via ja una mica suats, la temperatura ha canviat. Veiem l'inici de la via molt interessant.
Des del peu de la via, ja podem veure la bona qualitat de la roca, així com també les primeres assegurances. Comencem a pujar i després d'uns passos verticals i finets, arribem a un tram amb un diedre per anar a cercar una placa que ens portarà a la primera reunió. En aquest llarg només hem posat un Camalot vermell. Podem veure en Manel arribant a la primera reunió
L'ita fent el primer llarg des de la primera reunió.
En Manel a la primera reunió.
El segon llarg surt per l'esquerra de la reunió amb uns passos finets per arribar a el primer parabol. Des del segon parabol cal anar flanquejant a la dreta, el principi amb algun pas una mica difícil, per anar cercar una esperó que a mida que vas pujant es converteix amb un diedre, passos difícils per entrar a la reunió. Aquesta reunió és un xic incomoda.  En Manel abans d'iniciar el flanqueig.


Podem veure l'Ita fent el segon llarg en el tram més difícil.
El següent llarg surt a la dreta a cercar un diedre vertical i finet fins una savina,tram difícil, des d'on sortirem a la dreta fins una altra savina. després ja pujarem vertical fins a la tercera reunió. Fotografia fent el flanqueig entre les dues sabines.

El quart llarg és de tràmit per anar a cercar l'espero de sortida, iniciem per una placa fàcil per després de passar un petit diedre anem a la dreta per una placa un xic més difícil, on veurem un parabol i després ja entrarem a la reunió.
L'Ita just on hi ha el parabol abans d'arribar a la 4ª reunió.

Sortim de la reunió per una placa molt bonica assegurada amb un parabol i un pont de roca, després seguim fins que posem un alien vermell, tot seguit, cal anar a la dreta on veurem una fita, en aquest punt cal tenir cura de no seguir recta. Sense donar-nos compte ja ens situarem sota les plaques de sortida, cal pujar un tros, tenint cura de no tocar una llastra que sembla que vol caure, fins un pont de roca des del que ja podrem veure la reunió. En Manel col·locant una assegurança abans d'anar cap a la dreta.

En Manel en la 5ª reunió.
L'Ita arribant a la 5ª Reunió
La sexta tirada es veu impressionant, el primer parabol el veiem a 15 o 20 metres, però hi ha un diedre que permet equipar-ho molt bé gràcies els camelots i algun friend, quan arribem al parabol, ens bé el pas més difícil de la tirada, jo ho he provat de dret i no m'ha sortit, cal provar-ho per l'esquerra per desfer l'entrellat d'aquest pas,i després seguim pujant fins a sota un sostre on hi ha la reunió.
L'Ita arribant a la 6ª reunió.
Després ja només ens queda un pas de Vé i una grimpada fins a la darrera reunió.
Via molt ben aconseguida, més bonica que el que sembla des de lluny. Totalment recomanable, no us la perdeu, però espereu que faci un xic menys de calor. Itinerari ideal pels dies d'hivern.

Que ens ha agradat més: el lloc, i les 3 primeres tirades i la penúltima, són extraordinàries.l'equipament, el just i necessari.
Via oberta per: en Llorenç Vallès i Joan Asín. 
Primera integral: Arantxa Cardús, Llorenç Vallès i Joan Asín, el 8/05/2011
Trobareu una bona ressenya al blog d'en Joan Asín: http://joanasin.blogspot.com/2011/05/paret-de-la-rufa-via-dels-sons-amagats.html