Follow by Email

dilluns, 17 de gener de 2011

Vall de Canelles - Paret de la Rufa - Via "Rodamóns de Bosc" - 15-01-2011

La Paret de la Rufa està situada a la Vall de Canelles (Alt Urgell),entre la Roca Nadiera i la Roca dels Collars. Es tracta d'un pany de paret amb bona Roca, que ja té dues vies i que n'estan obrint una altra, però que encara ni cap alguna més. Aquesta vesant sud és ideal per poder escalar en el mesos d'hivern.

Aquesta via va ésser oberta per en Marcel Millet el 14-02-09 i malgrat el poc temps transcorregut ja s'ha convertit amb una clàssica del sector.
Mentrestant estàvem creuant un camp erm i totalment gebrat (estàvem a -2º) algú ens crida, resulta que és en Marcel Millet que porta uns dies obrint una via i que baixa a cerca aigua. Ha estat ell qui ens ha avançat les possibilitats de la paret.
Amb les explicacions del bloc de Jaume Planell, sense donar-nos compte ja som a peu de via, amb un canvi de temperatura important gràcies a que ens toca el sol.
En aquesta fotografia podeu veure a la Ita entrant a la primera reunió.

Malgrat que la via està semi-equipada, cal portar tascons, friends i alguna baga per canviar els ponts de roca. Podem veure en Manel fent el pas de sortida de la primera reunió. Aquest llarg té dos passos molt bonics; aquest de la sortida i després una fissura que marca el pas en una placa, poc abans d'entrar a la segona reunió.

El tercer llar és força vertical amb algunes llastres que es mouen, cal tenir cura, ja que just en aquest punt hi va haver-hi un accident fa un temps per la caiguda d'una pedra. Llarg vertical i molt bonic.
En Manel sortint de la 4ª reunió per iniciar el 5é llarg, un dels més esvelts de la via, està molt ben trobat. Cal felicitar en Marcel, ja que el va obrir molt lògicament.

Els companys Ferran i Rafel en la 5ª reunió contents, però reclamant més llargs com aquest darrer.
Aquesta via és molt interessant pels dies curts i freds d'hivern, que està molt ben trobada, no presenta una gran dificultat i pot ésser molt interessant per les cordades que volen aprendre a autoassegurar-se en vies llargues.
Lo millor: el 4rt i el 5é llargs.
Lo pitjor: que hem trobat a faltar 3 o 4 llargs més.
La ressenya la trobareu a diferents blocs sense problema.
Apa a escalar que el mon s'acaba.





diumenge, 9 de gener de 2011

Miranda del Pas dels Francesos - Camí de l'Alsina 07-01-2011

Avui estem de pont, hem fet una mica de mandres i ens hem llevat tard, volíem fer la primera escalda de l'any. Com han dit que el fred no seria massa intens, pensem que podríem anar al Monestir a repetir alguna via de les que en tenim un bon record. Escollim El Camí de l'Alsina de la Miranda del Pas dels Francesos. La nostra sorpresa ha estat que només hi tocava el sol a la darrera tirada i això que eren les 11. Pugem les escales i el fred encara es nota, optem per entrar a la tercera tirada i així al menys ens tocarà una mica el solet.
A la tercera encara no hi toca el sol, i el fred es nota en els dits, però animats perquè ja sabem que no és difícil i que veiem que a la reunió ja ens tocarà el sol, anem pujant poc a poc.
Quan la Ita arriba a l'entrada de la reunió, ja li ha començat a tocar el sol, això l'anima a fer la propera tirada.

Aquesta tirada és molt bonica i ens hem fet el propòsit d'anar poc a poc per poder gaudir encara més dels passos.

La darrera tirada, és una placa divertida i que li dona un caire divertit a la via.
Hem fet una bona escalada, la primera de l'any, hem passat una mica de fred al principi, però tot plegat ha valgut la pena.
La ressenya no us costarà gens de trobar-la en altres blogs.
Apa, a escalar que el mon s'acaba!!!!



dimecres, 5 de gener de 2011

Excursió a l'Hospital de la Sang - Serra de l'Obac - 05-01-2011

Fa dies que no actualitzem el blog, la veritat és que ha fet fred i hem aprofitat per anar fer escalada esportiva, per anar a corre una mica pel bosc de Sant Quirze i per fer alguna excursió. Com no hem fet cap via llarga, no hem publicat res, però, avui hem aprofitat que teníem festa i hem fet una excursió molt bonica per la Serra de l'Obac, hem anat a l'Hospital de Sang, feia temps que ho volíem conèixer.
L'anomenat Hospital de Sang de Matarrodona, és conegut perquè durant el segle XIX fou un hospital de sang carlí. Fins fa un temps l'interior estava certament ben acondicionat, ara està tot abandonat. Realment la seva situació ja justifica l'excursió.
Per arribar a l'Hospital de la Sang, hem de passar pel Turó de la Fosca i ens havien dit que si des d'alt cridaves a la guineu aquesta venia a menjar de les mans. Fins i tot ho havíem vist en algunes fotografies d'alguns companys. Nosaltres hem volgut fer al mateix, i hem pujat a d'alt a turó i hem xiulat, al cap de cinc minuts ha vingut la guineu.
És molt bonica, primer es mostra desconfiada i cada cop que li dones un tros d'anou, marxa a corrents. Després quan ja se l'ha menjat torna.

Nosaltres ho hem repetit varies vegades, fins que hem acabat tot el menjar. Ara amb el pel d'ivern està impresionant.
La Ita també li ha agafat confiança, i poc a poc s'han fet molt amigues.
Aquest són els restes del que era l'Hospital de Sang, llàstima que alguns brètols han fet alguna que altra pintada, però malgrat això, és força interessant veure on està situat, al mig d'un cingle i al costat mateix de la Cort Fosca, on hi ha una surgència d'aigua on podreu omplir les cantimplores.

Crida l'atenció les heures que estan entre l'Hospital i la Cort Fosca, val la pena dedicar-hi un moment a la seva observació.

Després hem seguit més a l'Oest fins un collet on hem pogut veure aquesta petita agulla. Hem passat un matí divertit, hem conegut un nou lloc i hem gaudit molt veien la guineu com menjava dels nostres dits.
Interessant fer aquesta excursió amb petits, ja que podran veure de prop aquest animal que costa de veure.