Follow by Email

diumenge, 25 de setembre de 2011

Montserrat-El Sentinella-Via GEDE, i La Cara de Mico - Via Infidel


Després d’un dissabte de pluja, avui tornem a Montserrat, feia temps que volia tornar a repetir la Via GEDE del Sentinella , tinc un bon record de les diverses vegades que l’he fet. Recordo la por del primer cop, com encara fos avui, amb cletes, i sense equipament, era realment una via que feia molt respecte, no l’havia fet gaire gent, per la dificultat en assegurar els passos. Això si, la roca immillorable. Després, l’he fet uns tres cops més en diferents etapes. Actualment està molt ben restaurada amb químics, i fins hi tot han canviat les reunions. Abans es feia amb 4 llargs, i ara es fa en 2, el primer de 45 metres i el segons de 55 metres.

Hem arribat a peu de via, i encara i tocava l’ombra, ens hem equipat i he començat a pujar, just quan feia el pas més difícil de la via (V+) ja m’ha començat a tocar el sol. El pas està molt ben equipat en dos químics, després és mante vertical i cal anar un xic a l’esquerra i anar pujant seguint els químics. Aquest llarg es pot reforçar amb una recuperable i un alien blau. Reunió confortable, amb esplèndides vistes El Rave i a La Campana.
L'Ita a peu de via, just li comença a tocar el sol.
Després de passar el tros més difícil perd un xic de verticalitat fins arribar a la reunió
Vista extraordinària del Rave.
El Rave i La Campana germans inseparables.


El segon llarg, cal sortir per la dreta de la reunió, passant per una plaqueta trencada, i a uns 6 metres ja trobarem un espit , després seguirem amb químics, un pitó a la fissura, i anem progressant per el vell mig de l’aresta a cercar un bloc gran a l’esquerra, roca extraordinàriament bona, i vertical. Certament hi ha moltes més assegurances que anys enrere, però encara s’han de fer els passos cercant el itinerari, pensant prèviament si vas a la dreta o a l’esquerra. Després del bloc, també podrem posar una recuperable i poc abans del cim hi ha la 2ª reunió.
 Aquesta és una de les escalades més boniques d’aquesta zona, i malgrat que és curta, gaudir de la progressió per aquesta aresta bruc, és quelcom que no es pot deixar perdre cap escalador montserratí.
 

Després de fer el ràpel, anem afer la via nova d'en Guillem Arias, i que sembla que estigui de moda, ja que mentre estàvem fent El Sentinella, dues cordades l'estaven repetint. Així, farem una altra via i ens estalviarem de pujar la canal.
L'Ita fent el primer llarg de la via Infidel.
Impressionant vista del Sentinella des d'aquesta via.
Entrant a la segona reunió.
Fent el tercer llarg.
La tercera reunió

Sortint de la tercera reunió.
La Via Infidel és una via ràpida i que complimenta molt bé amb la realització d'una altra escalada a La Sentinella.

Les ressenyes les trobareu sense problemes.

diumenge, 18 de setembre de 2011

Matagalls-Montserrat i El Cami de l'Alsina

Aquesta setmana, l’Ita i jo hem fet activitats diferents. El dissabte amb el Xavier Solà vàrem anar a fer el Timbaler del Bruc a Montserrat, després vaig anar a acompanyar a l’Ita a la sortida de la Matagalls-Montserrat, aquesta ha estat la cinquena vegada que hi anava, i com sempre amb la seva companya la Quima.
Fotografia de la sortida.


Com cada any, quedem amb el Miquel per anar a escalar i després anirem a esperar-les, escollim El Camí de l’Alsina, ja que no tenim massa temps. Anem ràpids per assegurar que quan arribin les estarem esperant. L’esforç que requereix aquesta cursa s’ho mereix, ambdós estem molt contents de que la tornin a fer. Sembla que van força bé i entre les 10 i les 11 ja estaran al Monestir. fotografia de la 3ª tirada.



La tercera reunió.


i en Miquel fent la cinquena tirada. Després beixem correns per les escales per no fer tard.



Si,Si, ja les veiem arribem un cop més amb la senyera, se les veu molt bé, ja són veteranes d’aquesta cursa i això es nota.


Van fortes.....



i seguixen .....



L’arribada és un moment emocionant per tots, per elles perquè un cop més ho han aconseguit i pels que les estem esperant perquè estem orgullosos de que un cop arribin plegades..



Si,Si, una maneta, la cinquena és la cinquena i això s’ha de celebrar, però ho haurem de deixar per un altre dia, que avui tenen unes ganes d’anar directes a dormir. Normal, no??
Felicitats campiones!!!!!!!!!!!!!!!!!

dissabte, 17 de setembre de 2011

Montserrat - Timbaler del Bruc - Via Francesc Sardans Fàbregas

Ahir, amb el Xavier vàrem quedar per anar a escalar una mica aquest matí, jo tenia que tornar a casa molt aviat, abans de les 13 hores, necessitàvem un via ràpida, amb aproximació curta i amb aquesta línia havia llegit en el blog d’en Joan Asin, que havia fet una via dels germans Masó al Timbaler del Bruc, doncs ja sabem on anar, quedem al poble del Bruc.
Aquest matí ens hem trobat sense problemes i ràpidament hem fet la pista i el camí que ens porta a peu de via.
Ràpidament, en Xavier s’ha encordat i ha començat el primer, un llarg una mica fi al principi, però ben equipat, després ja és fàcil fins a la reunió.



En Xavier a la primera reunió. El segon llarg surt a la dreta per cerca l'aresta per seguir vertical fins que baixa la dificultat que arribem a la 2ª reunió.

El tercer llarg és el més difícil, comença per una rampa terrosa, i entrem en un díedre, primer trobem dos pitons, per seguir després en Ae 2 o 3 passos per fer una petita sortida en lliure i tornem a seguir en Ae. Després sortim en lliure fins una rapissa on hi ha petit pont de roca, a sobre mateix ja tenim la 3ª reunió.

La tercera reunió.


Aprofito per fer aquest autoretrat.

El darrer llarg, té una sortida un xic difícil amb unes bones presses i després ja s’ajeu fins arribar a dalt.

Interessant vista sobre el Vermell del Xincarró.

Tot baixant per la canal oest, podem veure aquesta vista del Gerro.

Via recomanable per omplir una tarda o un matí que necessitis tornar a casa aviat, sinó és així, hi ha moltes vies a fer abans que aquesta.

dissabte, 10 de setembre de 2011

Montserrat-La Bandereta-Directa Manel&Ita -10-09-2011

(Ressenya de la 1ª Integral).


Fa uns dies en Xavier Solà em va fer una trucada i em va dir que, ja havia acabat la via a La Bandereta, em va explicar com havia anat tot i al final em va dir que li havia posat Via Directa Manel&Ita i que ens l’havia dedicat a nosaltres. No cal que digui que vaig quedar molt parat, i a la vegada molt content. Passats uns dies quedem per sopar i ens porta la ressenya per animar-nos a fer la primera integral, intentem quedar alguns caps de setmana i no ens va bé, ho deixem per després de vacances.
Aquesta setmana ens hem trucat per repassar com havien anat les vacances, i li comento que estaria bé, fer la via el dissabte, que farà 39 anys dels nostre accident a la Via Cerdà Riera, sembla que li fa il·lusió i quedem que divendres ens trucarem.
Durant aquests dies no he parat de pensar amb l’accident que el dia 10-9-1972 vàrem tenir la Ita i jo. Tot plegat em condiciona, ja que la via puja per la línia on vaig caure, i, addicionalment, hauré de tornar fer la tercera tirada. Ufff, no sé si haurà estat una bona idea..... Però arriba el divendres, quedem i el temps serà bo, no hi ha excuses, hi haurem d’anar.
Aquests matí hem quedat a Can Maçana a les 9 del mati, nosaltres arribem una mica tard, però ràpidament i a bon pas, comencem a pujar cap a el peu de via, passem el coll de Guirló on quedem bocabadats per la boira que hi ha el cantó nord, i seguim pel caminet que ens portarà a peu de via. Jo em quedo una mica enrederit, el meu cap no para de donar voltes, sembla que he perdut les ganes d’escalar, estic estrany, el que em passa és que estic acollonit, tornar a pujar per aquí m’impressiona, no hi puc fer res, però sempre acabo dient al mateix, segur que en sortirem per dalt i sinó ja baixarem...

Quan arribo a peu de via, intento localitzar l’alzina que em va salvar la vida a l’any 1972, em costa de creure que una d’aquestes alzines en pogués amortitzar la caiguda, però certament va ser així, gràcies a elles estic viu després de baixar volant 80 metres.

Em toca començar, en Xavier m’ha explicat que aquest llarg és el més difícil, amb el nervis casi no puc ni començar, un cop a la roca, em vaig centrant i poc a poc vaig pujant, tinc que fer alguna trampa, ja que ho he trobat més difícil del que m’ha dit, per mi, és una tirada de 6b i alguns passos de A1, i obligat diria que 6ª+, però no em feu massa cas, ja que avui jo estava amb el cap a un altre lloc. (foto de la 1ª tirada)





Quan arriben en Xavier i la Ita a la reunió, en Xavier ens diu que li fa molt mal el braç i que baixa. Penso que potser hauríem de baixar tots, però l’Ita està molt animada i es compromet animar-me. En Xavier ens farà fotos i ens anirà a esperar a dalt, doncs, som-hi!!, anem a fer el segon llarg. (foto iniciant el 20n llarg).
Aquest llarg comença amb A0 o amb lliure, però la roca al principi no és massa bona, i millor fer A0. Va cap a l’esquerra a cercar un díedre, per aprofitar alguna assegurança, després puja vertical amb A1 fins a la reunió que, cal fer una entrada en lliure no massa difícil.


(Foto la segona tirada).
Mentrestant va pujant l’Ita, em vaig mirant la sortida de la tercera reunió, just on vaig caure, encara ho recordo com si fos avui. Eren el voltant de les 10, estàvem tots dos a la reunió, contents, anàvem amb una corda nova, i uns talabards que ens havíem fet nosaltres amb una baga, era millor això que anar encordat al pit. Des de la reunió, no veia cap assegurança, i anava decidit a clavar algun clau, però quan vaig superar els primers 7 metres de flanqueig, mirant a munt, vaig veure una U americana nova, ostres, intentaré arribar-hi en lliure, i poc a poc ho vaig anar fent. Estava content perquè em pensava que la podríem recuperar, em vaig penjar amb els estreps, i em vaig posar a últims, quan estava recuperant la corda per passar-la al següent pitó, es va arrancar la fabulosa U, i jo vaig fer un gran pèndol, anava caient, però estava convençut que em pararia, però no va ser així, i quan vaig arribar a terra, no sabia que m’havia passat. Després els amics, i l’Ita m’ho van explicar. A l’Ita se li va escapar la corda perquè es va cremar els dits de la ma i no em va poder parar, així que vaig seguir queien fins que la corda es va trencar. Per sort, després d’uns mesos a l’hospital, vaig poder tornar a escalar i he pogut repetir la via 2 cops més i sempre he fet aquest llarg de primer.

Mentrestant he estat recordant això, l’Ita ha anat fent la segona tirada i sense donar-me’n compte ja és a la reunió.
Ara si que estic nerviós, però si ja ho has fet 2 cops més, perquè no podràs fer avui......, i així em convenço que ho podré fer. Surto de la reunió fins el primer pitó, després fins l’altre i l’Ita em va animant, així, poc a poc, vaig pujant, acabo el díedre i començo amb els parabolts que em portaran a la reunió, tot va molt bé. Un cop a la reunió, ja estic molt més tranquil. L’Ita puja ràpid el tros de la Cerdà Riera i ja la puc veure, és impressionant, no tinc la càmera i no li puc fer cap foto, quan està arribant li envio la corda i em passa la càmera.

La tercera reunió.


L'Ita entrant a la 3ª reunió.

En aquesta reunió, encara hi ha una corda d’en Xavier, que avui traurem. De cop veig que la corda es belluga i és en Xavier que ja està a d’alt.


La darrera tirada està molt ben aconseguida, després de fer uns quants passos d’artificial, surts en lliure molt vertical i bonic, malgrat que la roca està prou bé, cal tenir cura fins que no s’hagi repetit molts més cops.

L'Ita fent la 4ª tirada.

Ja som dalt.....


Quan estic arribant a la reunió em trobo en Xavier penjat per fer-nos fotos. L’Ita puja ràpid i quan arribem a dalt ens abracem, estem contents, ha valgut la pena, i la via ha quedat molt maca.

Via oberta per en Xavier Solà amb la col·laboració d’en Joan Baraldes i Carmelo García.
Per repetir-la calent: 25 cintes exprés, un Alien groc per la tercera tirada, i els estreps.

Apa, animeu-vos a repetir-la!!!


Foto de l'artista, en Xavier Solà. Felicitats!!!!!


Ressenya original.....