Follow by Email

diumenge, 28 d’agost de 2011

Montserrat-Punta Pam a Pam i Mirador de Sant Joan - Via Integral d'En Pitu i la Nuri.

Després d’uns dies de vacances sense fer muntanya, novament anem a Montserrat, hem seleccionat una via al Mirador de Sant Joan, que hem vist en el blog d’en Joan Prunera. Aquesta via ha estat oberta per en Guillem Arias i això ja ens aporta una certa garantia de l’equipament i del gust en el itinerari.
Hem sortit de casa sense massa documentació, fet que s’ha traduït amb una bona estona fins que no hem trobat la forma d’anar-hi. M’he confiat massa i això es paga. Finalment hem trobat el caminet que ens ha deixat a peu de via.
El dia es presenta fresquet, una mica de vent que després d’aquestes calors s’agraeix.
La via comença una mica més a munt de la via Josep Barbera, seguint el mateix camí.
El primer llarg resulta una mica estrany, primer vertical, després flanqueig a l’esquerra ascendent fins a la reunió.
En Manel pujant de segon el primer llarg.




El segon llarg, possiblement és el que presenta millor roca de tota la via, és vertical i amb uns bons còdols que permeten apurar en lliure i quan ja no pots més, amb algun A0, vas seguint, després quan perd una mica de verticalitat, es converteix amb una escalada molt bonica fins a la reunió.



El tercer llarg l’hem fet fins el collet que formen La Punta Pam a Pam amb el Mirador de Sant Joan.



El quart llarg cal pujar per un esperonet tenint cura amb la roca, ja que hi ha alguna llastra que no està massa segura. Tot i així, és un llarg molt ben aconseguit. Podeu veure a l'Ita a la reunió.


Arribant a la 4ª reunió, al fons podem veure la Punta Pam a Pam.



L'Ita a la quarta reunió.



La quinta tirada esta molt ben aconseguida, vertical, ben equipada que permet pujar amb tranquil·litat, només hi ha algun pas que encara té algun còdol no massa consistent, però a mida que es vagi repetint quedarà un llarg molt bonic.


Un cop passat el tram més dret faig una fotografia a la reunió.



Un cop arribem al cim del Mirador de Sant Joan podem veure els camps de la Vinya Nova.



Un cop al cim, podem veure el nostre Cavall Bernat. Enrere queda una bona escalada, amb una bona vista sobre La Plantació, on hem pogut gaudir de la tranquil·litat d’aquesta zona, segur que hi tornarem per fer la via d’en Josep Barbera.

La ressenya la podreu trobar en el bloc d'en Joan Prunera: http://1.bp.blogspot.com/-MwP-Hkf4yzw/TkK8iB-950I/AAAAAAAABRg/0-PdqfX5tZc/s1600/Pitu+i+Nuri.jpg


Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!!!

divendres, 19 d’agost de 2011

Pic del Tempestats 3290 metres - 17-08-2011

El Tempestats és d'aquells cims que t'apassionen, però que al estar pràcticament enganxat amb l'Aneto queda en segon terme. Vist des de la Vall de Barrancs impressiona, ja que la seva paret nord és força vertical, per altra banda, quan el puges per la cresta de Salenques en direcció a l'Aneto, també el veus un cim esvelt, i més, quan comences a baixar capa la bretxa que porta el seu nom. Si el puges des de la Vall de Llossàs, només arribar a la Pleta de Llossàs i el veus a sobre mateix et dones compte que és un cim emblemàtic.

Aquesta època de l'any cal pujar per la pista de Vallibierna amb els autobusos que fan aquest itinerari, també estàs condicionat als seus horaris, però hem de dir que quan hi ha molta gent, també ho gestionen.

El llac de Llossàs a 2.493 requereix una parada i així ho fem, està molt tranquil, sense gent, aprofitem per fer un petit esmorzar.


Encara que no som a la millor època, les flors ens acompanyen durant tot el camí.

Després seguim per una pas estret que ens porta directament al Llac petit de Llossàs a 2540 metres, arribats aquí, tenim dues possibilitats començar a pujar per uns trams molt drets o seguir progressant fins el fons de la Vall i després girar a l'esquerra directa per sota del Rusel.


Ara ja veiem el darrer tram, però abans haurem de pujar per el vell mig del blogs, el camí està ben trobat ja que va cercant els llocs ho hi ha herba o unes grans lloses que afavoreixen el pas.

Situats a la vertical del cim, hem de pujat per un tram una mica delicat, ja que hi ha molts blogs solts, però poc a poc, anem guanyant alçada i sense donar-nos compte ja som pràcticament al cim.


La foto de rigor al cim, estem contents, ja que hem pujat molt bé, amb un dia meravellós, i amb molt bones vistes. Certament, darrera nostre podem veure la creu de l'Aneto i sentir els crits de joia dels que arriben al cim. Nosaltres estem més tranquils, només hem trobat un noi que acabava de de fer la Cresta de Salenques amb solitari i un esquirolet que està pendent de les engrunes que ens cauen.

La visió sobre l'espatlla d'Aneto i l'Aneto és extraordinaria.

i si mirem en direcció al Margalida i la Cresta de Selenques, no cal dir res més.

Poc abans d'arribar el Cim hi ha dos bivacs molt ben acondicionats, que ben segur que les cordades que van tard fent Salenques fins Aneto segur que els aprofiten. De totes maneres és un lloc ideal per fer bivac.

El temps comença a canviar, i les boires de la tarda fan acte de presència per sobre dels cims del Rusel i el Margalida.
Ara ens toca baixar, i ho fem directes al llac superior de Llossàs, el Camí està molt ben marcat amb els corresponents pedrons.

Anem d'hora i volem aprofitar la tarda, fem una bona parada al mateix lloc on hem esmorzat aquest matí, però ens mengem uns entrepans i una mica de fruita. Aprofitem per fer una estiradeta tot prenent la mica de sol que ens queda.


Després seguim en direcció a la Pleta de Llossàs, estem gaudint d'un paisatge meravellós.


La Pleta de Llossàs, és un lloc fantàstic, on l'aigua va corrent amb una tranquil·litat i un silencia que només es trenca amb el salt d'alguna truita.

Per aquest lloc no es pot passar corrent, requereix parar i veure el que ens envolta.

Lluny queda el cim, però molt aprop les vivències que hem gaudit pujant aquesta muntanya, segur que més d'un cop en parlarem d'aquesta excursió.


Cim del Tempestats 3290 metres.

Pujada per la Vall de Llossàs, i baixada pel mateix lloc.

1300 metres de desnivell que es fan bé en 4 hores de camí.

Sense cap dificultat especial, només cal tenir cura amb els blogs del darrer tram.

Ascensió a la Tuca de Pasolovino 2776 m, Pico de Castanesa 2861 m, Pirineu Aragonés 15-08-2011

Després d’una excursió a Montgarri canviem de vall i marxem a Benasc, ens preparem per anar al Tempestats, però durant la nit i la matinada plou, el temps ja no estava massa segur. Canviem de plans i anem al Pico de Castanesa, cim que no té massa complicació, però que s’ha posat de moda des de que han rodat l’anunci de l’Aigua de Veri.

Una vista de Montgarri
Pugem al pàrking dels Amprius a l’estació d’esquí de Cerler i amb un temps força ennuvolat comencem a caminar capa el coll de Basibe, com està tot molt moll, anem pujant pels camins de les pistes. Arribats al coll, parem a esmorzar , anem força abrigats, ja que fa un vent una mica fort.

Des del coll, comencem a pujar per la carena però anant a cercar un esperonet a l’esquerra de la Tuca del Pasolovino

Pujant a la carena, al fons podem veure el pàrking dels Emprius de Cerler.

Cim de la Tuca de Pasolovino de 2776 metres. El temps es mantenia estrany.

Caminant per la carena en direcció al Pico de Castanesa, no està massa lluny i no presenta cap mena de dificultat.

Cim del Pico de Castanesa de 2861 metres, al fons tenim una estraordinaria visió sobre les Maladetes, però el temps no ens acompanya.


Fotografia familiar a d'alt al cim.

Malgrat el temps, les vistes són impressionants, la boira també li dona el seu encant.



Per baixar desfem el camí de pujada fins passar la carena que ens situa recte als Emprius, després baixem directes al pàrking per una zona d’herbeis fins que ens trobem un pastor amb el seu remat.

Molts cops el temps no és massa segur i necessitem sortir per fer una ascensió, doncs el cim del Pico de Castanesa és una bona opció, tant en el hivern amb esquí de muntanya, com a l’estiu. Les seves vistes ho compensen.

dijous, 18 d’agost de 2011

Pic de Certascan 2853 m, Pallars Sobirà - 11-08-2011

Segon dia d’activitat d’aquestes vacances, ens hem traslladat a la Vall de Cardós, (Pallars Sobirà), volem fer el Pic de Certascan 2853 m. No resulta massa fàcil, ja que per arribar-hi cal anar amb uns taxis per la pista de Tavascan a Romedo fins a Canalada. Bé, resulta que aquesta pista és de propietat privada i els horaris els marca el propietari del vehicles, fet que per fer el Cim cal corre, ja que d’altre forma no hi ha manera de fer-ho en el dia. Nosaltres, i gràcies a una forta discussió, hem aconseguit un horari especial i hem pogut anar una mica més tranquils.

Aquest cim ens feia especial gracia, per diverses raons; ja l’havíem intentat en esquí de muntanya fa molts anys i el mal temps ens havia fet recular, també sabíem que té una bona vista, i finalment té l’Estany de Certescan que resulta que és el més gran de tot els Pirineus. Finalment hem aconseguit sortir a les 10 del matí arribant a la Canalada a les 11 del matí, acordem amb el taxista que arribarem a les 5 de la tarda. És molt tard, però avui donen una previsió del temps immillorable, sol per tot el dia.

Animats pel bon temps, i condicionats pel temps, decidim anar per feina i pujat al més ràpid possible i si cal ja ens anirem parant a la baixada.

Estem de sort, avui la cascada produïda per l’obertura de les aigües del llac, està molt gran, les aigües baixen amb molta fúria fins a una petita pressa, on són xuclades per produir electricitat. Certament, les obres que es varen fer per absorbir aquesta quantitat d’aigua varen ser faraòniques i més per l’època que es varen fer.
Pugem ràpidament fent ziga-zagues pel costat de la cascada fins arribar sota mateix del refugi, ara ja podem veure el Pic de Certascan, sembla força lluny. Seguim caminant fins el Refugi, tot passant pel lloc on controlen la sortida del llac. Avui, hi ha molta més aigua de la que hi ha normalment.


Resulta impressionant!!!


Un cop passats el Refugi, parem uns minuts a veure el llac i a esmorzar una mica.


Comencem a pujar en direcció al coll de Certascan a 2600 metres, tot voltant el llac. Al fons la Pica d'Estats.

Un cop passat el coll i en direcció al cim , observem els Estanys Blaus just a la vall que puja de Noarre.



Si, ja som el cim del Pic de Certascan 2853 m, hem pujat a un ritme trepidant ja que hem estat 2 hores i quart. Estem contents i ho celebrem desplegant la Senyera.

Cal anar en direcció NO uns metres per veure l’Estany Blanc, molt més petit però igual d’elegant.


Tot baixant podem veure al fons el massís de les Maladetes amb molt poca glacera.


Abans de baixar en direcció al Refugi ens acomiadem del llac més gran dels Pirineus.

El Refugi a 2240 m, està força ben cuidat.

Pic de Certascan (2853 m)

Accés: Pista de Tavascan a Romedo que cal deixar a Canalada. Si voleu pujar amb taxi haureu de comptar que val 22€ per persona i que els horaris són molt ajustats.

Horari de 2,15 a 3 hores efectives.

Descens: cal baixar pel mateix camí.

Pic Tort 2886 m, Pic dels Vidals 2902 m, Pic de Mar 2846 m - Pallars Jussà 9-8-2011

Avui comencem les vacances, hem escollit el Pallars Jussà, la Vall Fosca, hem dormit a Cabdella i hem pujat amb el telefèric fins l'Estany Gento. Hem escollit els cims, Tort, Vidals, i Mar, així farem una volta per conèixer els estanys que els envolten, sembla que serà molt interessant. El dia es presenta fresc, però molt net, segur que ho gaudirem d’allò més



Les muntanyes que envolten l'Estany Tort pujant a l'Estany Vidal.
Pugem fins l'Estany Tort, d'aquí comencem a pujar per la vessant obaga fins l'Estany Vidal, camí bo, sense problemes, es veu que fa anys i per les obres hidroelèctriques, van adequar aquest camí per poder pujar amb els animals de carrega. Tota l'estona podem veure l'Estany Tort, que el veiem força baix, sembla que estan xuclant les seves aigües.A l’Estany Vidal ens parem esmorzar, mentrestant, observem la forta pujada que ens portarà fins els Llacs Vidals d'Amunt, sota mateix del Pic Tort. Poc a poc anem guanyant alçada per una forta pendent i quan ens sembla que estem arribant a un collet, ens quedem bocabadats al veure els petits Llacs Vidals d'Amunt, sembla impossible poder pujar a ple més d'agost per aquesta vall tan bonica sense ningú més que nosaltres tres.Des dels llacs, ja veiem el Pic Tort i el Pic Vidals, optem per pujar directament al primer, anem a guanyar l'aresta que ens portarà fins el cim.


Ja som d'alt, l'Ita prepara la senyera per la fotografia de rigor.


El cim del Pic Tort de 2886 m, és certament impressionant, queda totalment penjat sobre els estanys de Cubesso, Marto i Castieso, difícil de dir-vos quins d'ells és el més bonics. Com a fet curiós podreu veure que el padró del cim està per sota del mateix.



La fotografia del Cim.





L'Estany Saburó.



L'Estany de Mar i de la Colomina.


Deixem el cim i baixem directament al Collada de Carboners i desprès seguim pujant fins el Pic dels Vidals de 2902 m. Aquí la vista encara és més impressionant, ja que podem veure les dues vessants, i totes elles plenes d'estanys.



Fotografia al Pic dels Vidals.
Desprès baixem en direcció NE, per la mateixa cresta, per pujar després al Pic de Mar 2846 metres.



Pic dels Vidals i Pic Tort des del Pic de Mar.
Ara, optem per baixar pels Llacs Saburo, Estany de Mar, Estany de la Colomina i Refugi de la Colomia, per baixar tot seguit fins l'Estany Gento, així hem fet una volta impressionant, on hem pogut veure més de 15 llacs dels més bonics del pirineu, fent a la vegada 3 cims del Pallars Jussà.



Estany de la Colomia i el Refugi del mateix nom



El pic que més ens agradat ha estat el Pic Tort, per la seva esveltesa i per la seva visió.




Apa, aprofiteu aquests dies d'estiu per fer aquesta volta.