Follow by Email

dilluns, 29 de maig de 2017

Queralt - Integral Arnau - Oleguer + Queraltina - 27/05/2017

La lluita entre el conglomerat i el calcari en aquest lloc té la seva màxima expressió. Comencem amb trams de conglomerat per passar a calcari, així anem canviant en diverses ocasions.

Via amb molt de sol, per aquest motiu sortim matiners de les furgos i així amb l'airet del matí fem la Via Arnau Oleguer i després parem a dinar a la ombra a La Font Negre i després a tarda, ja sense sol, fem la Queraltina.

La combinació de les dues vies, justifiquen plenament acostar-nos en aquesta zona. Segurament a l'hivern les temperatures seran més agradables.  La nostra combinació ens ha anat molt bé.

Aproximació: situats encreuament de la carretera que va Sant Llorenç dels Morunys i Els Rasos de Peguera agafarem la carretera que va en direcció al Rasos que seguirem aproximadament 1 quilometre fins arribar a un petit coll on deixarem el cotxe. Des d'aquí haurem de recular uns 100 metres i veurem sortir un corriol que seguirem fins a l'inici d'una tartera, on un pedró ens indicarà que hem de començar a pujar fins a peu de via.  Cartell indicador.



Una bona vista de la via fent l'aproximació 


Sense cap mena de dubte, som a peu de via. 


Primer llarg, on ens sorprendrà la roca de la via, malgrat en algun lloc no dona confiança, té passos bonics i elegants. 


Entrant a la primera reunió.


Tram molt curt, abans d'entrar a la 1ª reunió, però amb una roca de màxima qualitat.  


La primera reunió.


Segon llarg, curt, 15 metres, però amb passos exigents i bonics. 


En Xavi en el tram més vertical del segon llarg. 


Sortida difícil V+ de la 2ª reunió, pas d'inici en bavaresa i després ja per la placa en direcció a la dreta. 


Ja en el tram més senzill de la tercera tirada. 



Equipament curiós. 


El quart llarg és una grimpada fàcil fins que trobem un corda fitxa que ens portarà a un ràpel de 30 metres. 



Aquesta segona part de la via, de tres llargs és la Ita qui la farà de primera. El cinquè llarg és bonic, vertical i per gaudir de l'escalada. 


En Xavi fent el curt flanqueig de la sisena tirada.  Un llarg curiós. 


El 7è llarg, comença en un flanqueig ascendent a l'esquerra fins que troba un esperó que seguirem fins dalt. 


Treballant el llarg. 


Llarg ben assegurat i bonic. 


Ja hem acabat la Via Arnau Oleguer. 

Des de la reunió pujarem fins un  mirador, després per anar al peu de la Via Queraltina, haurem d'anar pel camí de ronda en direcció a l'esquerra, veurem un troncs de la tanca trencats per la caiguda de pedres, pujarem uns 3 metres i ens situarem al peu de la via.


Aquesta també està ben senyalada. 


En Xavi, començant la tercera part de l'Integral. 

Així com La Via Arnau Oleguer estava molt equipada, La Queraltina estan equipats els passos clau de placa, però podrem reforçar-ho sense problemes amb assegurances flotants. 

Aquesta via ha estat molt ben aconseguida, només per fer aquest tres llargs tan bonics ja val la pena pujar fins aquí. 


Començant el segon llarg. 


Atacant la tercera tirada. 


Arribant a la darrera reunió. 


Foto cim.


Un observador 


Darrer ràpel. 


Cova de la Troballa. 




Excel·lent ressenya d'en Joan Asín. 

Material: 12 bagues i baga de reunió, per completar amb la Queraltina, haurem de portar els Aliens, groc, vermell i els camelots fins el 3. El Camelot 3 també ens anir+a bé per assegurar la sortida de la tercera reunió de l'Arnau - Oleguer.

Descens de La Queraltina: nosaltres hem baixat amb un ràpel de 55 metres i un segon de 35 metres.

Apa a escalar que el mon s'acaba.!!!































divendres, 26 de maig de 2017

Ripollès - Coll Roig - Via Alicorn - 25/05/2017

Coll Roig és un entorn preciós, on la roca i la vegetació configuren un paisatge idíl·lic, guardant un equilibri fruit d'un respecte entre les dues forces. A voltes la roca predomina sobre la vegetació donant unes formes gegantesques, altres predomina la vegetació i li treu l'atractiu a la roca. En aquest cas, són les dues forces que s'uneixen per donar-li un atractiu a tots aquells que ens agrada la tranquil·litat, el paisatge i la natura. Com diu el meu company, sembla que estiguis en un jardí on tot ha estat perfectament cuidat.


Des de lluny ja podem veure les plaques que configuren la via Alicorn. 


Caminar per aquest indret sembla que estiguis faltant al respecte a natura. 


Aproximació: Des de Campdevànol agafarem la carretera GI-401 en direcció el Coll de Merolla, creurem el poble de Gombrèn i a 2,5 quilometres agafarem la trenca a la dreta que porta a Montgrony i a Castellar de n'Nuc. A cap d'una estona trobarem un desviament que porta al Montgrony. Poc abans d'arribar trobarem un desviament a l'esquerra que passant pel costat del Refugi de Planelles ens portarà fins el Coll Roig. Els darrers quilometres per pista que cal tenir cura.

Deixem el cotxe a Coll Roig, i veurem que surt un camí que ens portarà sense problemes a peu de via. Veureu que tot està molt net i conservat, svp deixeu-ho igual o millor que ho heu trobar. 

Via Alicorn

1er llarg 30 metres 3 assegurances, IVº.  Des del peu de via ja veureu els primers dos sellaments i també el tipus de roca que escalareu, superarem uns passos difícils i caminarem fins ala reunió.

2on llarg. 45 metres. 10 assegurances. 6a / V+ A0. Primer superarem un tram molt vertical fins a la primera assegurança, i ja veurem que sobre mateix ja comencen els tubs d'orgue que seguirem durant tot el llarg. Realment costa entrar-hi, surts d'un tram vertical i comences una placa menys vertical però justa en presses. Un cop superat aquest tros, progressarem per un llar impressionant, amb les assegurances justes i necessàries, on la confiança amb els peus serà la clau per gaudir-lo. 
A la mitat del llarg, trobarem una relleix  que ens permetrà reposar i mirar-nos el següent tros. Altra cop ens trobem en dificultats per entrar en les canaleres, aquí, però, les assegurances estan més properes i ens podrem ajudar en el cas que no ens surti el pas, després seguirem amb la mateixa tònica fins a la segona reunió. 

3er llarg. 40 metres 8 assegurances. 6a / V+A0. Sortim de la reunió per l'esquerra i seguim amb la mateixa tònica que la tirada anterior, quan s'acaben els tubs d'orgue tenim un tros més senzill fins que es torna a adreçar, ara ens tocarà tibar fort fins entrar a la reunió.

Descens: per la mateixa via.

Material: 12 bagues exprés, Reunió, i algun friend mitja o Alien. Nosaltres només vàrem posar un Camelot del 0,75. 





En Miquel començant el primer llarg. 


Impressionat 2on llarg. 


Encara hi ha lloc per les flors. 


Gaudint d'aquest llarg tan bonic. 


En Miquel atacant el 3er llarg. 


Línies perfectes. 


Roca de màxima qualitat. 


Acabant els tubs d'orgue. 


Mirant l'entorn per gaudir de tot plegat. 



No podem deixar de mirar aquest paisatge que ens ha meravellat 


Us deixo la ressenya que ha fet el col·leccionista de vies que està molt detallada i ben feta com sempre. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!




dimarts, 23 de maig de 2017

Montserrat - Miranda de les Boïgues - Via Daniel - 21/05/2017

Fa temps que no anem a Agulles, de fet des de que hi ha el pàrquing de pagament no hi hem estat. Amb la tarja de federat, o amb el carnet dels amics de Montserrat, el cost és de 2€, import que es pot pagar si serveix per tenir-ho conservat.

Després d'un intent frustrat a la Paret Nord d'Agulles, canviem de plans i anem a la Miranda de les Boïgues, la Via Daniel, en Rafel no l'ha fet i ja tenim una bona excusa per anar-hi.


Iniciant el primer llarg amb molt bones vistes sobre La Bitlla i La Bola. 

El primer llarg és senzill, però a la vegada té una vessant fotogràfica molt atraient. 


Nosaltres hem fet la segona i la tercera tirada juntes, l'escalada ho permet i pots gaudir d'un llarg més bonic. 


Progressant per la 2ª tirada. 


Una cordada fent l'Aglà. 


Atacant el darrer llarg.


El mateix pas. 


Només per aquestes vistes ja val la pena assolir aquesta agulla. 


Foto cim. 


Apa a escalar que el mon s'acaba.