Follow by Email

diumenge, 21 de gener de 2018

Garraf - Penyasegat - Via La Falconera- 20/01/2018

Escalar al Garraf, té uns atractius immillorables; la llum, el mar i la bona qualitat de la roca i addicionalment en aquesta època, no hi fa massa fred.

Feia temps que teníem com a pendent la Via  La Falconera, quan la vàrem obrir no ens va atreure massa pel fet de tenir que entrar pel túnel del tren. Des de que ens vàrem assabentar  que es podia entrar escalant fent unes tirades de flanqueig, la vàrem tornar a posar a pendents i avui l'hi ha tocat.



Aproximació: Deixem el cotxe al Port del Garraf, creuem un túnel que ens portarà a una antiga explotació d'una cantera, anem seguint el camí principal, fins que veurem que l'hem de deixar per agafar-ne un més petit que ens portarà al coll. Des d'aquí baixarem per un corriol molt ben arreglat fins a situar-nos sobre les coberta de la via del tren. (Zona esportiva Mal Pas) d'aquí anem en direcció a l'Est i ens veurem obligats a baixar un petits murs, des d'aquí baixarem per un caminet en compte fins arribar a un parabolt. Inici del flanqueig.

Per arribar al peu de la via, nosaltres hem fet una tirada de flanqueig fins un parabolt i un pont de roca. 30 metres IVº. Després hem seguit fins un altre pont de roca i hem desgrimpat un pas estrany que hi ha un parabolt per seguir flanquejant de baixada fins una reunió. Tot seguit hem baixat caminant fins una especie d'espigo on comença la via. 

R1. 25 metres V+ 6a (A0), Comencem en direcció a la dreta, hi ha alguns ferros vells fins que trobem els sellaments. Aquí la roca no convida massa a apurar en lliure, però ens podem ajudar amb algun A0, són passos bonics que ens van fent guanya alçada en diagonal. Després seguirem verticals fins a la reunió, ara sí molt més fàcils i un xic millor la roca.

R2. 30 metres V+ 6a. Sortirem per una especie de xemeneia que després reconverteix amb un diedre i una placa, sempre ben assegurat en sellaments i un pitó a l'inici. Hi ha un moment que podem tenir dubtes, hi ha que un diedre a l'esquerra que es pot pujar i un a la dreta que també. Hem d'anar pel de la dreta, veurem un pont de roca sobre mateix del diedre, podrem posar un aliend verd a mig diedre que ens assegurarà el pas, després arribarem a una repisa i ja veurem un sellament i més amunt la reunió. Llarg molt bonic, atlètic i vertical.

R3. 30 metres V+, IV, III.  Sortim vertical fins una flor de pitons, després un sellament ens assegurarà un pas molt bonic i aeri. Entrem en una placa molt bonica, per arribar a un lloc més senzill III que va en diagonal a l'esquerra fins a trobar la reunió en un còmode replanet. 

R4. 30 metres V. Des de la reunió seguirem rectes fins arribar un tros on la roca sembla trencada, tot i així hi ha bons forats, a la dreta veurem dues assegurances velles que són d'una altra via. Aquest llarg anirem sempre amb lleugera tèndencia l'esquerra fins arribar un gran pi on farem la reunió.

Descens: pujar caminant un xic fins que trobarem un corriol que ens portarà al coll i d'aquí pel mateix camí de pujada fins els cotxe. 


Mirant on començava el flanqueig. 


L'Ita fent el primer llarg del flanqueig. 


Sortint de la primera reunió del flanqueig.


Fent el pas tonto de baixada. 


Ja som a l'espigó. 


Primer llarg de la via La  Falconera. 


Fent el primer llarg 


Ara ja per terreny més fàcil camí de la primera reunió


Des de la primera reunió l'Ita preparant-se per començar. 


Arribant a la primera reunió. 


Iniciant el diedre xemeneia del 2on llarg. 


Gaudint del segon llarg


El fons del mar que ens acompanya durant tota la via. 


Pas bonic del 3er. llarg. 


L'Ita a la 2ª reunió. 


Flor de pitons.


Ja som a la tercera reunió. 


Iniciant el 4art llarg. 


Contents a la darrera reunió. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

diumenge, 14 de gener de 2018

Coll de Nargó - Paret del Grau - Via El Cainejo - 13/01/2018

Encara que les previsions no eren massa bones. sortim en direcció a Coll de Nargó. Durant tot el camí veiem que els camps estan força gebrats i les temperatures estan sempre per sota zero.

Quan arribem  a Coll de Nargó  a les 10 de matí estem a 2º sota zero. Ràpidament ens anem al Bar a fer un bon esmorzar i decidir el plan be, ja que tenim molt clar que on anàvem no hi anirem amb aquest fred.

Són 2/4 de 12 quan decidim de pujar a a la Paret del Grau per veure si podem fer alguna cosa. Ara sortit un sol trist, però fa sol. Quan aparquem el cotxe veiem que seguim a zero graus.

Ens equipem i decidim anar a la Via El Cainejo, és curta i no passarem tan fred.


L'aproximació és ben curta, amb poc més de 5 minuts som a peu de via. Un comença és força evident.

R1. 30 metres. IV+ V. Els primers metres són de roca conglomerada per passar tot seguit a roca calcària. Recorda a la Sud del Naranjo. Passos bonics amb una roca excepcional. 

R2. 25 metres: V, IV+. Sortim vertical amb molt bona presa, després ja més tombat fins el cim en un collet. 

Descens: 2 ràpels de 30 metres per la mateixa via.
Via totalment equipada. 


Primera reunió.


Els primers passos en roca conglomerada.


Calcari extraordinari.


El pas dret del segon llarg. 


Aprofitant el solet.


Esperant per fer el ràpel. 


Autoretrat. 


Ràpel ràpid i al cotxe 


La nostra ressenya.

Quan arribem al cotxe a ple sol, seguim a zero graus, ni fred ni calor......

dissabte, 30 de desembre de 2017

Montserrat - La Codolosa - Vies 24 de Febrer i Any de Traspàs.

Per fer la darrera escalada d'aquest any, avui hem sortit de casa amb l'idea d'anar a repetir una via a la Paret de la Codolosa, hem pensat que estaríem protegits del vent i així ha estat, però quan anàvem  pel caminet que et porta a peu de via, hem vist una cordada a una via que no havíem fet i hem canviat de plans, en lloc de repetir una via hem anat a fer-ne dues de noves.


Vista de les vies.


La Ita en el primer llarg de la via 29 de Febrer.


El segon llarg. 




Arribant al cim. 


Foto cim


Autoretrat del ràpel 


1er llarg d'any de traspàs.


2on llarg any de traspàs.


Autoretrat del 2on llarg


Sortint del 3er llarg


Arribant al cim. 


Foto Cim


Ràpel 


A peu de via podem trobar aquestes espones tan ben fetes de quan es conreaven aquestes feixes amb el cultiu de l'oliva. 


Ressenya.

Vies equipades. Podeu baixar amb dos ràpels de 30 metres per la via 29 de Febrer.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

diumenge, 17 de desembre de 2017

Penya Segat Falconera - Sector Port - Garraf - Via SAME. 16/12/2017

Els dies freds d'hivern conviden a anar escalar a les zones properes al mar que el clima és molt més benigne. La Falconera es presenta sempre com una bona alternativa. Escalar amb bona roca i amb el remor del mar al fons són uns bons al·licients.

Avui hem escollit la via SAME que té quatre llargs de flanqueig per sobre del mar, un bon atractiu.

Quan arribem a peu de via ens trobem amb dues cordades que van a la Via Miramar, per un moment dubtem i fins i tot anem a veure alguna altra via, però després veiem que van força ràpids i així que tornem a peu de via.


Bona vista de la paret.

Descripció de la via:

1er llarg: 30 m. IVº. Iniciem la via al final del camí que surt del port. En uns blocs muntem la R0, iniciem el flanqueig baixant un xic per després tornar a pujar, algun passa de IVº bonic ens portarà a la primera reunió. 

2on llarg: 20 m. III, IV, III. Sortim de la reunió seguint sense perdre alçada seguint el flanqueig a l'esquerra. Trobarem un pont de roca que ens indica que anem pel camí correcte. Reunió amb dos sellements. 

3er llarg: 30 metres III. Seguim amb la mateixa tònica, sempre a l'esquerra buscant el lloc més senzill, passarem per una reunió antiga, i seguirem flanqueixant, atenció no pujar per una canaleta, cal seguir fins una reunió amb ponts de roca. 

4art llarg: 50 metres. A igual que les altres tirades, hi ha algun pont de roca que ens marcarà la via. Des d'aquí ja es veu la placa on hi ha la propera reunió. Reunió equipada amb un pitó, parabolt, i un buril molt vell. 

5è llarg: 15 metres. Sortim verticals per agafar un pitó, un cop xapat, marxem a la dreta per superar un tros un xic balmat, després ja veurem un buril al mig de la placa, abans però, podrem posar un camelot del 1, agafarem el buril i equiparem un pont de roca que hi ha al mateix costat, després tornarem a l'esquerra i pujarem vertical, poc abans d'arribar al darrer pas trobareu un pitó. Reunió amb un parabolt, buril i es pot reforçar al gust.

6è llarg: 50 metres. Just sobre nostre veurem una canal taponada per un bloc, abans d'arribar-hi podrem sortir per l'esquerra, després caminarem per sobre el bloc fins un esperó que seguirem vertical fins una gran savina on farem la reunió. Des d'aquí grimpant fins el cim. La darrera part d'aquest tirada, sembla que no és la via, però val la pena, ja que és vertical i bona roca. Això si, cal equipar-ho tot.




Fent el primer llarg. 


Entrant a la 1ª reunió. 


Iniciant el segon llarg.


Entrant a la segona reunió. 


La segona reunió. 


Quart llarg.


Quarta reunió.


Superant la placa de la 5ª tirada. 

Cinquena tirada.


El mar al fons que ens acompanya durant tota la via. 


Iniciant el 6è llarg.


Foto cim.


Us deixem la ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba.