Follow by Email

dimarts, 22 de maig de 2018

Peña Rueba Sur - Mallo La Mora - Via A Galliguera - 20/05/2018

Cap de setmana amb no massa bon pronostic de temps, anuncien aigua arreu tots els dies, però com ja feia deies que volíem anar a Peña Rueba amb en Miquel i la Pilà, decidim provar sort.

Ja hem fet unes quantes vies en aquesta zona, però sempre en tenim unes quantes a la llista de pendents, teníem dubtes de quina anar, al final i quan ja estem a peu de via, escollim la Via A Galliguera.

A Galliguera és la vall que puja des de Murillo de Gallego fins al peu de la Peña Rueba. Just la podrem observar amb detall des de la reunió de qualsevol de les vies que pugen al Mallo de la Mora.

Escalar en paral·lel: els nostres companys en Miquel i la Pilar, que és el primer cop que escalen en aquesta zona, van a la via Los Terceros  también existen, i així ens anirem veien tota l'estona.


En el transcurs dels darrers anys hem pogut observar que les vies en aquesta zona han anat augmentant, la bona roca i la facilitat de posar els parabolts hi ha ajudat sense dubte. Aquest fet fa que calgui matinar sinó vols trobar-te una cordada davant quan arribes a peu de via. 


Una aproximació curta i agraïda  segur que també ho ha afavorit. Nosaltres hem arribat i encara no hi havia cap cotxe, però en un tres i no res s'han anat omplint els pocs llocs d'aparcament que hi ha a la zona. Sort que nosaltres ens ho anàvem mirant mentre estàvem arribant al peu de via. 


No hi ha dubte, ja hem arribat al peu de via, just a l'esquerra de la Via Bruno Gaspar. 


El primer llarg comença un xic vertical, però amb presses molt grans que el fan un inici agradable.
R1 20 metres V, IV.


El segon llarg va cercant els petits ressalts que fan interessant la tirada encara que sigui senzilla. 
R2. 35m IV.


La segona reunió que és comuna amb la 2ª reunió de la Bruno Gaspar. 


El tercer llarg va pujant en diagonal constant a la dreta, passant per una zona més fosca. Escalada divertida que et va apropant a la verticalitat de la paret. R3 30 m. V.

Des de la tercera reunió, ja podem veure a la nostra vertical unes balmes  "panzas" generosament equipades, però on haurem de tibar força.  Sortirem la reunió per terreny vertical, amb presses grans fins a situar-nos a la "panza" on si l'apurem en lliure haurem de fer algun pas de 6 b+.  Després segueix vertical a l'esquerra amb una escalada agradable de V.  R4 25 m.  V 6b+ V. 


Sortint dels passos difícils de la tirada. 


La cinquena tirada va clarament ascendent, però lleugerament a l'esquerra, altres "panzas" ens tornen a barrar el pas, si estem atents a les presses veurem que les poden anar superant.  R5 35m V 6b V.



Entrant a la 5ª reunió.



Els nostres companys a la via del costat. 


La 6ª tirada des de sota es veu vertical,  amb petites "panzas" que podrem anar superant gràcies a les grans preses que ens anirem trobant. Poc a poc veurem que estem gaudint d'una tirada molt ben trobada. R6 45 m 6ª.


Poc a poc, els nostres amics van guanyant alçada. 


Contenta de gaudir aquest llarg arriba a la reunió. 


Setè llarg, ja des de sota es veu que tindrà la mateixa tònica que l'anterior, verticalitat amb bona pressa.  R7. 30 m  V+


Quin greu, tot lo bo s'acaba, ja estem en el darrer llarg. Ara ens toca progressar per terreny més fàcil, però on cal tenir cura de la qualitat de la roca.  R8 30m III.


Arribar a dalt d'aquest cim i gaudir de les vistes dels "Mallos de Agüero". 


En el cim ens trobem els quatre, tots estem molt contents i ho celebrem fent-nos una foto junts. 

Us deixem la nostra ressenya de la via.

Material: via generosament equipada. Nosaltres hem portat 16 cintes i en alguna tirada ens hem saltat alguna assegurança sense problemes. Si voleu anar tranquils millor portar-ne 18 o 20.

Descens: tenim dues opcions:

a) baixem al collet i des d'aquí busquem unes cordes fixes i cadenes que ens portaran de baixada per una canal, per després pujar un llom i anar a l'aresta on trobarem la ferrata que ens portarà al camí que passa per sota el peu de via.

b) baixem igualment al collet i després pujar per unes cordes fixes que ens portaran al cim i després baixarem per la ferrata, un xic més llarg però pugem al cim. 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 



dilluns, 14 de maig de 2018

Serrat del Coniller - Via Liebe Clàudia - 13/11/2018

Després d'una nit de trons, calamarsa, i aigua per donar i vendre, sempre surt el sol. Així que quan encara tot està mullat comencem a caminar, i poc a poc, ens anem quedant mullats de cintura cap avall. Sort que el sol va guanyant a les boires i hi ha algun tram que comença a asecar-se.


Estem envoltats d'un entorn meravellós, la primavera brulla per tot arreu. Estem de sort hi no hi ha ningú més per aquests voltants, fet que ens permet gaudir encara millor d'aquest lloc.

L'Aproximació al Serrat del Coniller sempre m'ha resultat curiós, especial, ja que les parets calcàries descansen sobre una petita cinglera de conglomerat. Ho podrem anar observant mentre ens anem acostant a les parets.


Realment estem davant d'una roca conglomerada singular. 


Ja em direu si no és curiós. 


Les primeres vistes de la paret, ja ens fan veure que hi trobarem aigua regalimant per arreu. 


La vall del riu Sallent està en els moments més bonics de l'any. 


Després d'una hora i quart arribem a peu de via. Una sageta i una fissura característica marquen el inici de la via.


El primer llarg està molt ben trobat doncs enfila per un diedre fins una fissura esplèndida que ens farà gaudir al màxim mentre la superem, llàstima que sigui tan curta, després seguirem per una placa fins a la primera reunió. R1 30 metres IV, V, V+ , IV.  Hem posat el Camelot # 1. 


l'Ita fent la placa per entrar a la reunió. 


El segon llarg va buscant les plaques més boniques, malgrat que algun tros està mullat podem gaudir d'una escalada força interessant. R2 40 metres 6a V+, totalment equipada, només cal alguna baga savinera. 



Progressant per les plaques del 2on llarg. 


Poc a poc la roca es va assecant .....


Entrant a la segona reunió.

La tercera tirada, surt per un diedre brut per després sortir a una placa de la dreta, IV+ . En la ressenya hi marcava un pitó que no hem trobat, però és pot posar algun friend sense problemes per assegurar entre el 2 i 3 parabolt.  R3 30 metres.  V, IV.


Sortint de la tercera reunió.

El quart llarg surt fent un flanqueig a la dreta en direcció a un petit desprendiment, abans trobarem un pont de roca que ens indicarà que hem de començar a pujar vertical per seguir en diagonal a l'esquerra per una placa molt més senzilla. R4 30 II,IV, III. 


Iniciant el 5è llarg.

La cinquena tirada va a cercar un diedre que puja de dreta a esquerra amb una roca molt bona, tot i així cal tenir cura d'algun bloc, progressem fins al final del diedre on hi ha una arbre gran que seguirem vertical tot superant un pas atlètic abans d'arribar a la reunió. R5 30 m IV+. 


Gaudint de la bona roca...


Sortint de la reunió.

El darrer llarg va a la dreta per terreny fàcil fins el darrer ressalt, on amb uns passos bonics i elegants arribarem al cim.  R6 25m II,III, Vè. 


Roca treballada per l'aigua.


Els darrers passos abans d'arribar al cim.


Ja som dalt..

Ara, només ens queden 3 ràpels i desfer el camí de pujada que tan ens ha agradat. Marxem molt contents de la tranquil·litat, del paisatge i de l'escalada que hem pogut gaudir. 

Aproximació: des de Coll de Nargó sortirem per la carretera Isona, a uns 3 km trobarem una trenca que porta al poble de Sallent, que anirem seguin passant una masia important, després un mas i quan arribem en un canvi de resant veure que podem deixar el cotxe a l'esquerra i a la dreta surt una pista. 

Després seguirem la pista fins uns camps, al final s'inicia un camí fitat i senyalat amb pintura vermella, que passant primer per un bosc, després per una carena ens anirà apropant  al cingle de conglomerat. El camí ens portarà al lloc més feble per superar-lo al final veurem que el camí segueix al coll i que la nostra paret resta a la dreta. Ara haurem de seguir senyals grogues fins a situar-nos a la vertical de la via.

Descens: des del cim baixa una mica fins que trobarem una savina amb restes d'una corda que es feia servir de passamà. Nosaltres hem passat la corda en la savina on està lligada aquesta corda i hem baixat en compte fins a la 5ª reunió. D'aquí amb tres ràpels fins baix. 50, 50 i 55 metres. 

Material: 12 cintes exprés, bagues savineres, i algun friend. 

Primera ascensió: Manel Díaz, Joan Asin, Ramon Samarra  i Juan Antonio Cañete.

Ressenya: us deixem la del blog d'en Joan Asín que està molt bé. ressenya

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!



dissabte, 12 de maig de 2018

Montserrat - Clot de la Mònica - Serrat d'en Muntaner - "Abierto hasta la atardecer" 11/05/2018

Feia dies que li donàvem voltes d'anar a escalar a la tarde. A Montserrat, quan el dia és llarg gaudir de les llums de les tardes és un plaer immillorable. Escollim una via que li toca el sol, doncs encara si està bé.
"Abierto hasta la atardecer" és una via que té una aproximació curta, està orientada a l'Oest i és molt ràpida de fer.


L'aproximació amb les llums de la tarda ja és un espectacle.


Vessant oest del Serrat d'en Muntaner per on va la via. 


Els primers metres de V+ en fred costen un xic..... però la qualitat de la roca et permet gaudir d'una escalada plaent. 


Segons llarg, primer per un diedre cec i al final per una placa per gaudir. 


Pas de 6ª de la via..


Darrers metres de l'última tirada


Preparant el ràpel .


Barreja de sentiments, contents de poder gaudir aquest lloc tan bonic amb les llums de la tarda i certa melancolia de que el dia s'acaba i aquests moments també. 


Les flors de la primavera ens captiven sempre,.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dissabte, 5 de maig de 2018

Sant Llorenç del Munt - Cavall Bernat - Via Ja-Ro 05/05/2018

Ja ho diuen al maig cada dia un raig, i nosaltres ens ha atrapat i ben atrapat. Hem sortit de casa tard i plovent, hem arribat al pàrquing i semblava que havia parat un moment. Quan hem arribat a peu de via començava a ploure altre cop. Moment critic, tornem cap a casa o donem gas a tope per fer la via. Doncs, amb els ànims de l'Ita he començat a escalar. A mitja tirada plovia força i volia baixar, però he seguit fins a la reunió. Després a seguit plovent, hem seguit pujant hem acabat un xic molls i ara tenim tot el material estès per casa, però ha estat una bona experiència ja que amb una mica més de mitja hora hem fet la via anant a tope.


Aquesta foto és del 13/07/2013 que la vàrem repetir un altre cop. 


Entrem per la variant dels germans Masó que no hi aporta gran cosa, però ja que hi és l'aprofitem. 


1ª tirada


Sortint del pas més difícil de la primera tirada


Arribant a la reunió.


Poc a poc es va mullant la roca, cal anar ràpid....


En un segon llarg fem fins a dalt. 


Foto Cim i cap a casa...

Ressenya dels germans Masó.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!