diumenge, 29 de maig del 2011

Paret de Rubíes - Peladet oriental - Esperit Mohicà - 28-05-2011

El Peladet Oriental és una paret que està situada sobre mateix del poble abandonat de Rubíes, on arribarem per una pista que surt de la carretera que puja a Roca d'Arcs des de Vilanova de Meià. En aquest lloc tenim garantida una escalada tranquil·la, i sense la massificació que hi ha a altres indrets, els companys de viatge seran els voltors, i altres aus que sentirem cantar mentrestant anem pujant.

Quan aparqueu el cotxe darrera mateix de l'esglesia romànica , us recomano que feu una volteta pel poble que està en runes, on malgrat està ple brossa, fa pensar que fa molt temps algunes famílies daurien viure en aquest indret tan bonic, gaudint d'aquets entorn marevellos.

Després d'una ràpida aproximació, i gràcies a les bones explicacions d'en Joan Asin, localitzem la via. Fa una mica de vent i no ens toca el sol, ens adonem que anem un xic frescos amb la roba que portem. Ens encordem i fem la primera tirada, no té cap problema, només cal tenir cura amb la roca i possiblement caldrà reforçar-la amb alguna assegurança, nosaltres hi vàrem posar 2 aliens. La reunió perfectament equipada amb dos parabols (totes estan així) en situada sota d'un pany de paret taronja, vertigal i que sembla que serà exigent.



Seguim sense sol, però la segona tirada ja ens obliga una mica més i, poc a poc, em va passant el fred. A mida que vas pujant la dificultat augmenta, fins arribar a sota d'un diedre on hi ha la màxima dificultat. Sense dubtes aquest és el llarg més bonic de la via. Nosaltres no hi vàrem posar res, la sortida final és molt franca.
En Miquel fent el segon llarg, diu que té una mica de fred, no sembla que estem a la primavera, el que passa, és que anem una mica d'hora.


Abans d'entrar a la segona reunió es paren a prendre el sol, estan contents de haver fet aquesta tirada tan ben aconseguida.


La segona reunió està enclavada sota mateix d'un gran sostre visible des del poble.


Per sortir de sota el sostre haurem de fer una travessa a l'esquerra fins una gran savina, en diuen la travessa dels esperits. La savina està decorada amb una serie de peces lligades que li donen un cert encant i sembla que estiguis envoltat dels esperits.

El quart llarg comença per un esperonet al costat mateix d'una agulla, és vertical, està ben assegurat, però caldrà posar alguna pesa més, el pas de 6ª està molt ben assegurat i es pot forçar molt bé, després seguim verticals a la dreta i només haurem de vigilar amb la roca una mica abans d'entrar a la reunió. En aquesta reunió hi trobarem el llibre de registre, hem fet la quarta ascensió.


En miquel arribant a la 4ª reunió, s'ho està passant bomba!!!

La 5ª tirada, també molt ben reeixida, té una sortida de la reunió que obliga a tibar força, però està molt ben equipat, seguim fins a una gran savina i després per un diedre equipat en pitons fins el cim.


La fotografia de rigor, contents d'haver fet aquesta via. Certament està molt ben oberta i la llàstima és que no tingui uns llargues més, tot i així, el lloc s'ho mereix, i us recomano que hi aneu.



Felicitats a en Joan Vidal i a les explicacions d'en Joan Asin.

dissabte, 21 de maig del 2011

Paret de Primavera - Via "Baga Total" 21-05-2011

La Paret de Primavera està situada a l'esquerra de la Paret Nord de Roca Nadiera vist des del poble de Figols. Aquesta paret de 590 metres en Marcel Millet i en Xavi Bonatti, varen obrir la via "Baga Total" el passat 03-09-2010. Via totalment equipada, amb més de 80 ponts de roca, espits i parabols. Via orientada al Nord i on només us tocarà el sol a la tarda i segons l'epoca.
Certament, mirant la via des de baix, sembla impossible que sigui una escalada agradable, amb molt bona roca i disfrutona.
En Miquel fent la cinquena tirada, per darrera podreu veure una altra cordada que ens seguirà en tota la via. Avui hi ha via quatre cordades, sembla que és una via força repetida.




La sexta tirada, és una de les més boniques, hi ha una bavaresa que li dona un atractiu especial.

Poc a poc anem progressant i ja estem a la novena tirada, bona roca, i a gaudir del pler d'escalar.


La Ita fent la novena tirada, al seu darrera un xic més lluny podem veure el cas del Miquel, que avui comença la temporada amb aquesta via.

La Ita entrant a la novena reunió, gaudint a tope dels passos de placa plens de forats.



Sense parar anem progressant i ja estem entrant a la 14 reunió, a sota hem deixat dues tirades de placa molt esplèndides.

La Ita en la mateixa tirada.

Ja estem fent la darrera tirada un 6ª que fa que sigui de les tirades més boniques de la via.


La darrera reunió sembla el mercat de Calaf, s'ho estan passant d'allò més bé mentrestant jo estic tibant fort.

Les corones de la reina estan plenament florides i pensem que hem de deixar constància d'aquest fet.

La Ita ja està arribant d'alt, són 15 tirades i ja es fan notar.

Aprofitem per fer-nos una fotografia tots tres, just quan arribem al cim.

La cordada que ens seguia també ha arribat al cim, es veuen contents i joiosos.


Ens han agradat molt, les tirades, 6,7,9,10,13,14 i 15. No he posat la ressenya perquè la podeu trobar sense problemes pel Sant Google.


Apa a escalar que el mon s'acaba.

diumenge, 15 de maig del 2011

Serra de Sant Joan de Montanissell - Via del Pa de Quilo - 15-05-2011

Aquesta nit hem dormit al coll on hi ha la trenca que va a Montanissell, Sallent i Els Prats, un lloc molt bonic, però només arribar va començar a ploure, a llampegar, tronar, després una mica de calamarsa, i finalment un fort vent que ho ha deixat tot net.
Al matí, el fort vent seguia, ha refrescat, estàvem a 8 graus, el dia era tremendament clar, sense gens de contaminació. Hem deixat l'autocaravana i hem anat per la pista fins que hem començat a pujar direcció a la paret. Bon camí, sense problemes. Un cop a peu de via el vent a baixat i la temperatura també ha pujat.
Certament el lloc s'ho val, no hi ha gent, té bona vista, ens envolten els voltors, i només ens queda fer una bona escaladeta.
Una bona vista des de la paret, on podeu veure on hem deixat l'autocaravana, la pista permet pujar una mica més, però hem pensat que podríem tenir problemes per girar i hem preferit anar a peu.
La paret del Cingle del Repetidor, ja és veu que no té molt continuïtat, i també ja es pot apreciar, que hi ha trams de bona roca i n'hi ha de no tan bona.

Fa uns anys ja havíem vingut aquí a fer la la Via El Cap i el Passarell a Montanissell, que va una mica a la dreta de la que hem fet avui.

La primera tirada és potser la més difícil i més avui que les petites repisetes estaven molles, però el que sorprèn més, són alguns pitons amb unes anelles, que segur que no aguanten una caiguda, però també està reforçada amb algun spit i també podem posar-hi algun alien. Aquesta foto és del segon llarg.



El segon llarg no té cap tipus de complicació, cal tenir cura amb les pedres soltes. El tercer llarg, comença en un diedre que està prou bé, després hi ha un altre tros brut i un passet per entrar a la reunió sota mateix d'un sostre.

Sortim de la reunió amb un flanqueig molt bonic per anar a cercar un diedre que marca la paret. Aquesta tirada és força bonica.

La cinquena, és mes curta, té un pas bonic al sortir de la reunió per un diedre vertical i després cal anar seguint per un esperó fins a la reunió sota mateix d'un diedre.

Sense cap mena de dubte la sisena és la tirada més maca de totes, bona roca, més vertical, i certa aventura, ja que cal equipar algun tram. Passem pel costat de la savina que li dona el nom a la via.

La Ita a la sisena reunió, d'aquí hem sortit amb dos passos d'estreps, i després un tros vertical fins que ja perd verticalitat i cal tenir cura de la roca. Reunió amb un sol parabolt, ja que l'altre l'han robat. Després una curta grimpada fins d'alt.

Ja som d'alt, ens ha agradat el lloc, el dia que ha fet, alguna tirada, la via per la part d'aventura, però pensem que és una via per fer-la, però no per repetir-la. De totes maneres els que no l'heu fet, val la pena anar-hi


diumenge, 1 de maig del 2011

Montserrat - Camping - Monòlit Groc

Avui hem tornat a la Zona del Càmping, teníem pendent una via al Monòlit Groc, totes les ressenyes la deixàvem bé, només hi ha una mica de problemàtica en els ràpels.

Doncs ja hi som, just a la tanca que hi ha en el camí de Sant Joan, comencem enfilar-los una mica fins a peu de via. Realment, primer es fan 3 tirades mols fàcils de la via facilonga. Cal tenir cura a les pedres que cauen, suposem pel vent. Quan arribem a la corda fixa, cal fer un flanqueig d'uns 10 metres i ja podem començar la via.

Nosaltres hem ajuntats les dues primeres i la tercera i la corda fixa, així amb dos llargs ens hem situat al principi de les dificultats. El 5é llarg, comença just a la reunió que hi ha al final de la corda fixa. Es veu molt ben equipada, però a la vegada força vertical. Després del 5 primers metres, la roca ja és molt bona i serà així fins d'alt. Aquest llarg, cal anar tirant de regletes petites però molt franques, i sense adonar-nos arribem a la reunió, per cert molt còmoda.








El 6é llarg, ens sense dubte el més bonic de la via, sortim de la reunió en direcció a l'esquerra per un tram força finet, després anem progressant vertical fins a la reunió. Roca excel·lent. La fotografia està feta una mica abans d'arribar a la reunió.

Sortim per la dreta, per un tram més fàcil fins arribar a sota d'una balma, després tenim que tibar fort per superar-la i ja només resta un altre tram més fàcil fins a la 7ª reunió.





El darrer llarg també va en direcció a la dreta, però ja és força més fàcil, però segueix amb la bona roca i el bon equipament fins d'alt.




Els ràpels els hem fet de la següent manera i ha anat força bé:



En la darrera tirada ens hem despenjat, ja que ens ha semblat que aniríem més ràpid. Certament ha estat una bona idea, ja que el ràpel té una forta diagonal.


De la reunió 7 a la 6, hem fet un altre ràpel de 25 metres.


De la 6 a la 5 en fet un únic ràpel de 55 metres. Després hem desfet la corda fixa, i amb un ràpel de 60 metres ens hem situat a peu de via.




Apa, aneu ha gaudir d'una bona escalada. No la deixeu escapar, val molt la pena.