Follow by Email

dijous, 20 d’abril de 2017

Mallos de Agüero - Via Tierra de Nadie - 16/04/2017

Els Mallos de Agüero sempre han estat del nostre interès. Ja en el mes de juny de 1974 vàrem assolir la via normal d'aquest agulla, després l'hem repetit en dues ocasions mes. Per altra banda, quan anem a Riglos a la Peña Rueba també ens agradar arribar-nos en aquest poblet que té el seu encant de veure.

En la guia hem trobat una via que va per la cara est, que és la Tierra de Nadie. En Xavier ens ha donat bones referències, així que marxem a fer aquesta escalada que addicionalment ens permetrà assolir el cim més alt d'aquests mallos.

Aproximació: abans d'arribar al poble trobarem un trenca que indica a l'Hostal i al Cementiri, la seguirem, passarem el cementiri i abans de tornar entrar al poble veurem un aparcament a l'esquerra de la carretera. Des d'aquí mateix, surt un camí que dona la volta als Mallos que, a l'inici passa per al costat d'un bloc, on hi han vies esportives, anirem pujant fins que ja veurem on és la via a la nostra esquerra. Hi ha un camí fitat que ens porta al peu de via. Compte, però, que hi ha un moment que el camí segueix vertical i nosaltres hem d'anar a l'esquerra (fites) fins a sota d'un gran bloc. Hi ha molta gent que s'equivoca i segueix recte, ja que el camí està molt traçat donat que és el camí de baixada. Total 20 minuts

R1 25 metres. Al peu de via trobareu una cinta amb el nom de la via. Aquest primer llarg progressar seguint un esperonet senzill fins a la reunió. IV.

R2 30 metres. Sortim per la dreta i seguim per un pany de la paret un xic més vertical, passos bonics i ben assegurats.  IV+

R3 30 metres. Igualment sortim per la dreta i per terreny fàcil progressarem fins a la propera reunió. III+

R4 30 metres. Aquesta és la tirada de la via, passos elegants, verticals, molt ben trobats, que ens faran gaudir d'allò més del plaer de l'escalada. Poc a poc us aniran sortint sense problemes. V+

R5 25 metres. Tot i que li donen III+, és un llarg bonic, però que cal tenir cura amb la qualitat de la roca. Reunió en una savina molt gran.

Descens: des del cim baixarem a cercar un corriol que ens portarà en un collet. Nosaltres abans però, hem pujat el cim que fa collet ja que és el més alt del Mallos i val la pena pujar-hi ja que som aquí.

Des del coll trobarem un cable que ens portarà a una canal, podem fer una ràpel de 25 metres o baixar per les cordes fixes. Després anirem seguint el peu de la paret fins que podem baixar en difrecció el camí de pujada. Total 30 minuts.

Nosaltres hem aprofitat per donar la volta als Mallos, ja que és una excursió curta i que us donarà una visió de les altres vies d'escalada.


Una bona vista des del pàrquing.


La via comença al costat esquerra d'aquest gran bloc que podeu veure en la foto. 


No hi ha dubtes, estem al peu de la via. 


Esperant a la cordada que portem al davant. 


Iniciant el primer llarg. 


Entrant a la primera reunió. 


Segon llarg, vertical i bonic. 


Entrant a la segona reunió 


Passos de sortida de la tercera tirada. 


Iniciant el quart llarg, una tirada elegant, bonica i plaent.   


Progressant per aquest 4art llarg. 


Sortint dels passos més difícils de la tirada. 


Darrer llarg, bonic, però compte amb la roca.


Mirant els passos següents per passar per la millor roca.


Ja quasi som a dalt.


Val la pena pujar al cim per aquesta vista tan bonica sobre el poble. També, podem veure on hem deixat el cotxe. 


Foto cim.


Foto cim, al fons Peña Rueba. 


Contents al cim. 


La canal de baixada


i la ressenya.


Apa a escalar que el mon s'acaba!!!! 

dilluns, 17 d’abril de 2017

Riglos - Mallo Colorado - Via Carla 15/04/2017

Avui ens he aixecat amb molt de vent i un xic de fred, res a veure em ahir, així que escollim una via solejada i que sembla que no li toca tant el vent.

El Mallo Colorado és un dels Mallos petits, amb una aproximació curta i amb vies no massa llargues.


Aproximació: seguir el camí que surt del poble de Riglos que dona la volta als Mallos sortint en direcció est. Al cap de pocs minuts ja podem veure el Mallo Colorado, pujarem fent zigazagues fins que ja veurem que estem pràcticament a peu de via. 

R1 35 metres. V+. Pujarem verticals fins situar-nos a la primera balma que haurem de superar, pas més difícil de la via. (V+) després ja per terreny més fàcil, però encara vertical anirem fins a la primera reunió. 

R2 35 metres Vè. Tirada vertical de dificultat mantinguda entre IV+ i Vè. 

R3 25 metres, sortirem un xic a l'esquerra per situar-nos sota mateix d'una balma, que superarem amb un pas difícil, Vè, V+ per continuar per terreny fàcil sota de la part final. Reunió amb 2  parabolts grocs  típics de Riglos. 

R4 20 metres Vè, per terreny vertical i recte fins el cim. 

Descens: acabarem de pujar un xic fins que veurem un caminet que ens portarà al ràpel de la cara est.
Ràpel de 35 metres. 


A peu de via amb bones vistes sobre la resta de Mallos. 


Iniciant el primer llarg


Passos bonics que ens acompanyaran a tota la via. 


Arribant a la 1ª reunió.


En Xavi entrant a la segona reunió.


Atacant la balma del 3er llarg. 


La 4ª torada vertical però molt bonica


Assegurant ala 3a reunió 


Caminant fins el ràpel


Ràpel de 35 metres


Cara Est, per on va el ràpel.



La Ita fent el ràpel.


Camí de tornada


Bona vista del poble i els Mallos. 


Ressenya de la via Carla. 


diumenge, 9 d’abril de 2017

Montserrat - Gorra Marinera - Via Buen Amigo - 8/04/2017

Viure tan propers a Montserrat és una gran sort. Amb un tres i no res, som al peu d'una agulla o d'una paret per per una bona escalada. Un gran atractiu és pujar a les diferents agulles del massis. Pujar una agulla sempre té el pler de gaudir d'un cim. És una sensació especial, difícil d'explicar pels que som uns enamorats de Montserrat.

Avui, hem anat a la Cara Sud de la Gorra Marinera, teníem pendent una via que malgrat té un traçat lògic, ha fet tard, doncs va buscant el camí per on altres ja havien passat. Ben segur que restaurar la Nina Hagen hauria estat una millor idea. Tot i així, ja que està oberta és una via que no està malament.

Aproximació: des del funicular de Sant Joan seguirem el camí que va a l'ermita de Sant Joan fins que veurem que podem pujar sense problemes fins al peu de via.


Aprofitem la ressenya d'en Joan Prunera, que està molt ben feta, com sempre.

1er llarg: 25 metres V+, IV, Vè. Comencem a la vertical del primer parabolt, passos fins i amb roca enquistada. Després, ja per roca molt bona, anirem tirant a l'esquerra fins arribar a sota de la balma.

2on llarg: 20 metres, Ae, V+, Vè, IV+. Un xic a l'esquerra de la reunió, trobarem el primer parabolt que amb tres passos d'Ae superarem la primera balma, després seguirem vertical fins a la reunió. 

3er llarg: 25 metres, III, Ae, V, V, IV+. Sortim vertical per terreny fàcil fins situar-nos sota la propera balma, tornem a fer 2 passos d'Ae i després per terreny vertical fins que anem a cercar la reunió a la dreta.

4art llarg: 30 metres, V+, IV+, Ae, Vè, IV.  Sortim per l'esquerra de la reunió fins a situar-nos sota d'un tram més vertical, fins i tot un xic balmat, veurem una pressa groga a l'esquerra molt bona, d'aquí a un altra també molt bona, i sense donar-nos compte haurem fet un tram bonic i vertical que ens deixarà a l'inici de l'Ae. La sortida de l'artificial la farem per la dreta Vè, i després ja per terreny més fàcil anirem a buscar una reunió amb parabolts a la dreta. 

5è llarg: 25 metres de II sense problemes.

Baixada, desgrimpada fàcil fins a trobar el ràpel. 



El primer llarg arribant a la reunió.


Entrant a la 1ª reunió.


Superant la primera balma amb Ae. 


La primera reunió vista des de l'artificial del segon llarg. 


Arribant a la 3ª reunió. 


Gaudint dels passos bonics del tercer llarg.


Fent l'Ae del quart llarg. 


La tercera reunió vista des de l'artificial del quart llarg. 


Arribant a la 4ª reunió.


Mirant la darrera tirada.


La quarta reunió.


Les vistes amb un dia com el d'ahir són extraordinàries. 


Gaudint del cim.


Un petit homenatge als fidels acompanyants.


La farigola està que enamora. 


Foto cim.

Apa a escalar que el mon s'acaba.